Arxiu d'etiquetes: Clara Peya

– 139 – Teatre – SUITE TOC núm. 6 (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 088) – 2020.02.01

SUITE TOC núm. 6 (temp. 19/20 – espectacle nº 088)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Després de forces intents, per fi hem pogut veure aquesta proposta de Les Impuxibles que “se’ns havia escapat” d’ençà de la seva estrena en març del 2019 a la Sala Beckett.

SUITE TOC núm.6 és una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides.

A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas.

This slideshow requires JavaScript.

Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix.

Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest treball, Les Impuxibles han creat un llenguatge propi. Espectacles com “Aüc, el so de les esquerdes” ó “Limbo” ón queda pales el seu compromís social fent servir l’art com altaveu.

En aquest espectacle incorporen la llengua de signes com un llenguatge escènic més.

La simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) és el tema central d’aquesta peça SUITE TOC núm.6, una proposta que vol desestigmatitzar els trastorns mentals en general, redefinint els relats oficials de la malaltia.

Segons comenta Clara Peya, que té diagnosticat aquest trastorn, “és un tema encara tabú en la societat, i creiem que s’ha de parlar“. I l’Ariadna Peya incorpora a la peça la seva pròpia experiència …”als cuidadors cal cuidar-los“ en un moment molt emotiu on reivindica les seves pròpies necessitats” …. Perquè ocupes tant d’espai ?

Continua llegint →

– 129 – Teatre – INFANTICIDA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – (temp. 19/20 – espectacle 083)- 2020.01.26

Deixa un comentari

INFANTICIDA (temp. 19/20 – espectacle nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam fer cap a la Sala Atrium per veure la proposta INFANTICIDA, una “òpera electrònica” a partir de “La Infanticida” de Caterina Albert (Víctor Català), amb música de Clara Peya, dramatúrgia de Marc Rosich, dirigida per Marc Angelet, interpretada per Neus Pàmies i amb la musica en directe i disseny sonor electrònic de Gerard Marsal.

Tot un seguit de noms que ja són, a priori, garantia suficient per anar a veure aquesta proposta, de la que vam tenir un “tastet” el passat dia 22 a la roda de premsa, producció a la qual hem d’afegir els noms de Laura Clos “Closca” i Felipe Cifuentes per a l’escenografia i la il·luminació de Pol Queralt.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies d’Albert Rué

El text és de Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim com a Víctor Català, text que va obtenir el premi Jocs Florals d’Olot l’any 1898. El jurat va demanar a l’autora que suavitzés alguns aspectes de l’obra i ella si va negar i no va anar a recollir el premi.

Una autora immersa en una societat repressora i profundament masculinitzada, que feia girar les seves obres al voltant del món femení. La infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de ser escrita, perquè qüestionava dogmes, com presentar al personatge protagonista com un ésser salvatge i apassionat i no pas com a feble.

Continua llegint →

– 034 – Teatre – UNA HABITACIÓ BUIDA (🐌🐌🐌🐌) (temp. 19/20 – espectacle 020) – El Maldà – 2019.11.10

Deixa un comentari

UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 19/20 – espectacle nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge, amb moltes ganes, vam fer cap al Maldà per veure UNA HABITACIÓ BUIDA, que ja havíem vist al Teatre Eòlia (aquí podeu veure aquella ressenya), tal com vam comentar a la roda de premsa del passat dia 5.

UNA HABITACIÓ BUIDA és una distòpia futurista sobre l’impacte de la tecnologia, una proposta que vol mostrar i qüestionar la doble cara de les noves tecnologies i parlar de l’essència humana a través del temps. Marc Artigau i Queralt és el dramaturg, Clara Peya és la compositora musical, la direcció escènica és de Joan Maria Segura i Bernadas i la direcció musical de Miquel Tejada.

Diumenge a l’escenari de El Maldà vam tornar a gaudir d’aquesta representació, que als nostres ulls creiem que ha guanyat en seguretat en les interpretacions dels joves intèrprets que repeteixen el cast, amb la incorporació de dues noves veus: Marc Arias (Ell 2), Ariadna Colomer (Muriel), Eric Oloz (Ciceró), Marc P.Balasch (Ell), Carla Pueyo (narradora), Cristina Vallribera (Iona), Ferran Enfedaque (Néstor) i Núria Llausí (John Lennon). Al piano els acompanya aquesta vegada en Miquel González.

