Arxiu d'etiquetes: Pere Faura

– Dansa (250 a 255) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia – 22.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Comencem el dia amb la reunió habitual del grup “millor públic”, que hem avançat mitja hora la sessió perquè ahir se’ns va fer massa curt. En la reunió es va parlar força de la representació de Pere Faura en l’espectacle Sweet Precarity, focalitzant-ho amb els límits, els límits formals, els límits ètics o morals i els límits entre la realitat i la ficció; la veritat és que no tothom va coincidir amb la nostra visió dels fets, ja que va haver-hi defensors i detractors com nosaltres, d’aquella actitud.

També vam fer un exercici grupal, on per parelles vam enfrontar les nostres valoracions de l’espectacle de la Cia. Polaroiska, que gairebé tothom havíem vist.

Van tenir la sort de poder comptar amb el Lluc i la Clara de Brodas Bros; més tard també van venir Cecilia Colacrai i Anna Rubirola del col·lectiu Big Bouncers. Finalment vàrem poder xerrar també amb Claudia Solwat, ballarina i mà dreta de Pere Faura.

– Dansa (250) – DISPOSITIVO LABRANZA (🐌🐌🐌) – Colectivo Lamajara – Pla de Can Marcé

El colectivo Lamajara es va fundar el 2013 i està format per Daniel Rosado, ballarí format en el Conservatorio Nacional de Danza Reina Sofía de Granada, Reinaldo Ribeiro format com a ballarí de dansa contemporània entre Brasil i Argentina i Paloma Hurtado formada al Conservatori de dansa de Madrid i que es mou entre la dansa contemporània i la dansa-teatre. Ella és també la companyia Piel de Arena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dispositivo LABranza és una aposta per retornar a l’essència de les coses, la necessitat de tornar a la terra, que és la que ens sustenta. Una peça inspirada en els moviments del treball de camp, en la vitalitat de la seva gent i en les tasques que es duen a terme.

Una peça de dansa comunitària amb la participació de ciutadans d’Olot. El paisatge del camp es trasllada a la geografia del cos. La pagesia i la dansa s’agermanen, totes dues tenen la capacitat de modificar els terrenys i els cossos. Totes dues tenen en comú l’espai, el temps, el cos I l’esforç.

Cavar, llaurar, sembrar, fangar o recol·lectar són els moviments en els quals s’inspira la coreografia. Per preparar l’espectacle, els tres artistes van romandre quinze dies treballant en una granja ecològica.

Interessant proposta on es respira la il·lusió i l’esforç dels olotins que han participat.

– Dansa (251) – MONSTRUO (???) – de Laila Tafur – Núria Social

Laila Tafur va ser la guanyadora de la caravana de tràilers  del Festival Sismògraf 2016 i en el festival d’enguany presentava la peça sencera i acabada. En aquesta peça la Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa. Reivindica el gruny, el crit i el plor com una forma de llenguatge.

Una peça que no podem valorar perquè el lloc on es presentava, Núria Social, no tenia les condicions necessàries per veure-la, únicament els asseguts a terra o els de la primera filera podien veure els seus moviments, que d’altra banda els realitzava majoritàriament a terra. Vam decidir marxar després de la primera part de l’espectacle.

– Dansa (252) – BARBECHO (🐌🐌🐌🐌)  – de Natxo Montero Danza – Sala Torín

Una altra vegada a la Sala el Torín per assistir al últim dels espectacles de l’Erupció Basca.

Natxo Montero es va iniciar com a ballarí de dansa tradicional basca i posteriorment es va formar en dansa contemporània i interpretació. Va crear la seva pròpia companyia en 2008. BARBECHO, l’espectacle que presenta a la fira, és una obra estrenada en 2014 i compta amb la col·laboració de Laia Cabrera, ballarina i actriu catalana establerta actualment al país basc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El barbecho fa referència a la terra de conreu que es deixa sense sembrar un cert període de temps perquè reposi i es recuperi. D’aquesta idea sorgeix l’espectacle que reflexiona al voltant del procés de creació. Barbecho és el repòs, la necessitat del canvi, airejar-se per sortir renovat, enfortit i poder afrontar el que és quotidià.

Una primera part on observem als dos ballarins amb unes mascares de porc, que repeteixen els mateixos moviments en sonar una música que actua de disparador. Una vegada i una altra i una altra, incansablement, però al mateix temps arrossegant una sensació de cansament i avorriment … Estàs rallado ???

