Arxiu d'etiquetes: Saoro Ferre

– Lectura dramatitzada – STAN & OWSKY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 2017.11.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 116)

STAN & OWSKY  (temp. 17/18 – espectacle nº 116)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 19, a la tarda vam anar a La Vilella per tal d’assistir a un dels actes especials programats per a celebrar la 5a temporada. Es tractava de la lectura dramatitzada de STAN & OWSKY, obra amb la qual es va inaugurar l’actual sala i que nosaltres vam poder veure el dia 1 de novembre de 2013.

És la tercera vegada que escoltem aquest text, total o parcialment, perquè també vam tenir la sort d’assistir a la presentació del llibre on es recull aquest text i el “No country for old myth“. Aquesta presentació va tenir lloc en el primer local de la companyia Sargantana al febrer del 2013. Vam poder gaudir d’una petita lectura d’aquest text.

Ens feia especial il·lusió aquesta lectura perquè ens vam poder retrobar amb un dels protagonistes, en Saoro Ferre que ara viu i treballa a València, en una nova etapa de la seva carrera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Stan (Saoro Ferre) i Owsky (Jordi Pérez), dos fundadors d’una companyia, es troben sols en un teatre aïllat sense res més a fer que esperar que algú arribi i pugui començar la representació. Però la gelada i ben aviat la neu fan cada cop més improbable aquesta possibilitat. És dins d’aquest ambient de solitud i tensió on es desperten tots els dimonis de la relació de Stan i Owsky entre ells i amb el món del teatre.

Continua llegint

– Teatre – LA PLANA (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Vilella Teatre – 22/10/2015

Amb força retard, fem un petit apunt del que vàrem poder veure fa unes setmanes al Teatre La Vilella; LA PLANA va ser un espectacle que ja vàrem poder veure al gener d’aquest mateix any (aquí podeu veure aquella crònica) … i que, encara que ens va agradar força, especialment pel seu missatge molt crític amb el poder, aquest missatge, almenys per nosaltres va quedar llavors una mica enterbolit, perquè vàrem sortir de la Sala amb la sensació de què no havíem pogut copsar el seu significat en tota la seva totalitat; la nostra valoració llavors va ser força baixa…. tan sols dos cargols voltaires.

Ara li vàrem voler donar una segona oportunitat en assabentar-nos de què la programaven de nou al Teatre La Vilella i encara més quan en una gira pel Marroc, va obtenir el premi al millor espectacle al Festival Internacional de teatre de Sidi-Kacem …. i també premis a la millor direcció: Jordi Pérez, millor actriu protagonista: Carla Vallès, millors actors de repartiment: Carles Garcia-LlidóManu Gómez, millor escenografia, llum i so.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La veritat és que el seu director l’ha acabat d’arrodonir i amb tot l’equip l’ha treballat bastant mes, donant força més protagonisme a alguns personatges que en la versió anterior no tenien gairebé cap; els missatges crítics cap al poder queden força més clars i queden absolutament retratats partits polítics que volen aparèixer davant de la societat amb idees i missatges nous, però que en realitat són còpia de les que ja han quedat obsoletes al llarg de tota la història del segle passat.

Continua llegint

– Teatre – LA PLANA (🐌🐌) – La Vilella Teatre – 29/01/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de LA PLANA, al Teatre La Vilella i vàrem acudir amb força il·lusió, ja que es tractava d’una producció pròpia de la Cia Sargantana, escrita i dirigida pel que ja fa temps considerem un bon amic, en Jordi Pérez.

cartell la plana 2015Ja us avanço que el text l’hem trobat força complex i molt poc entenedor, almenys en el moment de veure l’obra …. i mes que el text, em refereixo a la dramatúrgia, perquè de text aquesta vegada en tenim ben poc; de fet durant els primers minuts veiem als actors dalt d’un “turó” fent la vida del seu dia a dia, gairebé sense conversar, tot menjant un plat de sopa.

Un menjador instal·lat en un petit turó acull tres personatges que han fet d’aquest espai casa seva i de la companyia mútua, una família. Un vespre, mentre sopen, els esdeveniments els sorprenen. Tot allò que cada dia podien seguir per la televisió, els envaeix i transforma les seves vides, i potser les d’un país sencer. Fins a quin punt estem preparats per a poder imaginar un nou sistema polític, social o econòmic?