Carla Pueyo ha estat una magnífica narradora que capta la nostra atenció amb la primera paraula i la primera mirada i ens explica les tres històries que s’acaben interrelacionant.

Passi de gràfics a la Roda de premsa

Continua llegint →

– 281 – Teatre – JACUZZI (🐌) – Sala FlyHard – 2019.05.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 204)

Deixa un comentari

JACUZZI (temp. 18/19 – espectacle nº 204)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dilluns vam fer cap a la Sala Flyhard, i hem de dir que tant de bo no haguéssim anat, perquè se’ns fa molt difícil escriure aquesta entrada sobre el treball d’una persona a la que admirem, apreciem i considerem un bon amic. Malauradament, JACUZZI és per nosaltres un projecte fallit, especialment en la dramatúrgia i la direcció.

Potser en llegir el subtítol de la proposta “Un musical electoral de Marc Rosich …..” esperàvem quelcom semblant a aquella peça que es va representar a la Sala Petita del TNC “A tots els que heu vingut” que ens va fer riure de valent. Res a veure, el que pretén ser una peça entre la farsa i el thriller, pateix d’una dramatúrgia inconsistent on els tres actors neden com poden.

Àngela Amat (Antònia Jaume), és l’alcaldable d’esquerres que comença la campanya electoral amb la simbòlica enganxada de cartells. Abans passa per casa seva on s’està instal·lant un Jacuzzi. Àngela vol fer signar a l’instal·lador (Oriol Guinart) una clàusula de confidencialitat… però ell només hi accedirà si li deixen fer ús privat de l’equipament un cop a la setmana.

Agnès Amich (Laia Alsina Riera) és la cap de comunicació del partit conservador, enemic polític de l’Àngela.

L’Àngela i l’Agnès fa anys que amaguen la relació sentimental que mantenen. L’embolic està servit…..

La música signada per Clara Peya està enregistrada i s’ofereix entretallada com a fil musical del jacuzzi, fet que ens impedeix gaudir d’aquesta creació com de ben segur mereix; per valorar-la com cal, potser l’hauríem d’escoltar de nou, sempre que aquesta música la poguessin escoltar deslligada de les lletres de les cançons, que al nostre entendre la malmeten.

Continua llegint →

– 035 – Concert – CLARA PEYA en concert (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.09.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 024)

2 respostes

CLARA PEYA (temp. 18/19 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres 13 de setembre, dia de l’apertura de temporada a la Sala Beckett, expectació i alegria continguda al mateix temps, retrobaments, curtes xerrades i un esdeveniment especial, un concert de Clara Peya proposat per a l’ocasió.

Lluny de les etiquetes, de voler encaixar en un estil, de voler ser definit amb paraules que limiten, aquest concert (si és que es pot definir així) obre nous espais on la música et condueix, es troba amb altres expressions, amb altres personalitats, amb altres sonoritats, amb altres veus. Una obsessió: les tecles que més enllà de generar sons, conviden a l’espectador a entrar en aquest univers que ens apropa a algunes de les propostes de la nova temporada.

This slideshow requires JavaScript.

Clara Peya, nascuda a Palafrugell en 1986 és pianista i compositora. Cofundadora de la companyia de teatre, dansa i música en directe Les Impuxibles, de la qual nosaltres hem pogut gaudir dels espectacles “Aüc: el so de les esquerdes” i “Limbo”. Al mes de març presentaran a la sala de dalt la peça “Suite Toc núm 6” amb Judit Pujol i María Velasco.

Continua llegint →

– Teatre – UNA HABITACIÓ BUIDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.05.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 260)

Deixa un comentari

UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 17/18 – espec. nº 260)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Uns dies sense anar al teatre ens fa adonar del molt que ens agrada i de com ho trobem a faltar. Durant els quinze dies que hem gaudit de la tranquil·litat de Mallorca no hem pogut anar a cap mena de representació teatral, senzillament perquè no hi havia res programat. Per nosaltres, acostumats a l’oferta que trobem a Barcelona, ens sembla increïble.