A la segona part una marxant d’art explica a un possible comprador l’obra d’un artista, en Natxo Montero. Realment còmica aquesta part teatral. I una tercera part on tornen les repeticions ja amb els ballarins despullats de mascares.

En paraules del creador L’oci és joc, i jugar és el Barbecho de l’ànima.

Una proposta que també ens ha agradat molt, ja que ens vam petar de riure per l’humor surrealista que incorpora i sobretot per una molt treballada i excel·lent posada en escena, que resulta força espectacular.

– Dansa (253) – SWEET TYRANNY (🐌🐌🐌🐌)  – de Pere Faura – Teatre Principal

Vam entrar a la sala del Teatre sabent que no podríem acabar de veure l’obra perquè teníem una altra proposta a les 22 h. I ho vam decidir així perquè aquesta obra de Pere Faura ja l’havíem vist al Mercat de les Flors al gener passat, i ja vàrem parlar en aquest article. Així i tot vam poder veure una gran part de la proposta.

Sweet tyranny és una peça construïda a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys 70 i 80. Aprofita aquestes coreografies per parlar de les relacions tiràniques que s’estableixen en el món de l’espectacle, en l’àmbit de la creació teatral, entre un coreògraf i els seus ballarins, entre un artista i el seu públic, o entre un director i els seus actors.

Un espectacle coral i reivindicatiu que planteja una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió.

L’hora i escaig que vam veure ens va agradar molt, inclús potser mes que el primer cop.

– Dansa (254) – LOWLAND (🐌🐌🐌🐌🐌)  – de Roser López Espinosa – Museu de la Garrotza

Per aquesta proposta no teníem entrada perquè va ser una decisió d’últim moment i vam anar a la porta del Museu de la Garrotxa a fer cua per poder entrar….. i vam poder. Per sort.

Roser López Espinosa és ballarina i coreògrafa que ha rebut el reconeixement internacional pel seu treball de creació i ha ballat amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot, Pere Faura o Katie Duck entre d’altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lowland és un espectacle que ens retorna a l’animalitat del cos i el moviment. “Volem aprendre a volar però per volar amb el cos ens cal enginy i imaginació per poder desplegar les ales“. Un imaginari del món de les aus i dels homes.

Una proposta que ens ha deixat hipnotitzats pels mil·limètrics moviments dels dos ballarins, la mateixa Roser López i en Guy Nader.

Una coreografia perfecta.

– Dansa (255) – MULÏER (🐌🐌🐌)  – Cia. Maduixa – Plaça Major

L’últim espectacle del dia és també a l’aire lliure, aquest cop a la Plaça Major on assistim a la representació de la cia Maduixa, companyia valenciana creada en 2004 per oferir representacions teatrals de sala i de carrer per a tots els públics.

MULÏER va rebre un premi a la millor estrena d’arts de carrer a Fira Tàrrega 2016. Un espectacle de dansa sobre xanques interpretat per cinc ballarines. Pretén retre un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat per mantenir viva la seva part més salvatge i per reivindicar el nostre dret a córrer, ballar i viure lliurement en la nostra societat.

Una coreografia mil·limètrica i una sincronització magnifica de les cinc ballarines han fet d’aquest un espectacle alegre i d’una gran poesia visual.

Un perfecte final d’un gran dia.

– Dansa (240 a 244) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 1er dia – 20.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 1er dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa un parell de mesos, al mes de febrer, uns dies abans de la roda de premsa d’aquest SISMÒGRAF d’Olot 2017, que es va celebrar a l’Institut del Teatre, nosaltres vam reservar un apartament a Olot, en previsió de què assistiríem al nombre més gran d’espectacles de dansa del Festival; després vindria l’enorme sorpresa de què seríem admesos com a “millor públic” d’aquesta edició.

Ser escollit com a “millor públic” representa un munt de coses, la primera és que pots accedir a tots els espectacles que et vinguin de gust de forma gratuïta, amb l’única condició que durant els 4 dies del festival, intentis veure el major nombre d’espectacles; però a mès d’això, els participants d’aquest grup privilegiat, estan en tot moment recolzats per professionals de la dansa, que en reunions matinals diàries t’aporten els seus coneixements.

Dijous 20 d’abril, a primera hora del matí arribem a Olot i després de deixar les maletes, tot seguit ens dirigim al Teatre Principal a recollir les acreditacions, entrades dels espectacles escollits i llibret amb tota la programació amb més de 50 espectacles d’aquesta novena edició.

