Arxiu d'etiquetes: Eugenio Szwarcer

– Festival GREC 2018 – Teatre – RAPHAËLLE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2018.07.15 (temp. 17/18 – espect. nº 353)

RAPHAËLLE (temp. 17/18 – espectacle nº 353)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge de nou al Teatre del CCCB i dins de la programació del Festival Grec, vàrem poder veure RAPHAËLLE, una proposta de la companyia “La conquesta del Pol Sud“, presentada en Roda de premsa el passat 27 de juny; creació i interpretació de Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Guia i Eugenio Szwarcer.

És el tercer muntatge de la companyia dins de la trilogia “Dona, història i identitat”, després de “Nadia” (2016) i “Claudia” (2017). Tres peces de teatre document, interpretades per les mateixes protagonistes. Nadia ens parlava de la Guerra a l’Afganistan i les seves conseqüències, en tant que Claudia ens parlava del drama dels nens robats a l’Argentina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Alfred Mauve

Raphaëlle Pérez és una noia francesa de 23 anys que ens explica la seva experiència “trans”, de transició, de canvi de gènere. Tot i haver nascut en un dels països més avançats d’Europa, la seva vida no ha estat fàcil.

El seu recorregut està marcat per la lluita, per la recerca de la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles, pels somnis, …..

La seva valentia i les seves aspiracions i decepcions ens projecten una mirada sobre un món de constants lluites i conquestes socials. La Conquesta del Pol Sud ens qüestiona si la divisió de sexes és merament una construcció cultural i social.

La lluita individual de la Raphaëlle Pérez ens parla del canvi col·lectiu que viuen les nostres societats.

Raphaëlle és una mirada fascinada per un món en plena transformació, una transformació que afecta tots els àmbits de les nostres vides i que, especialment, està redefinint el rol dels gèneres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Alfred Mauve

Aquesta proposta, igual que les anteriors, s’ajuda amb les projeccions audiovisuals, una acurada selecció de fragments narrats i petites escenes dialogades que situen perfectament a la nostra protagonista. Començant per la seva infantesa, l’escola, la seva vida a la “grisa i verda” Normandia, les seves Barbies, les sabates de taló, els seus estudis, París i finalment Barcelona….

Continua llegint

– Teatre – CLAUDIA (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2017.11.30 (temp. 17/18 – espectacle nº 128)

CLAUDIA (temp. 17/18 – espectacle nº 128)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat els anys, però encara tenim fresca a la memòria la història de NADIA, la jove afganesa a la qual una bomba va canviar la vida. Una vida que ens va explicar ella mateixa en forma de documental escènic. Una proposta que signava la companyia La Conquesta del Pol Sud, i que ara ens presenten la segona peça de la que serà una trilogia.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa aquesta proposta de teatre documental, està també narrada en primera persona per la seva protagonista, Claudia Victoria Poblete Hlaczick. Es va estrenar al Festival Grec del 2016 i s’ha pogut veure en diferents escenaris, l’última d’elles, fa pocs dies, a Brussel·les.

La Companyia La Conquesta del Pol Sud, creada el 2010, està formada per Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer i a CLAUDIA tornen a combinar el llenguatge teatral amb la investigació periodística.

Carles Fernández Giua, és el director de l’espectacle i ha manifestat que el procés de treball ha estat un privilegi. La Claudia no havia fet mai a la vida teatre i hem viscut una transformació potent, hem vist com anava agafant molta força perquè li fascinava poder comunicar una experiència pròpia al públic. Ha estat un procés de generositat impressionant.

Continua llegint

– Teatre – NADIA (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 04/02/2016

Nadia Ghulam nascuda a Kabul, el 4 de juny del 1985 viu a Badalona amb una família catalana que la va acollir fa 10 anys. Havia aterrat a Barcelona per sotmetre’s a diverses operacions per reconstruir-li la cara, gràcies a l’acció de dues ONG i la família d’acollida.

El 2010 va publicar el llibre El secret del meu turbant, que signava juntament amb Agnès Rotger i que va rebre el premi Prudenci Bertrana, llibre que per cert, vam aprofitar per comprar.

Nadia - TNC 1

El 2011 va protagonitzar un documental, Tornar a Nadia, i finalment el 2014 va pujar als escenaris per explicar en primera persona la seva història a NADIA. Aquell espectacle, que es va estrenar al festival Grec, arriba ara a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya en vuit funcions i nosaltres vam tenir ahir el privilegi de veure’l.

Aquest documental escènic ha estat dirigit per Carles Fernández Giua que també intervé amb Eugenio Szwarcer i la mateixa Nadia.