Ahir, ja de tornada a casa, vam poder gaudir d’una autèntica “perla”, una delícia d’espectacle musical, un taller de 4rt curs ESAD Musical, que ens va deixar literalment bocabadats. Aquest musical està emmarcat dins de la Mostra d’Intèrprets Emergents que organitza el Teatre EÒLIA, i és el treball de final de carrera d’aquests alumnes d’interpretació especialitzats en teatre musical.

UNA HABITACIÓ BUIDA és un musical amb text i lletres de Marc Artigau i Queralt, música de Clara Peya, direcció escènica de Joan María Segura i Bernadas i direcció musical de Miquel Tejada. Està clar que aquests noms ja són garantia de la qualitat que podem esperar de la proposta, però el que realment ens va sorprendre van ser les interpretacions dels vuit joves actors.

Una escenografia molt simple, de Lola Belles, que mostra tres espais diferents, tres habitacions buides on transcorren les tres històries que ens explicaran. Una acurada il·luminació de Conchita Pons i una posada en escena pràcticament perfecta, han fet possible que tots nosaltres ens sentíssim dins d’una habitació buida, on realitat i ficció es confonen, on tot és possible i els somnis es poden fer realitat.

Imagina una habitació buida.
Imagina que allà dins hi pots trobar o retrobar qui vulguis.
Imagina que no hi ha límits.
Potser molts han cregut que és un somni,
però la distància entre el que és impossible i el que és real,
cada cop és més difosa.
Imagina un conte.
Les habitacions sempre estan buides,
som nosaltres els únics
que les podem omplir.
Imagina, No és difícil de fer.

Carla Pueyo ha interpretat magistralment el paper de narradora del conte que ens explica mirant-se directament als ulls, interpel·lant la nostra incapacitat de gaudir del temps i de l’espai, d’un temps que no podem controlar, d’un temps que és limitat.

Continua llegint →

– Fira Tàrrega – Dansa-Teatre – AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES – (🐌🐌🐌🐌🐌) Col.legi Sant Josep – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

2 respostes

AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES (Fira Tàrrega) – (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una peça que se’ns havia escapat en la seva estada a Barcelona i que hem considerat imprescindible en aquesta Fira Tàrrega d’enguany, tot i que per agenda hem vist la versió castellana de la peça.

Un espectacle que ens parla de la violència sexual, unes violències sexuals que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. Carla Rovira proposa fragments d’experiència per ser compartits, per posar davant nostre tot allò que habitualment s’amaga, escenes que ni a les mateixes actrius els hi ve de gust recrear. El cos violentat és el transmissor de la por, la rabia, la vergonya, el sentiment de culpa.

Clara Peya al piano ens parla de la melodia d’AÜC, la mà dreta interpreta un lament, les llàgrimes de dolor, d’infinita tristesa per uns fets no volguts, no buscats, no desitjats i que difícilment s’obliden. La mà esquera és un martelleig que encotilla el lament i fa mes difícil la sortida.

This slideshow requires JavaScript.

AÜC és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari.

Unes interpretacions sentides amb una magnífica coreografia d’Ariadna Peya i on les artistes ens parlen del que han sentit en el procés creatiu de l’espectacle. Un cop de puny a l’estómac que mostra el que no volem veure. Un espectacle que s’allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l’accent en violències menys evidents.

Continua llegint →

– Teatre (197) – JANE EYRE: UNA AUTOBIOGRAFIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 25.02.2017

Deixa un comentari

JANE EYRE: UNA AUTOBIOGRAFIA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

….. sortim del cinema amb molt bon de gust de boca i en pocs minuts estem asseguts al bar del Teatre Lliure de Gràcia, per poder assistir a una de les primeres representacions de JANE EYRE. Mentre prenem un tallat, recordem que fa exactament un any i una setmana que veiem als cinemes Yelmo la representació en directe d’aquesta mateixa obra, amb una posada en escena del National Theatre d’una durada de més de 3 hores i mitja, que ens va fascinar (podeu veure aquí aquella crònica).

