Passeig Exposició, 95-97 baixos – http://lavilellateatrebarcelona.ciasargantana.cat

Veritablement és una llàstima que a casa nostre, el bon teatre no tingui l’acollida que es mereix i les sales alternatives, sense subvencions i sense recolzament de les institucions tinguin que lluitar a pit descobert i treballin literalment per l’amor a l’Art.

Aquesta reflexió no és una pensada d’ara, ja que m’he adonat ja molt de temps de la precarietat de l’art de fer TEATRE, però ho escric al blog per tal de què la gent s’adoni de què si no fem res al respecte, aquesta bona gent que lluita per la CULTURA i no de “boquilla”, sinó arriscant tot el que posseeixen, a poc a poc abandonaran els seus ideals i es buscaran la vida treballant en d’altres oficis apartats de la Cultura, per tal de poder viure amb una mica de dignitat.

Avui en dia, ser actor, director, escenògraf, o pertànyer a qualsevol branca de les arts escèniques, no és ni de bon tros un privilegi… i cal que el public s’assabenti ja d’una vegada.

Dijous 15 de maig, tornem al Teatre La Vilella, per tal de veure una producció pròpia de la companyia Sargantana; es tracta de NO ÉS PAÍS PER A MITES ANTICS, escrita pel seu director Jordi Pérez i Soldevila. Una producció realitzada amb tot l’amor i respecte d’un bon professional del Teatre i que tracta sobre grans mites de la nostra història…. però el títol ja intueix per si mateix que a casa nostre, aquests mites interessen poc o gens.

I és que a tothom ens sona i molt els noms de Creont, Èdip, Hamlet, Medea i Antígona, …. però quants de nosaltres sabem les històries d’aquests personatges ??? … i el més important… avui en dia interessa gaire les històries d’aquests mites ???. Nosaltres abans de la representació ens varen preparar una mica per situar els personatges i les relacions entre ells i anàvem amb una certa avantatge. Però, voleu dir que el public aixo ho fa sovint ???….. no caldria abans de la representació, fer un petit parlament, encara que fos molt curt, per explicar breument qui són i quina relació tenen entre ells, per tal de què l’espectacle fos més entenedor ???

Cinc monòlegs on els protagonistes reflexionen sobre les seves tràgiques existències… i el public per escoltar-los es belluga en petit grup d’una sala a l’altre… i a cada sala el nom del personatge en qüestió. L’espectacle esta pensat per distribuir el public en varis grups i fer les representacions alhora per tal de què el public pugui veure el pensament o diàleg de cada un dels personatges.

Continua llegint →