– Dansa (240) – CONFERÈNCIA BALLADA. TENDÈNCIES D’ARA (🐌🐌🐌🐌) – Espai Núria Social

Al migdia ens dirigim a l’espai “Núria Social”, on veiem un espectacle que un cop vist considerem una classe magistral del que és i representa la dansa en el nostre país, especialment després de la innovació a escala mundial que va representar la ballarina i coreògrafa alemanya Pina Bausch.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espectacle té un sol protagonista, Toni Jodar; pertany al programa “Explica Dansa” que fa temps gira pel nostre país, intentant formar i crear nous públics en aquest món, donant claus de lectura per apropar els llenguatges de la dansa contemporània.

Ho fa sota el lema de “la dansa no és difícil, és desconeguda“.

Toni ens parla de la història recent i les tendències d’ara, tot fent memòria dels mestres que han marcat les seves experiències professionals. L’explicació passa pels referents de la dansa i dels moviments que han sacsejat els cossos al costat dels esdeveniments que han modificat el nostre món. Un espectacle que ens ha agradat molt, pels coneixements que aporta.

– Dansa (241) – SWEET PRECARITY(🐌🐌) de Pere Faura – Sala d’assaig del Teatre

Un espectacle que en teoria és de dansa, però que s’apropa molt més a una Performance, on Pere Faura pretén denunciar la precarietat laboral i econòmica dels treballadors de la dansa. Forma part de la trilogia “Sweet Suite”, de la que nosaltres ja vàrem poder veure SWEET TIRANNY el passat gener al Mercat de les Flors.

Segons en Pere, ” hi ha un moment en què la dansa deixa de ser art, per esdevenir mercat, un moment en què deixa de ser dansa per esdevenir capital, en què deixa de ser moviment per esdevenir transició“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot comença amb un esquema que ha col·locat prèviament en una paret, amb el que intenta plasmar els problemes que actualment té el món de la dansa, que el troben encertat per les reflexions que pot aportar, malgrat que malauradament a meitat de l’espectacle, tot deriva en una revenja personal a una professional crítica d’arts escèniques, … directament contra Carmen del Val, crítica de El Pais, que a més a més estava present a la Sala.

El coreògraf i ballarí que nosaltres intentem seguir i que ens agrada força per la seva frescor i sinceritat en tot el que fa, va pujar a una escala, va parlar-nos amb la llum d’una espelma tot passejant-se per l’espai escènic on els espectadors restàvem en peus intentant seguir-lo…. va “dansar” utilitzant un anell de hula-hoop, sense aportar gairebé res de nou, sempre des del nostre punt de vista.

Malgrat que es tracta d’un espectacle que encara està en estat de creació i que sembla que en el segon passi que es va realitzar l’endemà havia canviat radicalment, el gir que va agafar a la segona part i que va prendre el protagonisme de forma exclusiva, ens va semblar barruer i poc intel·ligent per la seva part; tota una lliçó de la ira i frustració que li va provocar una crítica negativa, amb una reacció d’un absolut mal gust, que va traspassar tots els límits possibles.

La periodista va d’haver de sortir de la Sala gairebé expulsada per l’artista, que li va dedicar una “cançó” que va provocar una situació en la majoria dels espectadors, d’una absoluta incomoditat, que creiem era totalment innecessari en mig d’un espectacle de “dansa”. Un espectacle lamentable, que s’hauria d’haver resolt fent un cafetó entre tots dos i no fent malbé un espectacle.

Ha estat un verdader terratrèmol, en el mateix inici d’aquest SISMÒGRAF 2017.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Dansa (242) – LUR AWAY (🐌🐌🐌) de Cia. Sra. Polaroiska – Sala Torín

Dins del festival, “l’Erupció” consisteix a posar el focus sobre aspectes concrets de la dansa: una idea, un moviment, una coreògrafa, un ballarí, un territori … Aquesta edició del 2017 ha decidit provocar una Erupció Basca (Euskal Erupzioa) i ho farà amb el treball de tres companyies. La Sra. Polaroiska és una d’elles.

