Arxiu d'etiquetes: Toni Santos

– 21/04/2013 – Teatre – Trilogia CONTRA EL PROGRÉS (***) – CONTRA LA DEMOCRÀCIA (***) – CONTRA EL AMOR (****) – La Seca – Espai Brossa

Per IMMA BARBA

Contra la... 1-imp

Aquest diumenge vam decidir fer cas dels consells del Lluís i la Neus i tot just acabat de dinar ens vam disposar a viure una marató de teatre a la Sala Joan Brossa. També hem de reconèixer que ens feia una mica de mandra donat que quan vam veure Contra la democràcia a la Sala Beckett no ens va acabar d’agradar, però …. rectificar es de savis i ara estem contents d’haver gaudit d’aquest triple espectacle que ens va satisfer molt.

Contra l'Amor 1

La Trilogía dels “Contra” ha tingut una sorprenent trajectòria internacional i els textos de l’Esteve Soler han estat representats arreu del món i traduïts a 10 idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, grec, romanès, danès i txec).

Es la primera vegada que es poden veure de forma complerta a casa nostre.

Seran cinc hores de teatre que passaran de manera molt agradable perquè a mes en els entreactes la sala ens ofereix beguda i galetes.

A las cinc de la tarda comença la representació:

Contra la... 3-imp

Contra el progrés: Son set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. Es com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza, però en el que no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè “qui estigui lliure dels pecats del progres que tiri la primera pedra”.
L’escenari ens mostra un batibull d’electrodomèstics apilats que han deixat de fer la funció per la que van estar dissenyats i fan d’altres, la planxa que es telèfon, l’assecador que es comandament a distancia, el forn que es armari …..

Contra el Progrés

Continua llegint

– Teatre – DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX (****) – Teatre Lliure Monjuïc – 30/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

El dimecres 30 de gener, varem anar a l’assaig general amb públic, d’una nova producció del Teatre Lliure…. Es tracta de DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX , uns textos magnífics, escrits pel dramaturg anglès, actor i periodista, Mark Ravenhill (nascut el 07-06-1966).

dispara 1

De fet l’autor va escriure 17 petites obres de Teatre d’una durada cada una d’uns 20 minuts i que totes tractaven de la GUERRA actual, de la guerra contra el “terrorisme”, contra els “dolents” (que ara toca que siguin els islamistes), ja que som atacats…. nosaltres…. els bons, els occidentals, els que se’ns omple la boca de paraules com “Democràcia”, “llibertat” i “Drets humans”.

dispara_agafa.tresor_repeteix_08__c_ros.ribas 7Aquestes 17 obres s’han pogut veure a Londres en diferents espais i en l’ordre que els espectadors desitjaven.   Aquí a casa nostra, suposo que per falta de pressupost, el director d’aquesta producció, en JOSEP MARIA MESTRES, ha hagut d’escollir el que ell ha considerat els 7 millors relats d’aquesta sèrie escrita per Mark Ravenhill.

No coneixem per tant els originals, però haig de dir que aquesta selecció m’ha impactat molt i al mateix temps m’ha agradat molt des del punt de vista TEATRAL… però és que a mes és molt i molt interessant, per el/els  missatge/s que ens vol transmetre als espectadors o lectors d’aquesta esplèndida obra. Uns missatges que van mes enllà de posicionar-se en contra de la GUERRA i que en realitat el que fa, és posar-nos un mirall davant nostre on ens veiem reflectits…. perquè vulguem o no, nosaltres som protagonistes actualment d’aquesta guerra sense fi… potser de la primera guerra que no acabarà mai, que mai tindrà un vencedor i un vençut com guerres anteriors de l’historia i que malauradament durarà per sempre mes.

mark_ravenhill

Mark Ravenhill

Una GUERRA que ens volen fer creure que “nosaltres” els occidentals som els BONS de la pel•lícula i que els “terroristes islàmics” els DOLENTS (i és que abans eren els sioux i mes tard els russos comunistes).

Nosaltres els “BONS” únicament veiem un cantó de la batalla i desconeixem per complert l’ altra versió dels fets… les invasions d’altres països en nom de la llibertat i la democràcia.

Aquests textos ens volen apropar de certa manera a la realitat des de les dues bandes, encara que evidentment amb ulls occidentals, però aconsegueix crec jo, obrir-nos els ulls i adonar-nos de què no existeixen en realitat els BONS i els DOLENTS… que la paraula “llibertat” està prostituïda i que gairebé mai te el significat que ens volen fer creure i que la “democràcia” és la que el poder establert ens permet assolir en cada moment segons les seves necessitats e interessos.

Continua llegint