La idea bàsica, de la qual ha partit en Jordi Pérez, per crear la seva dramatúrgia, m’agrada i força; tracta bàsicament de la gran separació que sempre hi ha hagut, (i ara, encara mes), entre els polítics ja aposentats al poder i el poble, que està sotmès i resignat a les decisions que prenguin, sense ser consultats i que afectaran de ple a la seva vida i als seus projectes i somnis de futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però també ens parla de les actituds del poble davant d’aquesta situació, (resignació o esperança en un futur millor),  precisament d’aquells que veuen des de baix com els “poderosos” fan el que sigui per obtenir el poder, sense manies, assassinant si ho creuen convenient, utilitzant paraules buides que el poble no entén ni l’interessen pas….. paraules d’altra banda, utilitzades un fotiment de vegades al llarg de la història de la humanitat (tant per l’extrema dreta com per l’esquerra més radical)….. i que, malauradament poques vegades han servit per res més que, enganyar al poble i mantenir-lo sotmès sota el seu poder.

Continua llegint

– Teatre – NO ÉS PAÍS PER A MITES ANTICS (***1/2) – La Vilella Teatre – 15/05/2014

Passeig Exposició, 95-97 baixos - http://lavilellateatrebarcelona.ciasargantana.cat

Passeig Exposició, 95-97 baixos – http://lavilellateatrebarcelona.ciasargantana.cat

Veritablement és una llàstima que a casa nostre, el bon teatre no tingui l’acollida que es mereix i les sales alternatives, sense subvencions i sense recolzament de les institucions tinguin que lluitar a pit descobert i treballin literalment per l’amor a l’Art.

No es un pais per a mites anticsAquesta reflexió no és una pensada d’ara, ja que m’he adonat ja molt de temps de la precarietat de l’art de fer TEATRE, però ho escric al blog per tal de què la gent s’adoni de què si no fem res al respecte, aquesta bona gent que lluita per la CULTURA i no de “boquilla”, sinó arriscant tot el que posseeixen, a poc a poc abandonaran els seus ideals i es buscaran la vida treballant en d’altres oficis apartats de la Cultura, per tal de poder viure amb una mica de dignitat.

Avui en dia, ser actor, director, escenògraf, o pertànyer a qualsevol branca de les arts escèniques, no és ni de bon tros un privilegi… i cal que el public s’assabenti ja d’una vegada.

Dijous 15 de maig, tornem al Teatre La Vilella, per tal de veure una producció pròpia de la companyia Sargantana; es tracta de NO ÉS PAÍS PER A MITES ANTICS, escrita pel seu director Jordi Pérez i Soldevila. Una producció realitzada amb tot l’amor i respecte d’un bon professional del Teatre i que tracta sobre grans mites de la nostra història…. però el títol ja intueix per si mateix que a casa nostre, aquests mites interessen poc o gens.

I és que a tothom ens sona i molt els noms de Creont, Èdip, Hamlet, Medea i Antígona, …. però quants de nosaltres sabem les històries d’aquests personatges ??? … i el més important… avui en dia interessa gaire les històries d’aquests mites ???. Nosaltres abans de la representació ens varen preparar una mica per situar els personatges i les relacions entre ells i anàvem amb una certa avantatge. Però, voleu dir que el public aixo ho fa sovint ???….. no caldria abans de la representació, fer un petit parlament, encara que fos molt curt, per explicar breument qui són i quina relació tenen entre ells, per tal de què l’espectacle fos més entenedor ???

Cinc monòlegs on els protagonistes reflexionen sobre les seves tràgiques existències… i el public per escoltar-los es belluga en petit grup d’una sala a l’altre… i a cada sala el nom del personatge en qüestió. L’espectacle esta pensat per distribuir el public en varis grups i fer les representacions alhora per tal de què el public pugui veure el pensament o diàleg de cada un dels personatges.

Continua llegint

– Teatre – BALL D’HIVERN (***) – La Vilella Teatre – 03/01/2014

Tornem a La Vilella a veure un altra producció teatral de la Cia. Sargantana; es tracta de BALL D’HIVERN escrita i dirigida per Jordi Pérez i Soldevila.

Quant entres a la Sala la representació ja ha començat i sorprenentment tots els espectadors es tenen que asseure a la primera fila, ja que les localitats estan en una sola filera a banda i banda de l’espai teatral. Dona doncs la sensació que els 5 actors estiguin treballant quasi per tu sol.

Ball d'hivern - Teatre La VilellaEls personatges ballen en un espai irreal que els espectadors al començament no saben interpretar…. un munt de maletes esperant que 4 dels personatges prenguin la iniciativa per marxar d’aquell espai on fa temps han entrat sense saber ben bé com. Quatre personatges varen entrar en aquesta mena de trinxera, en diferents èpoques convulses de la història arran de diferents guerres, la del 1714, la segona guerra mundial, la guerra civil espanyola… sembla que estan atrapats i ballen al ritme que els hi toquen en un ball que sembla serà sense fi. El cinquè personatge és de l’època actual i sembla que estudii als altres personatges…els hi fa fotos e interactua amb la resta de personatges actuals… és a dir amb el public mitjançant el twiter.

El públic que vol, pot parlar a traves del twiter amb ell i donar la seva interpretació del que esta passant.

