Passeig Exposició, 95-97 baixos – http://lavilellateatrebarcelona.ciasargantana.cat
Veritablement és una llàstima que a casa nostre, el bon teatre no tingui l’acollida que es mereix i les sales alternatives, sense subvencions i sense recolzament de les institucions tinguin que lluitar a pit descobert i treballin literalment per l’amor a l’Art.
Aquesta reflexió no és una pensada d’ara, ja que m’he adonat ja molt de temps de la precarietat de l’art de fer TEATRE, però ho escric al blog per tal de què la gent s’adoni de què si no fem res al respecte, aquesta bona gent que lluita per la CULTURA i no de “boquilla”, sinó arriscant tot el que posseeixen, a poc a poc abandonaran els seus ideals i es buscaran la vida treballant en d’altres oficis apartats de la Cultura, per tal de poder viure amb una mica de dignitat.
Avui en dia, ser actor, director, escenògraf, o pertànyer a qualsevol branca de les arts escèniques, no és ni de bon tros un privilegi… i cal que el public s’assabenti ja d’una vegada.
Dijous 15 de maig, tornem al Teatre La Vilella, per tal de veure una producció pròpia de la companyia Sargantana; es tracta de NO ÉS PAÍS PER A MITES ANTICS, escrita pel seu director Jordi Pérez i Soldevila. Una producció realitzada amb tot l’amor i respecte d’un bon professional del Teatre i que tracta sobre grans mites de la nostra història…. però el títol ja intueix per si mateix que a casa nostre, aquests mites interessen poc o gens.
I és que a tothom ens sona i molt els noms de Creont, Èdip, Hamlet, Medea i Antígona, …. però quants de nosaltres sabem les històries d’aquests personatges ??? … i el més important… avui en dia interessa gaire les històries d’aquests mites ???. Nosaltres abans de la representació ens varen preparar una mica per situar els personatges i les relacions entre ells i anàvem amb una certa avantatge. Però, voleu dir que el public aixo ho fa sovint ???….. no caldria abans de la representació, fer un petit parlament, encara que fos molt curt, per explicar breument qui són i quina relació tenen entre ells, per tal de què l’espectacle fos més entenedor ???
Cinc monòlegs on els protagonistes reflexionen sobre les seves tràgiques existències… i el public per escoltar-los es belluga en petit grup d’una sala a l’altre… i a cada sala el nom del personatge en qüestió. L’espectacle esta pensat per distribuir el public en varis grups i fer les representacions alhora per tal de què el public pugui veure el pensament o diàleg de cada un dels personatges.
Nosaltres vàrem començar amb Creont, interpretat per Carlos Briones…
…. i vàrem continuar amb Èdip interpretat per un actor que cada vegada ens agrada més… Saoro Ferre, tancat dins d’una enorme caixa…. i per veure la seva interpretació has de fer-ho a través dels petits forats de la caixa.
… Seguim amb Hamlet, interpretat pel mateix autor Jordi Pérez….
... continuem amb Carla Vallès, interpretant el personatge de Medea ….
… i finalitzem amb el personatge d’Antígona, interpretada per Mireia Estrany Grau, curiosament amb una escenografia que s’assembla molt a la producció del Teatre Lliure que veuríem l’endemà….”Els dies feliços”.
Vaig poder contactar amb l’autor, perquè m’estranyava molt el fet de que fossin tots mites de l’antiga cultura grega i entremig, Hamlet… un mite d’un altra cultura absolutament diferent i mes contemporània. Sembla que la idea inicial era posar a Hamlet com a protagonista principal i per sobre de la resta per tal de representar qui som nosaltres en l’actualitat…. un munt de capgrossos, que pensen molt però que actuen poc. La resta … els mites grecs, es tracten complementàriament com a maneres diferents de fer front als problemes o diferents punts de vista de la Justícia. Hamlet seria el vidre des d’on poder interpretar-ho, una espècie d’evolució de l’Èdip.
Les 5 interpretacions magnifiques però des de el meu punt de vista sobresurten i per aquest ordre, els de Carla Vallès, Saoro Ferre i Jordi Pérez.
El que comentava al principi….. érem únicament 6 espectadors… i treballaven per nosaltres 5 actors i 3 persones més de l’organització. El bon Teatre artesà, fet d’aquesta manera no és ni rendible ni sostenible, i sense un suport (encara que únicament fos informatiu i de promoció) de les institucions, malauradament aquesta forma artesanal de fer TEATRE morirà, per molta professionalitat i amor al Teatre tinguin els seus promotors.
Al finalitzar vàrem poder veure l’Exposició de MITES de Vleago-Marilou Roqueplan
Autor i Direcció: Jordi Pérez i Soldevila
Repartiment: Mireia Estrany Grau – Carlos Briones – Saoro Ferre – Jordi Pérez – Carla Vallès
Il·luminació: Edgar Garcia – So: Jordi Pérez i Dani Carles – Producció: Cia. Sargantana
_______________________________________________________________________________
– La Viella Teatre – Preu 12 €
_______________________________________________________________________________
Cargol Hamlet
Si senyor! Però part de “culpa”, la tenim nosaltres mateixos, A vegades per mandra , a vegades per por a la novetat, , arriscar-nos a veure quelcom innovador o comoditat no hi anem,
Algun cop, però, també n´hem sortit escaldats.
D’acord Montse
Però no per por de sortir escaldats, hem de quedar-nos còmodament amb el que ja coneixem pel sol fet de que és mes còmode i segur. El dissabte mateix mentre s’estava jugant el partit “Catalunya-Espanya”….. ai perdó… Barça-At.Madrid, nosaltres estàvem veient a una Sala alternativa, un espectacle que no ens va agradar gens ni mica…. però una mica més tard ho vàrem compensar amb escreix al Teatre Goya. La vida sense novetats seria molt rutinària. Nosaltres intentem per tots el mitjans, que no ho sigui.
Una abraçada