Arxiu d'etiquetes: companyia Sargantana

– Teatre – LI/EA/VING – ACTE I (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella Teatre – 2018.04.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 247)

LI/EA/VING – ACTE I (temp. 17/18 – espec. nº 247)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja teníem ganes d’una nova producció de la companyia Sargantana, que amb aquest muntatge s’apropa als 15 anys d’existència.

“The Li/ea/ving projecte”, projecte del qual forma part aquest muntatge, parteix de la comprovació que la necessitat de marxar és cada vegada més intensa en les societats actuals d’arreu del món. Necessitats de fugir, de trobar una sortida, d’intentar viure en lloc de sobreviure.

LI/EA/VING és el primer acte d’aquest projecte. Una mostra dels breus de la companyia.

La companyia Sargantana es va crear l’any 2003 com un espai per a l’experiència, reflexió i comunió amb el públic. L’any 2009 inicien el grup de recerca “La Cuina” per desenvolupar noves dramatúrgies i un sistema d’interpretació que els hi permet arribar a l’espectador. Deu anys més tard de la seva creació, en 2013, la companyia obre la Vilella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jordi Pérez i Soldevila és l’autor de la dramatúrgia, i la dirigeix, sent també un dels intèrprets, juntament amb Carles García-Lladó i Alba Rosa.

Presenten tres monòlegs que parlen de l’exili a través de tres històries. Són tres persones que ens donen testimoni de la seva lluita per sobreviure en una societat que només els hi permet això, sobreviure amb dificultats. Tres motivacions absolutament diferents els obliga a enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida: quedar-se o fugir.

Vivim amb ells els últims moments abans que abandonin per sempre la seva llar.

Continua llegint

– Teatre – NO ÉS PAÍS PER A MITES ANTICS (***1/2) – La Vilella Teatre – 15/05/2014

Passeig Exposició, 95-97 baixos - http://lavilellateatrebarcelona.ciasargantana.cat

Passeig Exposició, 95-97 baixos – http://lavilellateatrebarcelona.ciasargantana.cat

Veritablement és una llàstima que a casa nostre, el bon teatre no tingui l’acollida que es mereix i les sales alternatives, sense subvencions i sense recolzament de les institucions tinguin que lluitar a pit descobert i treballin literalment per l’amor a l’Art.

No es un pais per a mites anticsAquesta reflexió no és una pensada d’ara, ja que m’he adonat ja molt de temps de la precarietat de l’art de fer TEATRE, però ho escric al blog per tal de què la gent s’adoni de què si no fem res al respecte, aquesta bona gent que lluita per la CULTURA i no de “boquilla”, sinó arriscant tot el que posseeixen, a poc a poc abandonaran els seus ideals i es buscaran la vida treballant en d’altres oficis apartats de la Cultura, per tal de poder viure amb una mica de dignitat.

Avui en dia, ser actor, director, escenògraf, o pertànyer a qualsevol branca de les arts escèniques, no és ni de bon tros un privilegi… i cal que el public s’assabenti ja d’una vegada.

Dijous 15 de maig, tornem al Teatre La Vilella, per tal de veure una producció pròpia de la companyia Sargantana; es tracta de NO ÉS PAÍS PER A MITES ANTICS, escrita pel seu director Jordi Pérez i Soldevila. Una producció realitzada amb tot l’amor i respecte d’un bon professional del Teatre i que tracta sobre grans mites de la nostra història…. però el títol ja intueix per si mateix que a casa nostre, aquests mites interessen poc o gens.

I és que a tothom ens sona i molt els noms de Creont, Èdip, Hamlet, Medea i Antígona, …. però quants de nosaltres sabem les històries d’aquests personatges ??? … i el més important… avui en dia interessa gaire les històries d’aquests mites ???. Nosaltres abans de la representació ens varen preparar una mica per situar els personatges i les relacions entre ells i anàvem amb una certa avantatge. Però, voleu dir que el public aixo ho fa sovint ???….. no caldria abans de la representació, fer un petit parlament, encara que fos molt curt, per explicar breument qui són i quina relació tenen entre ells, per tal de què l’espectacle fos més entenedor ???

Cinc monòlegs on els protagonistes reflexionen sobre les seves tràgiques existències… i el public per escoltar-los es belluga en petit grup d’una sala a l’altre… i a cada sala el nom del personatge en qüestió. L’espectacle esta pensat per distribuir el public en varis grups i fer les representacions alhora per tal de què el public pugui veure el pensament o diàleg de cada un dels personatges.

Continua llegint