De sobte sembla que la musica i les llums de la sala queden entretallades i els personatges temen el pitjor… es van encenent i apagant fins que a la fi tot es queda en silenci i a les fosques. Els personatges i el mateix públic so saben pas que fer i es troben com perduts, mentre que es comencen a escoltar sons de diferents conflictes bèl·lics, trets, avions que bombardegen Barcelona i els actors t’expliquen a cau d’orella les seves angoixes i vivències.

Teatre arriscat, en cap cas experimental, però si d’innovació i durant una bona estona teatre a les fosques on les sensacions manen inclús sobre el text de l’obra. Una molt bona experiència sensorial que paga la pena viure.

Continua llegint

– Teatre – STAN & OWSKY (****) – La Vilella Teatre – 01/11/2013

Amb molta il·lusió tornem a la Vilella Teatre, per tal de veure la primera producció que s’estrena en aquest nou Teatre, de la que des de el primer moment hem recolzat al conèixer personalment el tarannà de la gent que ho porta i la manera de entendre el TEATRE.

Stan & Owsky - La VilellaVal a dir que anàvem amb una certa temor de que les nostres expectatives no es complissin del tot …. aviat ens varem adonar de que havíem apostat per gent que estima el TEATRE de debò.

STAN & OWSKY. Una obra de teatre que parla del TEATRE. Únicament dos actors sobre l’escenari, JORDI PEREZ i SAORO FERRE; en Jordi es a mes a mes l’autor del text, … com a escenografia unes cadires apilades com si es tractes d’un magatzem mig abandonat … però les cadires donen molt de si.  L’obra parla de 2 actors, Stan i Owsky, que estan fent un “bolo”, contractats per l’ajuntament d’un poble de Catalunya… es ple hivern i fora del Teatre ha glaçat i comença a nevar… arriba l’hora de la funció i es troben que no ha arribat la majoria de la companyia ni els tècnics…. i el que es el pitjor, no tenen públic… la gent ha preferit restar a casa seva calentets i no acudir a veure la representació. L’obra que volen representar és tracta d’un clàssic de Shakespeare… Hamlet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ben aviat i amb desesperació s’adonen de que no vindrà ningú i comencen a discutir si fer la representació encara que no hi hagi públic… i es que tenen un compromís i cobraran per representar-la…. però en realitat paga la pena ?… ningú s’adonarà si s’ha representat o no.   Owsky es el líder de la companyia, una persona integra amb els seus ideals del que es i deuria ser el Teatre…. Stan ha seguit sempre els passos del seu company i li ha fet costat, però ha arribat el moment que es planteja que pot combinar el “Teatre de text” amb la comedieta per poder sobreviure…

Continua llegint

– Teatre – Cia. Sargantana – Presentació del llibre “No country for old myth” de Jordi Pérez i Soldevila

Per IMMA BARBA

Fa uns dies vam rebre una invitació per tal d’assistir aquest dissabte dia 23 de febrer a la presentació del primer llibre de la Cia. Sargantana, escrit per Jordi Pérez i Soldevila, fundador de la companyia. Moguts per la curiositat i per les ganes de recolzar aquests tipus d’iniciatives relacionades amb el mon del teatre i de la literatura, allà ens dirigim.

Cia Sargantana 10-imp

llibre No country for old myth

llibre “No country for old myth”

La Cia Sargantana va ser fundada l’any 2003 per Jordi Pérez i Dani Carles i com indiquen a la seva pàgina web, www.ciasargantana.cat, va néixer per la necessitat de fugir de l’avorriment i fixen el seu horitzó en un teatre basat en el treball de l’actor i en la unió de l’art teatral al món en què vivim, creant un espai de vivència, reflexió i comunió amb el públic. Un teatre on el públic no només hi vagi a passar una estona entretinguda, sinó que en surti commòs i tocat pel que acaba de veure.

Cia Sargantana 1-imp

Hem de reconèixer que no ens havia arribat la seva veu, coneixíem de la seva existència per les xarxes socials però no havien gaudit de cap de les seves propostes i és curiós pensar que vam anar al local que actualment tenen per primera i ultima vegada ja que, com van anunciar, al mes d’abril canvien de lloc per un espai al costat del teatre Grec, molt mes adient a les seves perspectives de desenvolupament i consolidació.

Cia Sargantana 2-imp

Jordi Pérez i Soldevila – Marilou Roqueplan

Cia Sargantana 4-imp

Carla Vallés – Ruben Pagani-Pellicer

El llibre “No country for old myth” va ser presentat pel mateix autor que ens va explicar que  els textos recollits han estat escrits per aprofundir en el treball d’investigació que realitzen a la companyia com una de les seves prioritats. Intenten transcriure 5 treballs de reflexió sobre el nostre mon des de la mirada de cinc mites: Hamlet, Èdip, Creont, Antígona i Medea.

Continua llegint