Ens dirigim a la Sala el Torín, situada sota la plaça de braus d’Olot (la més antiga de Catalunya) i ens trobem una escenografia que ens recorda molt una sala de balls d’un hotel de la costa o un creuer. A l’escenari taules i les grades.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LUR AWAY és un congrés de supervivència sobre anomalies variades. Les tècniques de supervivència ens ajudaran a vèncer el medi, a contrarestar les agressions de l’entorn, i a controlar el més gran de tots els enemics, que està en l’interior de cadascú de nosaltres. Per poder-lo derrotar l’hem de conèixer, hem de saber com es comporta. Si no estem preparats, tindrem poques possibilitats de sobreviure.

Un treball, que amb el fil conductor de la supervivència va engrescant a un públic que d’entrada ens hem mostrat expectants per copsar el caire del muntatge. Vestit verd de nit de la cantant, una ballarina i una percussionista. Unànimement la percussió ha estat la part més potent de la proposta.

Com era de preveure, el públic ubicat a les taules ha participat activament en els exercicis de supervivència. Ens hem divertit moltíssim.

– Dansa (243) – LET SLEEPING DOGS LIE & OF NO FIXED ABODE (🐌🐌🐌🐌)     de Laura Aris & Jos Baker – Escenari del Teatre Principal d’Olot

Al Teatre Principal d’Olot esperem per entrar, a una banda els que tenim entrades, l’altra cua pels que no en tenen i esperen poder fer-ho. Dins cua per entrar al teatre, però a l’escenari on hi han col·locades unes grades.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jon Baker és ballarí i imparteix cursos en l’àmbit internacional. Ha treballat com a actor, ballarí i col·laborador per companyies com Peeping Tom (nosaltres el vam veure en À louer) i DV8 Physical Theatre.

Laura Aris és intèrpret, coreògrafa i professora. Les seves obres sorgeixen de l’interès d’establir diàlegs entre la dansa contemporània i altres disciplines artístiques.

Aquí ens han oferit dos solos de dansa independents. Primer ell, després ella, només en dos moments puntuals i al final se’ns mostren junts a l’escenari. Dos peces que tracten de l’aïllament i la soledat. Dues veus úniques.

OF NO FIXED ABODE, és la peça d’ell, negre i blanc, un home que viatja sol pel món a la recerca d’una llar i l’única companyia d’una ràdio. Amb moments estèticament bellíssims i tocs de comicitat, ens ha agradat força encara que al nostre entendre li ha sobrat una mica de durada.

LET SLEEPING DOGS LIE, és la peça d’ella, vermell i negre, el retrat d’una dona que ens parla de l’amor, el dolor, la pèrdua, la família i les ganes de conèixer mon. També amb moments estèticament molt bells, en aquest cas creiem que ha pecat de massa elements accessoris (que anava cercant sota el terra de l’escenari) que en determinats moments ens desconcentra.

Final bellíssim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Dansa (244) – ANATOMIA PUBLICA (🐌🐌🐌🐌🐌) – de Tomeo Vergés x Man Drake – Museo de la Garrotxa

Aquesta vegada la representació és al Pati de l’Hospici del Museu de la Garrotxa. A l’aire lliure. Fred. En entrar ens ofereixen mantes.

ANATOMIA PÚBLICA va d’un home, donat per mort en una guerra, que en tornar a casa es troba la seva dona casada amb un altre home. I decideixen conviure sota el mateix sostre. Basada en la vivència real de l’avi del director artístic, en Tomeo Vergés.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però el que ens ha impactat d’aquesta peça no és la dramatúrgia, que és potent, ni la il·luminació, molt reeixida, ni l’escenografia, ni el vestuari, ni tan sols la música que és potser més potent que la dramatúrgia. Ens ha captivat i meravellat el moviment.

Els tres ballarins Sandrine Maisonneuve, Julien Lacroix i Sébastien Laurent, efectuen els seus moviments de manera sincopada, com si és tractes d’una moviola on de forma persistent veiem una vegada un altre la repetició de la jugada. Com autòmats on totes les seves parts dels cossos han estat trossejades i es mouen de forma reiterativa però independent. Moviments en bucle, espasmòdics, com de tartamudeig. Angoixant per nosaltres espectadors que hem de vèncer la temptació de cridar: Vinga, acaba, gira’t, entra ….

Senzillament brutal.

– Dansa (166) – SWEET TIRANNY – Pere Faura (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp58) – 28.01.2017

SWEET TIRANNY – Pere Faura

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres de la setmana passada vaig poder assistir a la Roda de premsa d’aquest espectacle i el mateix dissabte anàvem a veure’l al Mercat de les Flors el seu resultat. SWEET TIRANNY és un espectacle de dansa…. o no ?, irònic i reivindicatiu sobre les relacions del poder a la feina i al lleure.