La vida de la Nadia és un exemple de superació, quan tenia vuit anys una bomba cau a casa seva, a Kabul, i li provoca greus cremades a tot el cos i ferides a la cara que la deixen sis mesos en coma, dos anys a l’hospital i 14 intervencions quirúrgiques. El seu germà Zelmai desapareix i el seu pare es trastoca. En aquest temps, estirada al llit de l’hospital, decideix que en sortir es farà passar per home per poder treballar i d’aquesta forma poder alimentar la mare i les dues germanes.

Continua llegint

– 21/04/2013 – Teatre – Trilogia CONTRA EL PROGRÉS (***) – CONTRA LA DEMOCRÀCIA (***) – CONTRA EL AMOR (****) – La Seca – Espai Brossa

Per IMMA BARBA

Contra la... 1-imp

Aquest diumenge vam decidir fer cas dels consells del Lluís i la Neus i tot just acabat de dinar ens vam disposar a viure una marató de teatre a la Sala Joan Brossa. També hem de reconèixer que ens feia una mica de mandra donat que quan vam veure Contra la democràcia a la Sala Beckett no ens va acabar d’agradar, però …. rectificar es de savis i ara estem contents d’haver gaudit d’aquest triple espectacle que ens va satisfer molt.

Contra l'Amor 1

La Trilogía dels “Contra” ha tingut una sorprenent trajectòria internacional i els textos de l’Esteve Soler han estat representats arreu del món i traduïts a 10 idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, grec, romanès, danès i txec).

Es la primera vegada que es poden veure de forma complerta a casa nostre.

Seran cinc hores de teatre que passaran de manera molt agradable perquè a mes en els entreactes la sala ens ofereix beguda i galetes.

A las cinc de la tarda comença la representació:

Contra la... 3-imp

Contra el progrés: Son set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. Es com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza, però en el que no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè “qui estigui lliure dels pecats del progres que tiri la primera pedra”.
L’escenari ens mostra un batibull d’electrodomèstics apilats que han deixat de fer la funció per la que van estar dissenyats i fan d’altres, la planxa que es telèfon, l’assecador que es comandament a distancia, el forn que es armari …..

Contra el Progrés

Continua llegint

– Teatre – VARIACIONS SOBRE EL MODEL DE KRAEPELIN (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (**) – Sala Beckett – 15/09/2012

Ahir ens varem apropar de nou a una de les sales de Teatre que estimem mes, precisament per les seves propostes que se surten del teatre mes convencional i la veritat és que quasi sempre ens agraden molt.

De fet la Sala Beckett s’anomena ella mateixa com “Obrador Internacional de Dramatúrgia“, i acostuma a encertar-la.

Era també la nostra primera obra de Teatre de la temporada 2012/2013 i anàvem amb forces ganes de què ens agrades, però malauradament no va ser així.

El director i alhora traductor de l’obra teatral, Carles Fernández Giua, en el programa de ma ens la presenta amb aquestes paraules: “és un fresc fet de retalls de la vida d’un home afectat per la pèrdua de la memòria. L’acompanyen el fill i el metge. Tots tres lluiten per preservar el tresor i, alhora, descobrir la veritat amagada en els records.” …. i també ens diu “La memòria, que pot ser vista com a narració, està íntimament lligada a la identitat. Qualsevol intent de reconstruir el nostre passat ens condueix inevitablement a qüestionar-nos qui som tant des del punt de vista individual com a col·lectiu, a plantejar-nos diferents versions dels fets i les persones“.

Per altra banda l’autor, Davide Carnevali (Milá – Itàlia, 1981), en el mateix programa de ma comenta: “Emil Kraepelin és el psiquiatre que, a començament del segle XX, va anomenar “Malaltia d’Alzheimer” la forma de demència que va descobrir i teoritzar juntament amb el seu col·lega Alois Alzheimer.” ” Aquest és un text sobre el problema de la memòria, sobre la identitat i sobre la possibilitat de reconstruir el passat i la història. La història personal d’un home que està perdent la traça de la seva pròpia vida, és a dir, la seva identitat“, “La història col·lectiva d’una nació, Europa, que en la memòria de les seves guerres i en l’actualitat dels canvis polítics que s’hi donen, encara està buscant la definició de si mateixa. Perquè la identitat d’una nació, com la de l’individuo, s’estructura sobre la capacitat de recordar, de donar coherència al relat dels esdeveniments que li sónpropis.

Ens un tema que a priori ens interessa i molt i precisament per això varam acudir a la Sala Backett. Sota el nostre punt de vista creiem que l’autor no ha aconseguit atrapar a l’espectador amb la seva manera d’exposar el tema a escena. Molt bona voluntat però el resultat real es força pobre i en alguns moments es fa fins i tota avorrida.

Continua llegint