Arxiu d'etiquetes: Cia. Sargantana

– Teatre – LA PLANA (🐌🐌) – La Vilella Teatre – 29/01/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de LA PLANA, al Teatre La Vilella i vàrem acudir amb força il·lusió, ja que es tractava d’una producció pròpia de la Cia Sargantana, escrita i dirigida pel que ja fa temps considerem un bon amic, en Jordi Pérez.

cartell la plana 2015Ja us avanço que el text l’hem trobat força complex i molt poc entenedor, almenys en el moment de veure l’obra …. i mes que el text, em refereixo a la dramatúrgia, perquè de text aquesta vegada en tenim ben poc; de fet durant els primers minuts veiem als actors dalt d’un “turó” fent la vida del seu dia a dia, gairebé sense conversar, tot menjant un plat de sopa.

Un menjador instal·lat en un petit turó acull tres personatges que han fet d’aquest espai casa seva i de la companyia mútua, una família. Un vespre, mentre sopen, els esdeveniments els sorprenen. Tot allò que cada dia podien seguir per la televisió, els envaeix i transforma les seves vides, i potser les d’un país sencer. Fins a quin punt estem preparats per a poder imaginar un nou sistema polític, social o econòmic?

La idea bàsica, de la qual ha partit en Jordi Pérez, per crear la seva dramatúrgia, m’agrada i força; tracta bàsicament de la gran separació que sempre hi ha hagut, (i ara, encara mes), entre els polítics ja aposentats al poder i el poble, que està sotmès i resignat a les decisions que prenguin, sense ser consultats i que afectaran de ple a la seva vida i als seus projectes i somnis de futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però també ens parla de les actituds del poble davant d’aquesta situació, (resignació o esperança en un futur millor),  precisament d’aquells que veuen des de baix com els “poderosos” fan el que sigui per obtenir el poder, sense manies, assassinant si ho creuen convenient, utilitzant paraules buides que el poble no entén ni l’interessen pas….. paraules d’altra banda, utilitzades un fotiment de vegades al llarg de la història de la humanitat (tant per l’extrema dreta com per l’esquerra més radical)….. i que, malauradament poques vegades han servit per res més que, enganyar al poble i mantenir-lo sotmès sota el seu poder.

Continua llegint

– Teatre – BALL D’HIVERN (***) – La Vilella Teatre – 03/01/2014

Tornem a La Vilella a veure un altra producció teatral de la Cia. Sargantana; es tracta de BALL D’HIVERN escrita i dirigida per Jordi Pérez i Soldevila.

Quant entres a la Sala la representació ja ha començat i sorprenentment tots els espectadors es tenen que asseure a la primera fila, ja que les localitats estan en una sola filera a banda i banda de l’espai teatral. Dona doncs la sensació que els 5 actors estiguin treballant quasi per tu sol.

Ball d'hivern - Teatre La VilellaEls personatges ballen en un espai irreal que els espectadors al començament no saben interpretar…. un munt de maletes esperant que 4 dels personatges prenguin la iniciativa per marxar d’aquell espai on fa temps han entrat sense saber ben bé com. Quatre personatges varen entrar en aquesta mena de trinxera, en diferents èpoques convulses de la història arran de diferents guerres, la del 1714, la segona guerra mundial, la guerra civil espanyola… sembla que estan atrapats i ballen al ritme que els hi toquen en un ball que sembla serà sense fi. El cinquè personatge és de l’època actual i sembla que estudii als altres personatges…els hi fa fotos e interactua amb la resta de personatges actuals… és a dir amb el public mitjançant el twiter.

El públic que vol, pot parlar a traves del twiter amb ell i donar la seva interpretació del que esta passant.

De sobte sembla que la musica i les llums de la sala queden entretallades i els personatges temen el pitjor… es van encenent i apagant fins que a la fi tot es queda en silenci i a les fosques. Els personatges i el mateix públic so saben pas que fer i es troben com perduts, mentre que es comencen a escoltar sons de diferents conflictes bèl·lics, trets, avions que bombardegen Barcelona i els actors t’expliquen a cau d’orella les seves angoixes i vivències.

Teatre arriscat, en cap cas experimental, però si d’innovació i durant una bona estona teatre a les fosques on les sensacions manen inclús sobre el text de l’obra. Una molt bona experiència sensorial que paga la pena viure.