Forma part de la trilogia Sweet Suites, formada per Sweet Fever (presentada a Temporada Alta de Girona al novembre passat), aquesta Sweet Tiranny i una propera en preparació anomenada Sweet Precarity.

sweet-tiranny-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

SWEET TIRANNY està creada a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys de l’era disco (70s i 80s) i dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió, que volgudament distorsiona i amplia aquesta relació per fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.

Copiant i versionant les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze, la peça transcendeix del clixé que representa i vol fer reflexionar sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en la creació teatral, ja sigui entre el coreògraf i els ballarins, entre l’artista i la indústria de l’art o entre els intèrprets i el públic assistent. Presenta la disco com a un possible espai polític de subversió física i política.

Uns Musicals que s’injectava en vena i que d’amagat s’aprenia les seves coreografies gravades en VHS … Grease, Chorus line, Flashdance, i fis i tot Mary Poppins….. i moltes més.

En l’espectacle participen 8 persones a escena, però aquí en Pere Faura assumeix el paper de personatge prepotent i imbècil (segons les seves paraules a la roda de premsa), ja que des d’un tipus d’humor irònic, presenta la seva persona en l’àmbit de la tirania…..

1 – jo i els ballarins
2 – jo i el públic
3 – jo amb els estaments de poder.

Pere Faura creu que la discoteca s’hauria d’estudiar des d’un punt de vista sociològic, ja que ell creu fa temps que la disco és l’únic espai on els rols de poder desapareixen en bona part, perquè el poder de la paraula deixa de tenir significat i pren el poder el moviment del cos en el ball, i aleshores desapareixen les classes socials i els rols entre cap i subordinat.

Ens comenta que aquest espectacle l’ha representat un parell, d’anys de feina.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa……

Dissabte 28 de gener anem a veure el resultat d’aquesta proposta al Mercat de les Flors, i prèviament anem a una sessió oberta al públic, anomenada “mitja hora abans” en el que es pretén donar unes línies orientatives del que es veurà a continuació. Malauradament aquesta sessió comença tard i el que encara és pitjor no explica realment el que veurem, perquè no s’ha preparat amb temps com calia i la tècnica els hi fa una mala passada.

mitja-hora-abans-sweet-tiranny-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Ja a la Sala comença l’espectacle i en Pere Faura es passeja per les butaques entre el públic durant una bona estona, com si es tractés d’una gran estrella de Hollywood… després veurem el perquè.

Pere Faura - Sweet Tyranny ©Tristan Perez-Martin

Comença l’espectacle i ens sorprèn que en Pere anuncia que en realitat no és un espectacle de dansa i presenta als ballarins de forma despectiva infra valorant-los, tot dient que han tingut molta sort que els ha contractat, encara que sigui de forma precària. Ens diu que quan acabi l’espectacle únicament ens en recordarem del coreògraf (o sigui d’ell)… i que ens oblidarem dels noms dels ballarins al cap de pocs minuts de la Sala….. i malauradament veurem que és veritat.

Continua llegint

– Dansa – PERE FAURA – Sin baile no hay paraiso (🐌🐌🐌 + 🐚) – 10/04/2015

Divendres passat vàrem assistir de nou a una nit d’estrena; aquesta vegada al Mercat de les Flors per tal de veure un espectacle de dansa que ens va interessar força, protagonitzat per PERE FAURA….. “Sin baile no hay paraiso”.

Pere Faura - Sin Baile - cartellAquella nit no era conscient de què ja havíem vist alguna de les seves creacions i fa una estona, en posar-me a escriure aquesta crònica m’he adonat que al maig del 2012 vàrem veure una creació en la que ell era co-autor, es tractava de DIARI D’ACCIONS, i en aquell moment recordo no ens va cridar massa l’atenció.

Pere Faura (1980), va començar el seu camí artístic estudiant flauta travessera i cant, més endavant va estudiar Teatre a l’institut del Teatre, i també dansa; el 2002 es va matricular a la School of New Dance Development d’Àmsterdam, on es va graduar el 2006. Va estar designat corògraf resident del teatre Frascati d’Amsterdam i des del 2011 treballa a Barcelona.

