Arxiu d'etiquetes: Esteve Soler

– Dansa (166) – SWEET TIRANNY – Pere Faura (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp58) – 28.01.2017

SWEET TIRANNY – Pere Faura

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres de la setmana passada vaig poder assistir a la Roda de premsa d’aquest espectacle i el mateix dissabte anàvem a veure’l al Mercat de les Flors el seu resultat. SWEET TIRANNY és un espectacle de dansa…. o no ?, irònic i reivindicatiu sobre les relacions del poder a la feina i al lleure.

Forma part de la trilogia Sweet Suites, formada per Sweet Fever (presentada a Temporada Alta de Girona al novembre passat), aquesta Sweet Tiranny i una propera en preparació anomenada Sweet Precarity.

sweet-tiranny-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

SWEET TIRANNY està creada a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys de l’era disco (70s i 80s) i dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió, que volgudament distorsiona i amplia aquesta relació per fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.

Copiant i versionant les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze, la peça transcendeix del clixé que representa i vol fer reflexionar sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en la creació teatral, ja sigui entre el coreògraf i els ballarins, entre l’artista i la indústria de l’art o entre els intèrprets i el públic assistent. Presenta la disco com a un possible espai polític de subversió física i política.

Uns Musicals que s’injectava en vena i que d’amagat s’aprenia les seves coreografies gravades en VHS … Grease, Chorus line, Flashdance, i fis i tot Mary Poppins….. i moltes més.

En l’espectacle participen 8 persones a escena, però aquí en Pere Faura assumeix el paper de personatge prepotent i imbècil (segons les seves paraules a la roda de premsa), ja que des d’un tipus d’humor irònic, presenta la seva persona en l’àmbit de la tirania…..

1 – jo i els ballarins
2 – jo i el públic
3 – jo amb els estaments de poder.

Pere Faura creu que la discoteca s’hauria d’estudiar des d’un punt de vista sociològic, ja que ell creu fa temps que la disco és l’únic espai on els rols de poder desapareixen en bona part, perquè el poder de la paraula deixa de tenir significat i pren el poder el moviment del cos en el ball, i aleshores desapareixen les classes socials i els rols entre cap i subordinat.

Ens comenta que aquest espectacle l’ha representat un parell, d’anys de feina.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa……

Dissabte 28 de gener anem a veure el resultat d’aquesta proposta al Mercat de les Flors, i prèviament anem a una sessió oberta al públic, anomenada “mitja hora abans” en el que es pretén donar unes línies orientatives del que es veurà a continuació. Malauradament aquesta sessió comença tard i el que encara és pitjor no explica realment el que veurem, perquè no s’ha preparat amb temps com calia i la tècnica els hi fa una mala passada.

mitja-hora-abans-sweet-tiranny-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Ja a la Sala comença l’espectacle i en Pere Faura es passeja per les butaques entre el públic durant una bona estona, com si es tractés d’una gran estrella de Hollywood… després veurem el perquè.

Pere Faura - Sweet Tyranny ©Tristan Perez-Martin

Comença l’espectacle i ens sorprèn que en Pere anuncia que en realitat no és un espectacle de dansa i presenta als ballarins de forma despectiva infra valorant-los, tot dient que han tingut molta sort que els ha contractat, encara que sigui de forma precària. Ens diu que quan acabi l’espectacle únicament ens en recordarem del coreògraf (o sigui d’ell)… i que ens oblidarem dels noms dels ballarins al cap de pocs minuts de la Sala….. i malauradament veurem que és veritat.

Continua llegint

– 21/04/2013 – Teatre – Trilogia CONTRA EL PROGRÉS (***) – CONTRA LA DEMOCRÀCIA (***) – CONTRA EL AMOR (****) – La Seca – Espai Brossa

Per IMMA BARBA

Contra la... 1-imp

Aquest diumenge vam decidir fer cas dels consells del Lluís i la Neus i tot just acabat de dinar ens vam disposar a viure una marató de teatre a la Sala Joan Brossa. També hem de reconèixer que ens feia una mica de mandra donat que quan vam veure Contra la democràcia a la Sala Beckett no ens va acabar d’agradar, però …. rectificar es de savis i ara estem contents d’haver gaudit d’aquest triple espectacle que ens va satisfer molt.

Contra l'Amor 1

La Trilogía dels “Contra” ha tingut una sorprenent trajectòria internacional i els textos de l’Esteve Soler han estat representats arreu del món i traduïts a 10 idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, grec, romanès, danès i txec).

Es la primera vegada que es poden veure de forma complerta a casa nostre.

Seran cinc hores de teatre que passaran de manera molt agradable perquè a mes en els entreactes la sala ens ofereix beguda i galetes.

A las cinc de la tarda comença la representació:

Contra la... 3-imp

Contra el progrés: Son set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. Es com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza, però en el que no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè “qui estigui lliure dels pecats del progres que tiri la primera pedra”.
L’escenari ens mostra un batibull d’electrodomèstics apilats que han deixat de fer la funció per la que van estar dissenyats i fan d’altres, la planxa que es telèfon, l’assecador que es comandament a distancia, el forn que es armari …..

Contra el Progrés

Continua llegint