Arxiu d'etiquetes: Teatre La Vilella

– Teatre – NOMÉS RICARD (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 24/04/2015

No teníem pas pensat anar-hi a veure aquesta representació de NOMÉS RICARD, ja que per nosaltres requereix un gran esforç el fet de fer tot el muntatge per assistir en cadira de Cartell_Noms_Ricardrodes i per aquest motiu “únicament” intentàvem aprofitar les entrades prèviament comprades amb antelació; però una crònica teatraire de la nostra amiga Neus Monico, ens va fer replantejar aquesta premissa i demanar al Teatre La Vilella el seu ajut per poder accedir… i així va ser, perquè es van desfer en fer-nos l’accés el més còmode possible muntant unes rampes especials de fusta.

NOMÉS RICARD, és una magnífica proposta en forma de “monòleg”, o potser més aviat dit… de diàleg entre diferents personatges en boca d’un sol actor. Està basada en l’obra Tragèdia de Ricard III (The Life and Death of King Richard III) que es tracta de l’última de la tetralogia de William Shakespeare sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet, és l’obra més llarga d’aquest autor.

L’obra comença amb Ricard lloant al seu germà, el rei Eduard IV i aquest monòleg ja ens mostra l’enveja i l’ambició de Ricard vers al seu germà Eduard, que governa el país amb prudència i saviesa. Ricard és un lleig geperut, que es descriu com «deformat, mutilat».
Ricard conspira perquè el seu germà Jordi de Clarence, que el precedeix com a hereu al tron, sigui reclòs a la Torre de Londres com a sospitós d’assassinat. Seguidament, per complir les seves ambicions, pretén els favors de Lady Anna, la vídua d’Eduard de Lancaster, després d’haver assassinat el seu marit i al seu pare.
Malgrat els prejudicis en contra, Anna es compromet a casar-se amb Ricard. Aquest, en col·laboració amb el seu amic Henry Stafford, segon duc de Buckingham, conspira per accedir a la successió al tron, presentant-se als altres senyors com un home piadós, modest, sense cap pretensió de grandesa. Així, és elegit successor del rei Eduard IV.
Ricard es garanteix de manera activa la possessió de la corona. Assassina a qualsevol que s’interposi en el seu camí, inclòs el jove príncep, Lord Hastings, el seu antic aliat Buckingham, i fins i tot la seva dona. Aquests crims no passen desapercebuts, i quan Ricard ha perdut tot el suport i s’enfronta amb el comte de Richmond, futur Enric VII d’Anglaterra, a la batalla de Bosworth Field, els fantasmes de la gent que va matar el visiten i li auguren: «desespera i mor!».
Malgrat la lluita que inicialment sembla estar anant bé, Ricard aviat es troba sol al mig del camp de batalla, i plora desconsoladament implorant «Un cavall, un cavall, el meu regne per un cavall». Ricard finalment és derrotat després d’un combat cos a cos amb Richmond, que li dóna mort amb la seva espasa.

La interpretació de Xavier Torra és d’aquelles que no podrem oblidar mai a la nostra vida i és que encara avui passats quatre dies de la representació em faig creus del que he vist a escena, dubtant si és real i no un somni; una interpretació brutal, en un espai negre i buit, per tal d’emmarcar la tragèdia encara mes, utilitzant la paraula, l’expressió del rostre i de tot el cos a mesura que es va transformant d’un a un altre personatge en dècimes de segon, canviant el to de veu i la carència de les paraules en cada un d’ells; però és que a més a més utilitza la seva força corporal per fer els canvis utilitzant l’acrobàcia i gairebé podríem dir la dansa, en un treball físic que sembla impossible aguantar per un sol ésser humà durant els quasi 80 minuts de la representació. Em trec el barret davant d’aquest treball….Chapeau, de debò, per Xavier Torra.

Continua llegint

– Teatre – BLANCA DESVELADA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 15/03/2015

Agradabilíssima sorpresa teatral i un excel·lent final per un cap de setmana farcit de diferents espectacles d’arts escèniques, que hem pogut gaudir de valent…. dues òperes, un concert de l’OBC, un espectacle de dansa i aquest bombó teatral que gairebé ens el perdem per manca d’espai lliure a la nostra agenda….. encara sort que l’hem pogut encabir…. hauria estat un greu error de càlcul, no veure-la, perquè ja us avanço que sense cap mena de dubte, es tracta d’una de les millors produccions teatrals que hem vist aquesta temporada.

cartel_Vilella_Aleteo_mar_2015BLANCA DESVELADA es tracta d’un magnífic text, molt ben construït, que atrapa al cap de cinc minuts de començar la representació i que et deixa sense alè al llarg de la seva exposició, fins al seu imprevisible final, en el que els espectadors, de cop, s’assabenten de la coherència total d’aquesta història punyent, que abraça el període que va des de la guerra civil espanyola, fins als nostres dies.

