Arxiu d'etiquetes: Carles Garcia Llidó

– Teatre – LI/EA/VING – ACTE I (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella Teatre – 2018.04.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 247)

LI/EA/VING – ACTE I (temp. 17/18 – espec. nº 247)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja teníem ganes d’una nova producció de la companyia Sargantana, que amb aquest muntatge s’apropa als 15 anys d’existència.

“The Li/ea/ving projecte”, projecte del qual forma part aquest muntatge, parteix de la comprovació que la necessitat de marxar és cada vegada més intensa en les societats actuals d’arreu del món. Necessitats de fugir, de trobar una sortida, d’intentar viure en lloc de sobreviure.

LI/EA/VING és el primer acte d’aquest projecte. Una mostra dels breus de la companyia.

La companyia Sargantana es va crear l’any 2003 com un espai per a l’experiència, reflexió i comunió amb el públic. L’any 2009 inicien el grup de recerca “La Cuina” per desenvolupar noves dramatúrgies i un sistema d’interpretació que els hi permet arribar a l’espectador. Deu anys més tard de la seva creació, en 2013, la companyia obre la Vilella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jordi Pérez i Soldevila és l’autor de la dramatúrgia, i la dirigeix, sent també un dels intèrprets, juntament amb Carles García-Lladó i Alba Rosa.

Presenten tres monòlegs que parlen de l’exili a través de tres històries. Són tres persones que ens donen testimoni de la seva lluita per sobreviure en una societat que només els hi permet això, sobreviure amb dificultats. Tres motivacions absolutament diferents els obliga a enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida: quedar-se o fugir.

Vivim amb ells els últims moments abans que abandonin per sempre la seva llar.

Continua llegint

– Teatre – LA PLANA (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Vilella Teatre – 22/10/2015

Amb força retard, fem un petit apunt del que vàrem poder veure fa unes setmanes al Teatre La Vilella; LA PLANA va ser un espectacle que ja vàrem poder veure al gener d’aquest mateix any (aquí podeu veure aquella crònica) … i que, encara que ens va agradar força, especialment pel seu missatge molt crític amb el poder, aquest missatge, almenys per nosaltres va quedar llavors una mica enterbolit, perquè vàrem sortir de la Sala amb la sensació de què no havíem pogut copsar el seu significat en tota la seva totalitat; la nostra valoració llavors va ser força baixa…. tan sols dos cargols voltaires.

Ara li vàrem voler donar una segona oportunitat en assabentar-nos de què la programaven de nou al Teatre La Vilella i encara més quan en una gira pel Marroc, va obtenir el premi al millor espectacle al Festival Internacional de teatre de Sidi-Kacem …. i també premis a la millor direcció: Jordi Pérez, millor actriu protagonista: Carla Vallès, millors actors de repartiment: Carles Garcia-LlidóManu Gómez, millor escenografia, llum i so.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La veritat és que el seu director l’ha acabat d’arrodonir i amb tot l’equip l’ha treballat bastant mes, donant força més protagonisme a alguns personatges que en la versió anterior no tenien gairebé cap; els missatges crítics cap al poder queden força més clars i queden absolutament retratats partits polítics que volen aparèixer davant de la societat amb idees i missatges nous, però que en realitat són còpia de les que ja han quedat obsoletes al llarg de tota la història del segle passat.

Continua llegint

– Teatre – LA PLANA (🐌🐌) – La Vilella Teatre – 29/01/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de LA PLANA, al Teatre La Vilella i vàrem acudir amb força il·lusió, ja que es tractava d’una producció pròpia de la Cia Sargantana, escrita i dirigida pel que ja fa temps considerem un bon amic, en Jordi Pérez.

cartell la plana 2015Ja us avanço que el text l’hem trobat força complex i molt poc entenedor, almenys en el moment de veure l’obra …. i mes que el text, em refereixo a la dramatúrgia, perquè de text aquesta vegada en tenim ben poc; de fet durant els primers minuts veiem als actors dalt d’un “turó” fent la vida del seu dia a dia, gairebé sense conversar, tot menjant un plat de sopa.

Un menjador instal·lat en un petit turó acull tres personatges que han fet d’aquest espai casa seva i de la companyia mútua, una família. Un vespre, mentre sopen, els esdeveniments els sorprenen. Tot allò que cada dia podien seguir per la televisió, els envaeix i transforma les seves vides, i potser les d’un país sencer. Fins a quin punt estem preparats per a poder imaginar un nou sistema polític, social o econòmic?

La idea bàsica, de la qual ha partit en Jordi Pérez, per crear la seva dramatúrgia, m’agrada i força; tracta bàsicament de la gran separació que sempre hi ha hagut, (i ara, encara mes), entre els polítics ja aposentats al poder i el poble, que està sotmès i resignat a les decisions que prenguin, sense ser consultats i que afectaran de ple a la seva vida i als seus projectes i somnis de futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però també ens parla de les actituds del poble davant d’aquesta situació, (resignació o esperança en un futur millor),  precisament d’aquells que veuen des de baix com els “poderosos” fan el que sigui per obtenir el poder, sense manies, assassinant si ho creuen convenient, utilitzant paraules buides que el poble no entén ni l’interessen pas….. paraules d’altra banda, utilitzades un fotiment de vegades al llarg de la història de la humanitat (tant per l’extrema dreta com per l’esquerra més radical)….. i que, malauradament poques vegades han servit per res més que, enganyar al poble i mantenir-lo sotmès sota el seu poder.

Continua llegint