Estem convençuts que aquesta versió dirigida per Carme Portaceli, també ens agradarà…. però ens fa una mica de por que ens pugui arribar a decebre una mica, si la intentem comparar amb aquella altra. Per sort no va ser així, malgrat les enormes diferències entre les dues produccions.

Totes les localitats exhaurides abans de la seva estrena, unes grans expectatives generades per la roda de premsa i les opinions dels que l’han vist i l’han deixat al nostre espai de Facebook…. i … No hem quedat decebuts, al contrari.

En entrar a la sala del Lliure de Gràcia la sensació d’un enorme escenari ens aclapara, tot blanc i amb uns grans miralls que a les dues bandes donen sensació d’infinit. A una banda, un piano també blanc i la Clara Peya tocant. Al seu costat amb el violoncel Alba Haro. Al davant 4 portes blanques.

JANE EYRE ha estat programada per commemorar el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë, sota l’adaptació d’Anna Maria Ricart i direcció de Carme Portaceli.

La novel·la escrita el 1847, es va titular en principi Jane Eyre: una autobiografia i es va publicar sota el pseudònim de Currer Bell. Va tenir un èxit immediat, tant per als lectors com per a la crítica.

Continua llegint →

– Teatre (193) – MONTAG 451 (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 22.02.2017

Deixa un comentari

MONTAG 451 –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Feia molt de temps que no tornàvem al Teatre Eòlia, tot i que som conscients que ens hem perdut algunes produccions interessants. Malgrat que vaig assistir a la roda de premsa de presentació de la temporada al setembre passat i llavors érem conscients del que es podria veure, posteriorment no ens arriben les comunicacions de les estrenes i quan ens adonem ja és massa tard, tenint en compte la poca durada de les representacions.

Ahir, i gràcies a Quim Durban que ens ho va fer saber, vam anar a veure MONTAG 451, una nova proposta de la Companyia la Niña Bonita basada en el llibre Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. Segons van comentar en el col·loqui que va tenir lloc en acabar, aquesta era una idea que Xavi Àlvarez, director de la proposta, tenia a la seva motxilla des de fa deu anys i que finalment ha pogut fer realitat.

“Montag 451 es basa en un gran clàssic, una obra mestre que ens parlava d’un món sense llibres. Ara, però, ja ens trobem en el futur, i Montag, el seu protagonista és vell, un heroi del passat, un número. Lluny queda el seu treball en el temible cos de bombers. Les seves lectures furtives de llibres prohibits… Montag haurà de recompondre els fragments de tota una vida per descobrir que encara hi palpita un foc inextingible.”

Montag 451 ha tirat endavant gràcies a un projecte de Verkami que ha permès fer front a algunes despeses de producció.

Comencem veient un Montag ja vell (excel·lent treball de Carles Arquimbau), vestit amb una granota de color blanc i que està tancat en una institució, en el pavelló 451. Llegeix un llibre que amaga quan entra la seva cuidadora.

Continua llegint →

– Teatre (129) – LIMBO (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde – 14.12.2016

1 resposta

LIMBO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Un espectacle que teníem moltes ganes de veure i que se’ns havia escapat en diverses ocasions, tant a Barcelona com en la passada Fira de Teatre de Tàrrega, per coincidir en horaris amb altres propostes que havíem escollit prèviament. Ara en veure que es programava a la Casa Elizalde, ràpidament vàrem reservar entrades. Malauradament l’Imma de nou, per una fatídica coincidència amb un esdeveniment personal, tampoc la va poder veure.

LIMBO és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

Les Impuxibles és la fusió artística d’una pianista i una coreògrafa. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Clara i Ariadna Peya són germanes, creadores i intèrprets. Tenen la mateixa manera d’entendre l’art, com a canal d’expressió, com una manera d’explicar històries que moguin alguna cosa, com una necessitat de comunicar des de l’emoció i la víscera, sense límits, bevent de fonts diverses (dansa, música, teatre, performance…) i fonent-les en un llenguatge propi.

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

Continua llegint →