Però el més engrescador i sorprenent de tot plegat, és que és la mateixa autora d’aquest text, ALEJANDRA JIMÉNEZ CASCÓN, la que ens interpreta tots els papers dels 15 personatges que intervenen en el seu argument, i sobretot com ho fa, perquè sense variar el seu vestuari i tan sols canviant el to de veu, l’accent de la parla, la mímica del seu rostre i els moviments giratoris del seu cos, ens transporta sense que ni ens adonem, d’un personatge a un altre en dècimes de segons… a vegades inclús representant converses entre diferents personatges que conviuen en el mateix espai i temps.

No es tracta doncs d’un monòleg en el seu estricte significat de la paraula, sinó d’un festival d’interpretacions en un continuo diàleg protagonitzat en exclusiva per la mateixa actriu. Estem parlant de TEATRE PUR, en el que a través d’una sola intèrpret, podem veure i viure una gran història, en una posada en escena sense escenografia, utilitzant això si, una molt bona il·luminació, que a vegades ens marca els diferents tempos i espais, i una banda sonora que l’acaba d’arrodonir…. tot això, evidentment amb una molt bona direcció per part de Montse Bonet.

Continua llegint

– Teatre – LA PLANA (🐌🐌) – La Vilella Teatre – 29/01/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de LA PLANA, al Teatre La Vilella i vàrem acudir amb força il·lusió, ja que es tractava d’una producció pròpia de la Cia Sargantana, escrita i dirigida pel que ja fa temps considerem un bon amic, en Jordi Pérez.

cartell la plana 2015Ja us avanço que el text l’hem trobat força complex i molt poc entenedor, almenys en el moment de veure l’obra …. i mes que el text, em refereixo a la dramatúrgia, perquè de text aquesta vegada en tenim ben poc; de fet durant els primers minuts veiem als actors dalt d’un “turó” fent la vida del seu dia a dia, gairebé sense conversar, tot menjant un plat de sopa.

Un menjador instal·lat en un petit turó acull tres personatges que han fet d’aquest espai casa seva i de la companyia mútua, una família. Un vespre, mentre sopen, els esdeveniments els sorprenen. Tot allò que cada dia podien seguir per la televisió, els envaeix i transforma les seves vides, i potser les d’un país sencer. Fins a quin punt estem preparats per a poder imaginar un nou sistema polític, social o econòmic?

La idea bàsica, de la qual ha partit en Jordi Pérez, per crear la seva dramatúrgia, m’agrada i força; tracta bàsicament de la gran separació que sempre hi ha hagut, (i ara, encara mes), entre els polítics ja aposentats al poder i el poble, que està sotmès i resignat a les decisions que prenguin, sense ser consultats i que afectaran de ple a la seva vida i als seus projectes i somnis de futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però també ens parla de les actituds del poble davant d’aquesta situació, (resignació o esperança en un futur millor),  precisament d’aquells que veuen des de baix com els “poderosos” fan el que sigui per obtenir el poder, sense manies, assassinant si ho creuen convenient, utilitzant paraules buides que el poble no entén ni l’interessen pas….. paraules d’altra banda, utilitzades un fotiment de vegades al llarg de la història de la humanitat (tant per l’extrema dreta com per l’esquerra més radical)….. i que, malauradament poques vegades han servit per res més que, enganyar al poble i mantenir-lo sotmès sota el seu poder.

Continua llegint

– Teatre – L’AVAR de Molière (🐌🐌🐌🐌) – Miquel Gallardo – Teatre La Vilella – 08/01/2015

Vàrem descobrir l’extraordinària feina de Miquel Gallardo al març del 2011, gràcies al fet que vam fer cas a una recomanació d’un seguidor d’aquest Blog; l’espectacle que vàrem Don Juanveure llavors, va ser “DON JUAN, memòria amarga de mi“…. i ens va enamorar la seva interpretació i la màgia que desprèn en la manipulació de titelles gegants. Ho recordem com si fos ara i això que ja han passat gairebé tres anys. Ens agradaria veure aquest espectacle de nou i des d’aquest petit racó li voldríem demanar a ell i als programadors, que ho tornin a repescar, perquè espectacles amb la qualitat d’aquest, els podríem comptar amb els dits d’una mà.

