SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Comencem el dia amb la reunió habitual del grup “millor públic”, que hem avançat mitja hora la sessió perquè ahir se’ns va fer massa curt. En la reunió es va parlar força de la representació de Pere Faura en l’espectacle Sweet Precarity, focalitzant-ho amb els límits, els límits formals, els límits ètics o morals i els límits entre la realitat i la ficció; la veritat és que no tothom va coincidir amb la nostra visió dels fets, ja que va haver-hi defensors i detractors com nosaltres, d’aquella actitud.
També vam fer un exercici grupal, on per parelles vam enfrontar les nostres valoracions de l’espectacle de la Cia. Polaroiska, que gairebé tothom havíem vist.
Van tenir la sort de poder comptar amb el Lluc i la Clara de Brodas Bros; més tard també van venir Cecilia Colacrai i Anna Rubirola del col·lectiu Big Bouncers. Finalment vàrem poder xerrar també amb Claudia Solwat, ballarina i mà dreta de Pere Faura.
– Dansa (250) – DISPOSITIVO LABRANZA (🐌🐌🐌) – Colectivo Lamajara – Pla de Can Marcé
El colectivo Lamajara es va fundar el 2013 i està format per Daniel Rosado, ballarí format en el Conservatorio Nacional de Danza Reina Sofía de Granada, Reinaldo Ribeiro format com a ballarí de dansa contemporània entre Brasil i Argentina i Paloma Hurtado formada al Conservatori de dansa de Madrid i que es mou entre la dansa contemporània i la dansa-teatre. Ella és també la companyia Piel de Arena.
Dispositivo LABranza és una aposta per retornar a l’essència de les coses, la necessitat de tornar a la terra, que és la que ens sustenta. Una peça inspirada en els moviments del treball de camp, en la vitalitat de la seva gent i en les tasques que es duen a terme.
Una peça de dansa comunitària amb la participació de ciutadans d’Olot. El paisatge del camp es trasllada a la geografia del cos. La pagesia i la dansa s’agermanen, totes dues tenen la capacitat de modificar els terrenys i els cossos. Totes dues tenen en comú l’espai, el temps, el cos I l’esforç.
Cavar, llaurar, sembrar, fangar o recol·lectar són els moviments en els quals s’inspira la coreografia. Per preparar l’espectacle, els tres artistes van romandre quinze dies treballant en una granja ecològica.
Interessant proposta on es respira la il·lusió i l’esforç dels olotins que han participat.
– Dansa (251) – MONSTRUO (???) – de Laila Tafur – Núria Social
Laila Tafur va ser la guanyadora de la caravana de tràilers del Festival Sismògraf 2016 i en el festival d’enguany presentava la peça sencera i acabada. En aquesta peça la Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa. Reivindica el gruny, el crit i el plor com una forma de llenguatge.
Una peça que no podem valorar perquè el lloc on es presentava, Núria Social, no tenia les condicions necessàries per veure-la, únicament els asseguts a terra o els de la primera filera podien veure els seus moviments, que d’altra banda els realitzava majoritàriament a terra. Vam decidir marxar després de la primera part de l’espectacle.
– Dansa (252) – BARBECHO (🐌🐌🐌🐌) – de Natxo Montero Danza – Sala Torín
Una altra vegada a la Sala el Torín per assistir al últim dels espectacles de l’Erupció Basca.
Natxo Montero es va iniciar com a ballarí de dansa tradicional basca i posteriorment es va formar en dansa contemporània i interpretació. Va crear la seva pròpia companyia en 2008. BARBECHO, l’espectacle que presenta a la fira, és una obra estrenada en 2014 i compta amb la col·laboració de Laia Cabrera, ballarina i actriu catalana establerta actualment al país basc.
El barbecho fa referència a la terra de conreu que es deixa sense sembrar un cert període de temps perquè reposi i es recuperi. D’aquesta idea sorgeix l’espectacle que reflexiona al voltant del procés de creació. Barbecho és el repòs, la necessitat del canvi, airejar-se per sortir renovat, enfortit i poder afrontar el que és quotidià.
Una primera part on observem als dos ballarins amb unes mascares de porc, que repeteixen els mateixos moviments en sonar una música que actua de disparador. Una vegada i una altra i una altra, incansablement, però al mateix temps arrossegant una sensació de cansament i avorriment … Estàs rallado ???
A la segona part una marxant d’art explica a un possible comprador l’obra d’un artista, en Natxo Montero. Realment còmica aquesta part teatral. I una tercera part on tornen les repeticions ja amb els ballarins despullats de mascares.
En paraules del creador L’oci és joc, i jugar és el Barbecho de l’ànima.
Una proposta que també ens ha agradat molt, ja que ens vam petar de riure per l’humor surrealista que incorpora i sobretot per una molt treballada i excel·lent posada en escena, que resulta força espectacular.
– Dansa (253) – SWEET TYRANNY (🐌🐌🐌🐌) – de Pere Faura – Teatre Principal
Vam entrar a la sala del Teatre sabent que no podríem acabar de veure l’obra perquè teníem una altra proposta a les 22 h. I ho vam decidir així perquè aquesta obra de Pere Faura ja l’havíem vist al Mercat de les Flors al gener passat, i ja vàrem parlar en aquest article. Així i tot vam poder veure una gran part de la proposta.
Sweet tyranny és una peça construïda a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys 70 i 80. Aprofita aquestes coreografies per parlar de les relacions tiràniques que s’estableixen en el món de l’espectacle, en l’àmbit de la creació teatral, entre un coreògraf i els seus ballarins, entre un artista i el seu públic, o entre un director i els seus actors.
Un espectacle coral i reivindicatiu que planteja una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió.
L’hora i escaig que vam veure ens va agradar molt, inclús potser mes que el primer cop.
– Dansa (254) – LOWLAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – de Roser López Espinosa – Museu de la Garrotza
Per aquesta proposta no teníem entrada perquè va ser una decisió d’últim moment i vam anar a la porta del Museu de la Garrotxa a fer cua per poder entrar….. i vam poder. Per sort.
Roser López Espinosa és ballarina i coreògrafa que ha rebut el reconeixement internacional pel seu treball de creació i ha ballat amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot, Pere Faura o Katie Duck entre d’altres.
Lowland és un espectacle que ens retorna a l’animalitat del cos i el moviment. “Volem aprendre a volar però per volar amb el cos ens cal enginy i imaginació per poder desplegar les ales“. Un imaginari del món de les aus i dels homes.
Una proposta que ens ha deixat hipnotitzats pels mil·limètrics moviments dels dos ballarins, la mateixa Roser López i en Guy Nader.
Una coreografia perfecta.
– Dansa (255) – MULÏER (🐌🐌🐌) – Cia. Maduixa – Plaça Major
L’últim espectacle del dia és també a l’aire lliure, aquest cop a la Plaça Major on assistim a la representació de la cia Maduixa, companyia valenciana creada en 2004 per oferir representacions teatrals de sala i de carrer per a tots els públics.
MULÏER va rebre un premi a la millor estrena d’arts de carrer a Fira Tàrrega 2016. Un espectacle de dansa sobre xanques interpretat per cinc ballarines. Pretén retre un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat per mantenir viva la seva part més salvatge i per reivindicar el nostre dret a córrer, ballar i viure lliurement en la nostra societat.
Una coreografia mil·limètrica i una sincronització magnifica de les cinc ballarines han fet d’aquest un espectacle alegre i d’una gran poesia visual.
Un perfecte final d’un gran dia.
