Arxiu d'etiquetes: Jordi Queralt

– Dansa (166) – SWEET TIRANNY – Pere Faura (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp58) – 28.01.2017

SWEET TIRANNY – Pere Faura

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres de la setmana passada vaig poder assistir a la Roda de premsa d’aquest espectacle i el mateix dissabte anàvem a veure’l al Mercat de les Flors el seu resultat. SWEET TIRANNY és un espectacle de dansa…. o no ?, irònic i reivindicatiu sobre les relacions del poder a la feina i al lleure.

Forma part de la trilogia Sweet Suites, formada per Sweet Fever (presentada a Temporada Alta de Girona al novembre passat), aquesta Sweet Tiranny i una propera en preparació anomenada Sweet Precarity.

sweet-tiranny-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

SWEET TIRANNY està creada a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys de l’era disco (70s i 80s) i dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió, que volgudament distorsiona i amplia aquesta relació per fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.

Copiant i versionant les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze, la peça transcendeix del clixé que representa i vol fer reflexionar sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en la creació teatral, ja sigui entre el coreògraf i els ballarins, entre l’artista i la indústria de l’art o entre els intèrprets i el públic assistent. Presenta la disco com a un possible espai polític de subversió física i política.

Uns Musicals que s’injectava en vena i que d’amagat s’aprenia les seves coreografies gravades en VHS … Grease, Chorus line, Flashdance, i fis i tot Mary Poppins….. i moltes més.

En l’espectacle participen 8 persones a escena, però aquí en Pere Faura assumeix el paper de personatge prepotent i imbècil (segons les seves paraules a la roda de premsa), ja que des d’un tipus d’humor irònic, presenta la seva persona en l’àmbit de la tirania…..

1 – jo i els ballarins
2 – jo i el públic
3 – jo amb els estaments de poder.

Pere Faura creu que la discoteca s’hauria d’estudiar des d’un punt de vista sociològic, ja que ell creu fa temps que la disco és l’únic espai on els rols de poder desapareixen en bona part, perquè el poder de la paraula deixa de tenir significat i pren el poder el moviment del cos en el ball, i aleshores desapareixen les classes socials i els rols entre cap i subordinat.

Ens comenta que aquest espectacle l’ha representat un parell, d’anys de feina.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa……

Dissabte 28 de gener anem a veure el resultat d’aquesta proposta al Mercat de les Flors, i prèviament anem a una sessió oberta al públic, anomenada “mitja hora abans” en el que es pretén donar unes línies orientatives del que es veurà a continuació. Malauradament aquesta sessió comença tard i el que encara és pitjor no explica realment el que veurem, perquè no s’ha preparat amb temps com calia i la tècnica els hi fa una mala passada.

mitja-hora-abans-sweet-tiranny-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Ja a la Sala comença l’espectacle i en Pere Faura es passeja per les butaques entre el públic durant una bona estona, com si es tractés d’una gran estrella de Hollywood… després veurem el perquè.

Pere Faura - Sweet Tyranny ©Tristan Perez-Martin

Comença l’espectacle i ens sorprèn que en Pere anuncia que en realitat no és un espectacle de dansa i presenta als ballarins de forma despectiva infra valorant-los, tot dient que han tingut molta sort que els ha contractat, encara que sigui de forma precària. Ens diu que quan acabi l’espectacle únicament ens en recordarem del coreògraf (o sigui d’ell)… i que ens oblidarem dels noms dels ballarins al cap de pocs minuts de la Sala….. i malauradament veurem que és veritat.

Continua llegint

– Teatre Musical – POLÒNIA, El Musical – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 01.05.2015

Sóc seguidor del programa POLÒNIA a TV3, des del seu inici; haig de reconèixer que m’agrada molt, perquè considero que tracta el món de la política a Catalunya, de forma intel·ligent, amb humor i molta ironia; encara avui en dia em faig creus de què no hagin tingut problemes seriosos de censura amb alguns dels seus esquetxos crítics, molt especialment amb el partit en el poder a les “espanyes”…. el PP i la monarquia.

POLONIA-CARTELL-623x890Ja fa molts mesos que van estrenar al Teatre Poliorama, POLÒNIA, el Musical i reconec que si haig de ser sincer, vaig pensar “quina bajanada crear un Musical … són ganes de fer calerons de forma fàcil, aprofitant el moviment pro independència que es viu a Catalunya”; en cap moment em va passar pel cap comprar entrades per un espectacle que vaig considerar erròniament que no tenia res a veure amb el Teatre i que era un producte únicament comercial.

Com que l’espectacle acabava aquest cap de setmana, van oferir una oferta que era del tot impossible rebutjar, a través de les xarxes socials… i vaig pensar… per què no ?

La sorpresa ha estat majúscula, perquè considero que la productora “Minoria Absoluta“, ha aconseguit portar a terme un producte teatral força bo, que encara que evidentment és molt comercial, està ben plantejat tant en la seva trama argumental com en la seva posada en escena; crec que encara que els personatges són els mateixos que podem veure cada setmana a la Tele, s’ha volgut crear un espectacle de qualitat, molt ben dirigit per Xavier Ricart.

Polònia. El musical 3

Moltes vegades (jo el primer de tots), menystenim representacions teatrals pel sol fet de ser productes comercials al 100% i que únicament pretenen fer riure al públic… d’aquells que un cop surts del Teatre ja t’has oblidat de tot el que has vist; aquest Musical de POLÒNIA, per començar te la signatura de l’escriptor Jordi Galcerán (autor d’èxits com El mètode Grönholm i “El crèdit”)… i això es nota força, en recolzar l’equip de guionistes habituals de l’equip televisiu (Júlia Cot, Jaume Buixó, Pau Escribano, Joan Rufas i Toni Soler).

Continua llegint

– Teatre – INFORME PER A UNA ACADÈMIA (***1/2) – Espai Lliure – 09/05/2014

Tornem al Teatre Lliure … i tornem a reivindicar de nou… i aviso…. no ens cansarem…. de reclamar el nom d’ANNA LIZARAN per una de les sales del Teatre Lliure, a poder ser a la Sala on ella va treballar durant una bona part de la seva vida…. el Lliure de Gràcia.

Aquest cop assistim a una de les primeres representacions al “espai lliure” de un text de Kafka.. a partir del qual  s’ha creat aquesta producció, ”Informe per una acadèmia”.

Els escrits de Kafka van causar poc interès fins després de la seva mort. Durant la seva vida, va publicar només uns quants contes i mai no va acabar cap de les novel·les, llevat de “La Metamorfosi”, considerada una novel·la curta.  El text en el que s’han basat per crear aquest “informe…” es gairebé una narració a la inversa de “La Metamorfosi”, ja que es tracta d’un simi que perd la seva llibertat quan es apressat per l’home  i l’única sortida factible que troba es convertir-se en home.

ivan_benet

Ivan Benet

Aquest simi és conscient de la seva manca absoluta de llibertat i es veu obligat a triar la millor sortida possible,…. es per això per tant, que es va convertint en home. Una sortida gens fàcil, que sense l’ajuda de l’alcohol hagués estat impossible…. es convertirà en “intel.ligent” precisament perquè es veu obligat a escollir.

Continua llegint