Arxiu d'etiquetes: Carla Rovira

– 159 –  Teatre – CLÀSSICS DESGENERATS  (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2019.01.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 117)

CLÀSSICS DESGENERATS (temp. 18/19 – espectacle nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle ha format part del fòrum de debat artístic i social “DONES LLIURES“, un fòrum creat per donar veu als evidents greuges que provoquen a les dones, les barreres imposades a la nostra societat per raó de sexe.

CLÀSSICS DESGENERATS ha nascut arran d’una pregunta essencial: “què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones?“. Vuit dramaturgues i directores han “reescrit” vuit textos del nostre patrimoni cultural alliberant-los de les connotacions de gènere.

Una mirada femenina de deu minuts sobre un clàssic … deu ni do la proposta ….. I Cristina Clemente va agafar les regnes de coordinació de les vuit lectures dramatitzades estructurades en dues sessions.

Per un tema d’agenda nosaltres només hem pogut veure la segona d’aquestes sessions amb només quatre de les lectures.

Deixem constància de les lectures de la primera sessió sobre les que no podem opinar:

  • DORA GREY a partir d’El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde – dramatúrgia i direcció Carol López / intèrprets Marta Bayarri i Eduard Buch
  • LA MAISON DU LORS a partir de Lolita de Vladímir Nabókov – dramatúrgia i direcció Carla Torres / intèrprets Anna Barrachina i Roser Vilajosana
  • TAQUES DE TARDOR a partir d’Otel·lo de William Shakespeare – dramatúrgia i direcció Denise Duncan / intèrprets Malcolm McCarthy i Carol Muakuku
  • FRANKENSTEIN a partir de la novel·la de Mary Shelley – dramatúrgia i direcció Clàudia Cedó / intèrprets Enric Cambray i Júlia Truyol

…. I seguidament comentem les quatre lectures a les que si vam assistir:

  • DELICADA (🐌🐌🐌) – a partir de La guerra dels mons d’H. G. Wells dramatúrgia i direcció Marta Buchaca
    intèrprets Laura Conejero Josep Julien

Una reconducció del text per parlar del masclisme en l’àmbit laboral i ho concreta en el món de la publicitat. Un home i una dona, creatius publicistes tots dos, parlen d’un anunci de compreses. La idea creiem que és encertada i les interpretacions ens han agradat força.

Continua llegint

– Fira Tàrrega – Dansa-Teatre – AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES – (🐌🐌🐌🐌🐌) Col.legi Sant Josep – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una peça que se’ns havia escapat en la seva estada a Barcelona i que hem considerat imprescindible en aquesta Fira Tàrrega d’enguany, tot i que per agenda hem vist la versió castellana de la peça.

Un espectacle que ens parla de la violència sexual, unes violències sexuals que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. Carla Rovira proposa fragments d’experiència per ser compartits, per posar davant nostre tot allò que habitualment s’amaga, escenes que ni a les mateixes actrius els hi ve de gust recrear. El cos violentat és el transmissor de la por, la rabia, la vergonya, el sentiment de culpa.

Clara Peya al piano ens parla de la melodia d’AÜC, la mà dreta interpreta un lament, les llàgrimes de dolor, d’infinita tristesa per uns fets no volguts, no buscats, no desitjats i que difícilment s’obliden. La mà esquera és un martelleig que encotilla el lament i fa mes difícil la sortida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

AÜC és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari.

Unes interpretacions sentides amb una magnífica coreografia d’Ariadna Peya i on les artistes ens parlen del que han sentit en el procés creatiu de l’espectacle. Un cop de puny a l’estómac que mostra el que no volem veure. Un espectacle que s’allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l’accent en violències menys evidents.

Continua llegint

2017.09.07 – Fira Tàrrega – Teatre – MÀTRIA (🐌🐌🐌+🐚) – Cal Trepat – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 006)

MÀTRIA (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 006)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un treball sobre la memòria en un país on l’estat ha fet i continua fent oblidar. Una societat on la figura d’un familiar desaparegut és absolutament pertorbadora.

Carla Rovira ha desenvolupat el seu projecte a partir del fet de l’afusellament del seu tiet avi, l’Enrique Isart Alonso. Amb 23 anys va morir a Cartagena, a mans dels franquistes després d’un judici sumaríssim en el que va ser condemnat a dues penes de mort i cadena perpetua.

La descoberta d’unes cartes personals dels seus darrers anys de vida li va fer proposar aquesta peça de teatre que va de la memòria privada a la memòria col·lectiva i ens proposa diverses línies de reflexió sobre la mort, la família, el silenci, …

Una proposta interessant molt bé construïda, on el Marc ens descol·loca interpretant el paper de Carla, i on tots els components de la nissaga familiar de la Carla apareixen d’una forma o altra. Una primera part que ens va agradar molt i que s’entortolliga potser massa en els darrers 30 minuts, amb unes derivacions de la història que ens ha fet ballar el cap.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – ASSAJAR ÉS DE COVARDS (🐌) – Àtic22 – 11/04/2016

Avui em toca publicar una d’aquelles entrades del Blog que no en vénen gens de gust escriure-les, perquè l’experiència que ara intentaré descriure, més aviat la vàrem patir més que una altra cosa; em sap greu, perquè es tracta d’una de les sales de Teatre que més ens ha aportat al llarg dels últims anys… Àtic22, o el que és el mateix, el Teatre Tantarantana.

AssajarCovardsASSAJAR ÉS DE COVARDS, és una molt bona idea, atrevida i fins i tot gamberra i que pretén ser molt divertida, si mes no, pensada especialment i sobretot perquè la gent jove passi una bona estona i potser així pugui entrar en aquest món del Teatre per una porta diferent, que l’ajudi posteriorment a anar-hi amb mes assiduïtat a les Sales de Teatre. Es tracta d’una vetllada on es barreja una mica de tot, música en directe, beguda gratuïta, petites lectures dramatitzades i participació voluntària del públic en una posterior posada en escena. Se celebra normalment cada segon dilluns de mes.

El problema al meu entendre és que l’organització, per molt voluntariosa que sigui, al nostre entendre està francament mal portada i els inconvenients que s’han de patir, superen amb escreix les aportacions que la vetllada pot aportar a un públic d’una certa edat, com és el nostre cas.

Continua llegint