Continua llegint

– Teatre – STAN & OWSKY (****) – La Vilella Teatre – 01/11/2013

Amb molta il·lusió tornem a la Vilella Teatre, per tal de veure la primera producció que s’estrena en aquest nou Teatre, de la que des de el primer moment hem recolzat al conèixer personalment el tarannà de la gent que ho porta i la manera de entendre el TEATRE.

Stan & Owsky - La VilellaVal a dir que anàvem amb una certa temor de que les nostres expectatives no es complissin del tot …. aviat ens varem adonar de que havíem apostat per gent que estima el TEATRE de debò.

STAN & OWSKY. Una obra de teatre que parla del TEATRE. Únicament dos actors sobre l’escenari, JORDI PEREZ i SAORO FERRE; en Jordi es a mes a mes l’autor del text, … com a escenografia unes cadires apilades com si es tractes d’un magatzem mig abandonat … però les cadires donen molt de si.  L’obra parla de 2 actors, Stan i Owsky, que estan fent un “bolo”, contractats per l’ajuntament d’un poble de Catalunya… es ple hivern i fora del Teatre ha glaçat i comença a nevar… arriba l’hora de la funció i es troben que no ha arribat la majoria de la companyia ni els tècnics…. i el que es el pitjor, no tenen públic… la gent ha preferit restar a casa seva calentets i no acudir a veure la representació. L’obra que volen representar és tracta d’un clàssic de Shakespeare… Hamlet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ben aviat i amb desesperació s’adonen de que no vindrà ningú i comencen a discutir si fer la representació encara que no hi hagi públic… i es que tenen un compromís i cobraran per representar-la…. però en realitat paga la pena ?… ningú s’adonarà si s’ha representat o no.   Owsky es el líder de la companyia, una persona integra amb els seus ideals del que es i deuria ser el Teatre…. Stan ha seguit sempre els passos del seu company i li ha fet costat, però ha arribat el moment que es planteja que pot combinar el “Teatre de text” amb la comedieta per poder sobreviure…

Continua llegint

– Teatre – Cia. Sargantana – Presentació del llibre “No country for old myth” de Jordi Pérez i Soldevila

Per IMMA BARBA

Fa uns dies vam rebre una invitació per tal d’assistir aquest dissabte dia 23 de febrer a la presentació del primer llibre de la Cia. Sargantana, escrit per Jordi Pérez i Soldevila, fundador de la companyia. Moguts per la curiositat i per les ganes de recolzar aquests tipus d’iniciatives relacionades amb el mon del teatre i de la literatura, allà ens dirigim.

Cia Sargantana 10-imp

llibre No country for old myth

llibre “No country for old myth”

La Cia Sargantana va ser fundada l’any 2003 per Jordi Pérez i Dani Carles i com indiquen a la seva pàgina web, www.ciasargantana.cat, va néixer per la necessitat de fugir de l’avorriment i fixen el seu horitzó en un teatre basat en el treball de l’actor i en la unió de l’art teatral al món en què vivim, creant un espai de vivència, reflexió i comunió amb el públic. Un teatre on el públic no només hi vagi a passar una estona entretinguda, sinó que en surti commòs i tocat pel que acaba de veure.

Cia Sargantana 1-imp

Hem de reconèixer que no ens havia arribat la seva veu, coneixíem de la seva existència per les xarxes socials però no havien gaudit de cap de les seves propostes i és curiós pensar que vam anar al local que actualment tenen per primera i ultima vegada ja que, com van anunciar, al mes d’abril canvien de lloc per un espai al costat del teatre Grec, molt mes adient a les seves perspectives de desenvolupament i consolidació.

Cia Sargantana 2-imp

Jordi Pérez i Soldevila – Marilou Roqueplan

Cia Sargantana 4-imp

Carla Vallés – Ruben Pagani-Pellicer

El llibre “No country for old myth” va ser presentat pel mateix autor que ens va explicar que  els textos recollits han estat escrits per aprofundir en el treball d’investigació que realitzen a la companyia com una de les seves prioritats. Intenten transcriure 5 treballs de reflexió sobre el nostre mon des de la mirada de cinc mites: Hamlet, Èdip, Creont, Antígona i Medea.

Continua llegint