Arxiu d'etiquetes: Les Impuxibles

– 139 – Teatre – SUITE TOC núm. 6  (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 088) – 2020.02.01

SUITE TOC núm. 6 (temp. 19/20 – espectacle nº 088)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Després de forces intents, per fi hem pogut veure aquesta proposta de Les Impuxibles que “se’ns havia escapat” d’ençà de la seva estrena en març del 2019 a la Sala Beckett.

SUITE TOC núm.6 és una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides.

A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix.

Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest treball, Les Impuxibles han creat un llenguatge propi. Espectacles com “Aüc, el so de les esquerdes” ó “Limbo” ón queda pales el seu compromís social fent servir l’art com altaveu.

En aquest espectacle incorporen la llengua de signes com un llenguatge escènic més.

La simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) és el tema central d’aquesta peça SUITE TOC núm.6, una proposta que vol desestigmatitzar els trastorns mentals en general, redefinint els relats oficials de la malaltia.

Segons comenta Clara Peya, que té diagnosticat aquest trastorn, “és un tema encara tabú en la societat, i creiem que s’ha de parlar“. I l’Ariadna Peya incorpora a la peça la seva pròpia experiència …”als cuidadors cal cuidar-los en un moment molt emotiu on reivindica les seves pròpies necessitats” …. Perquè ocupes tant d’espai ?

Continua llegint

– Fira Tàrrega – Dansa-Teatre – AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES – (🐌🐌🐌🐌🐌) Col.legi Sant Josep – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una peça que se’ns havia escapat en la seva estada a Barcelona i que hem considerat imprescindible en aquesta Fira Tàrrega d’enguany, tot i que per agenda hem vist la versió castellana de la peça.

Un espectacle que ens parla de la violència sexual, unes violències sexuals que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. Carla Rovira proposa fragments d’experiència per ser compartits, per posar davant nostre tot allò que habitualment s’amaga, escenes que ni a les mateixes actrius els hi ve de gust recrear. El cos violentat és el transmissor de la por, la rabia, la vergonya, el sentiment de culpa.

Clara Peya al piano ens parla de la melodia d’AÜC, la mà dreta interpreta un lament, les llàgrimes de dolor, d’infinita tristesa per uns fets no volguts, no buscats, no desitjats i que difícilment s’obliden. La mà esquera és un martelleig que encotilla el lament i fa mes difícil la sortida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

AÜC és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari.

Unes interpretacions sentides amb una magnífica coreografia d’Ariadna Peya i on les artistes ens parlen del que han sentit en el procés creatiu de l’espectacle. Un cop de puny a l’estómac que mostra el que no volem veure. Un espectacle que s’allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l’accent en violències menys evidents.

Continua llegint

– Teatre (129) – LIMBO (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde – 14.12.2016

LIMBO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Un espectacle que teníem moltes ganes de veure i que se’ns havia escapat en diverses ocasions, tant a Barcelona com en la passada Fira de Teatre de Tàrrega, per coincidir en horaris amb altres propostes que havíem escollit prèviament. Ara en veure que es programava a la Casa Elizalde, ràpidament vàrem reservar entrades. Malauradament l’Imma de nou, per una fatídica coincidència amb un esdeveniment personal, tampoc la va poder veure.

LIMBO és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

limbo-casa-elizalde-voltar-i-voltar-11

Les Impuxibles és la fusió artística d’una pianista i una coreògrafa. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Clara i Ariadna Peya són germanes, creadores i intèrprets. Tenen la mateixa manera d’entendre l’art, com a canal d’expressió, com una manera d’explicar històries que moguin alguna cosa, com una necessitat de comunicar des de l’emoció i la víscera, sense límits, bevent de fonts diverses (dansa, música, teatre, performance…) i fonent-les en un llenguatge propi.

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

Continua llegint