Èlia Farrero |

SUITE TOC núm. 6 (temp. 19/20 – espectacle nº 088)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Després de forces intents, per fi hem pogut veure aquesta proposta de Les Impuxibles que “se’ns havia escapat” d’ençà de la seva estrena en març del 2019 a la Sala Beckett.

SUITE TOC núm.6 és una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides.

A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas.

This slideshow requires JavaScript.

Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix.

Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest treball, Les Impuxibles han creat un llenguatge propi. Espectacles com “Aüc, el so de les esquerdes” ó “Limbo” ón queda pales el seu compromís social fent servir l’art com altaveu.

En aquest espectacle incorporen la llengua de signes com un llenguatge escènic més.

La simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) és el tema central d’aquesta peça SUITE TOC núm.6, una proposta que vol desestigmatitzar els trastorns mentals en general, redefinint els relats oficials de la malaltia.

Segons comenta Clara Peya, que té diagnosticat aquest trastorn, “és un tema encara tabú en la societat, i creiem que s’ha de parlar“. I l’Ariadna Peya incorpora a la peça la seva pròpia experiència …”als cuidadors cal cuidar-los“ en un moment molt emotiu on reivindica les seves pròpies necessitats” …. Perquè ocupes tant d’espai ?

Continua llegint →

ÓRDAGO A LA GRANDE (temp. 19/20 – espectacle nº 038)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres dia 29 vam fer cap a la Sala Tallers del TNC per veure la primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques “accessibles”.

A l’entrada de la Sala Tallers, ens vam trobar una curiosa exposició de “nassos” i olors, anomenada “NASEVO” que està realitzada per un artista sord, Ernesto Ventós, que ha desenvolupat el seu art d’aquesta manera tan peculiar. Ernesto és creador d’essències i col·leccionista d’art relacionat amb el perfum.

This slideshow requires JavaScript.

Aina Pociello Mas i Ana Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE.

En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir.

En els últims minuts, donen pas als seus instints més primaris i acaben la seva vida amb una orgia.

Dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, coautores de la dramatúrgia, ens expliquen l’actitud d’aquestes sis persones davant la mort i el seu balanç dels èxits i fracassos acumulats al llarg de les seves vides.

Tota la segona part de l’acció té lloc en una sala de vetlles.

«Fer un órdago» és un envit en el qual un jugador de mus aposta el joc complet i arrisca tot el que té. Si surt bé, guanya la partida.

Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un órdago?

Tal com ens comenten al col·loqui (us deixem l’àudio), que té lloc un cop acabada la representació, el projecte ha nascut d’un encàrrec i el procés de creació ha estat col·lectiu, un procés on han participat els sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.