El seu treball “Sin baile no hay paraiso” m’ha impactat perquè Pere Faura ha fet un intent de pedagogia davant del públic, de què és la dansa i el que representa per ell. Segons ell mateix, a la seva joventut li va marcar haver assistit a un assaig obert d’un concert participatiu, el Messies, que cada any es realitza al Palau de la Música als voltants de Nadal i on la seva mare acostuma a cantar entre centenars d’altres cantants voluntaris; el fet de descobrir els “intringulis” de l’interior del concert, les parades i reflexions del director… va poder veure la quotidianitat de la vida diària d’entre els Músics, els comentaris dels cantants tot parlant de les seves errades…. comprovar com es vivia en aquells moments la passió d’aquella gent pel fet musical… tot això, el va fascinar.

Continua llegint

– Teatre – NEO 2012 (c) – Noves Escenes Obertes – CIEL (**) – DIARI D’ACCIONS (**)

Continuem la “marató” de Teatre d’aquesta nova proposta que es hereva del cicle RADICALS que el director actual del Teatre Lliure, Lluís Pasqual no ha volgut que tingues continuïtat.

Divendres 11/05/2012 – CIEL (**) – (Jordi Galí/ARRANGEMENT PROVISOIRE) – Teatre Lliure de Montjuïc – Plaça Margarita Xirgu

Ciel, embull organitzat de troncs i de cordes. Una construcció feta amb pràcticament no-res, amb allò indispensable. Una escriptura de gestos precisos i necessaris. Un gairebé res, suficient per mostrar una certa poesia que pugui ser vista i compartida per altres.

Un espectacle, aquesta vegada gratuït, a la mateixa Plaça Margarida Xirgu, que va començar una mica impuntual i ens va fer témer que la següent obra no la podríem acabar de veure….. com aixi va succeir. El problema dels NEOs es que comença un espectacle quan acaba l’anterior i això es problemàtic en la nostra agenda massa atapeïda.

Un performance agradable de veure, en el que es veu com del no res en Jordi Galí, aconsegueix aixecar una estructura a base de troncs i de fil de cotó, i sense cap eina mes que les mans, sense claus, l’estructura queda en equilibri perfecte.

Idea i interpretació: Jordi Galí
Companyia: Association Arrangement Provisoire

Una coproducció de CCN Rillieux-la-Pape/Cie. Maguy Marin (Accueils Studios 2009/2010) (Francia), RamDam (Lyon, Francia),  Nau Côclea (Girona), L’Animal a L’Esquena/Cie. Mal Pelo (Girona)

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Espectacle gratuït  – Plaça Margarida Xirgu

————————————————————————————————

Divendres 11/05/2012 – DIARI D’ACCIONS (**) – (Pere Faura i Iñaki Alvarez) – Mercat de les Flors – Sala PB

A través de la utilització de retalls de premsa diària com a element motor del procés de creació, el projecte proposa l’escenificació de titulars de diaris com a manifestació poètica i coreogràfica. Un exercici físic, visual i poètic que explora l’espai entre llenguatge i acció, entre partitura i execució, entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.

Un espectacle repetitiu però simpàtic, que a traves de l’acció dels dos protagonistes, les seves corredisses en forma de joc, expressen amb paraules escrites en retalls de premsa el que volen explicar o el que el public els hi demana.

Treball de moviment, d’objectes que canvien de color, vídeo en directe, acció trepidant que deixa als actors esgotats, fan riure a vegades a un public entregat a les seves improvisacions; escollint un d’ells els retalls de premsa que vol que l’altre interpreti amb gesticulacions e intentant que el public s’integri amb l’espectacle a base de bromes utilitzant el vídeo.

Malauradament i per causa de el retard amb el que va començar l’espectacle varem tenir que abandonar l’espectacle pocs minuts abans de la seva fi, a causa de que teníem entrades per el TNC mig hora mes tard.

No ens va desagradar l’espectacle, però a vegades el varem trobar un pel infantil i un pel massa repetitiu. Es van poder dedicar massa a “vendre” el seu espectacle als programadors d’espectacles internacionals, presents a la sala, allargassant massa el temps de la representació, al incloure la traducció al angles de cada retall de premsa.

Creació i execució: Iñaki Álvarez i Pere Faura

Tècnic: Israel Quintero

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Preu per representació 10 € per persona ( preu pagat 8 € – Carnet Biblioteques) – Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch

————————————————————————————————