Hamlet

Per sort, a l’Abril del 2014, el Teatre La Vilella, va creure en la seva feina i juntament amb ell vàrem programar un nou espectacle… “DIAGNÒSTIC: HAMLET“, que ens va re confirmar que Miquel Gallardo, avui en dia és el millor exponent d’aquest tipus de Teatre.

Teatre, sí, …. perquè no es tracta pas d’un espectacle únicament de titelles, encara que una de les característiques de les seves interpretacions, és utilitzar-les amb una mestria brutal, per tal d’explicar-nos les seves històries.

Ahir, 8 de gener 2015, vàrem assistir a l’estrena d’una nova versió de l’espectacle “L’AVAR de Molière” i també al Teatre La Vilella, ara produït per la Companyia Pelmànec, amb la col·laboració de Tàbola Rassa.

L'avar - La Vilella Teatre

L’any 2000, Miquel Gallardo, Olivier Benoit i Jordi Bertran, quan formaven part de la companyia Tàbola Rassa, van crear L’AVAR, una hilarant i original versió de l’obra de Molière en la que se substituïa l’or, com a riquesa que el protagonista ansiava i acumulava, per l’aigua. Els personatges eren aixetes, cantis, tubs, ampolles, i el text, una actualització divertida, punyent i àcida que ens remetia aleshores a una actualitat cada vegada més preocupant pel que fa a la gestió i protecció dels recursos hídrics del nostre planeta.

La primera versió va ser un èxit absolut, ja que va ser representada per la companyia Tàbola Rassa centenars de vegades, tant a l’Estat Espanyol, com a diferents països d’Europa i sud Amèrica, obtenint el reconeixement a través de l’obtenció de diferents premis… com per exemple, a Belo Horizonte-Brasil 2003, Palma de Mallorca 2003, Zàgreb-Croàcia 2005, Ostrava-República Txeca 2005.

Continua llegint

– Arts Escèniques – FRACTALS-7 (**) – cantautor + pintura + dansa – Teatre La Vilella – 24/11/2014

Després d’alguna absència de les experiències FRACTALS, tornem de nou al Teatre La Vilella, dilluns 24 de novembre; aquest cop l’experiment de barrejar diverses branques de les Arts Escèniques, sense que els protagonistes es coneguin prèviament, té molt bona pinta, ja que intenten crear art espontani a partir de l”unió d’un PINTOR, un CANTAUTOR i una BALLARINA.

Fractals701De fet el més interessant, és poder veure l’elaboració de tot plegat en el transcurs tan sols de dues hores, des del moment que es coneixen els participants, a les 19 hores; després a les 21, és el moment de veure el resultat obtingut de les provatures i assajos previs.

En aquest cas, no va funcionar com esperàvem, ja que crec, va haver-hi una confusió per part dels artistes, que no varen entendre el procés que normalment es segueix, i es van passar les dues hores xerrant del que podrien o no fer. El tema que els va proposar en Jordi Pérez en el moment de la trobada va ser “EL MATRIMONI INFELIÇ”…. i suposo que en Jordi no es va voler saber explicar realment en què consistia així de FRACTALS…. i la cosa va derivar en la representació més o menys escenificada de la seva visió d’una boda, en quatre escenes, el vestit, la cerimònia, el pastis i el ball després del banquet.

Els protagonistes:

@quico13 – Cantautor
Orión – pintura
Riikka – dansa

Continua llegint

– Teatre – FRACTALS 4 (**) – La Vilella Teatre – 31/03/2014

Aquest dilluns passat per finalitzar el mes de març i per sorpresa ens vàrem assabentar que al Teatre La Vilella tornava a fer una nova proposta de FRACTALS, en la seva Quarta edició.   Aquesta vegada, com sempre, 3 branques diferents de les arts escèniques es posen en contacte, per intentar crear des de zero una proposta artística.

Fractals 4

Les tres branques van estar les següents:

1 – VIDEO ART (Joan Saeta)

2 – TEATRE DE MÀSCARA (Felipe Cabezas i Elena Visus de Sala Fènix)

3 – BANDA SONORA (Pedro, un dels components de Espai en Construcció)

Aquesta vegada, va acudir poquíssim públic i es que nosaltres vàrem rebre el email menys de 24 hores abans de començar aquesta mena de experiment artístic.

Continua llegint