Arxiu d'etiquetes: Carla Rovira

– 101 – FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I –  Teatre Lliure de Gràcia (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 065) – 2020.01.11

2 respostes

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I (temp. 19/20 – espectacle nº 065)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre.  Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor  en els seus espectacles.

Fotografia de Silvia Poch

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), “La nau dels bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “FairFly” (2017) i “Els ocells”  (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

Continua llegint →

– 055 – Roda de premsa – AJUTS A LA CREACIÓ – CARLOTA SOLDEVILA – Teatre Lliure (temp. 19/20 – RdP 019) – 2019.11.25

Deixa un comentari

RdP – AJUTS A LA CREACIÓ – CARLOTA SOLDEVILA (temp. 19/20 – RdP nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Ahir dilluns al matí vam estar convocats a una roda de premsa al Teatre Lliure de Montjuïc, per anunciar-nos la posada en marxa del seu programa de residències artístiques per la temporada 19/20, sota el nom d'”Ajuts a la creació Carlota Soldevila“.

La direcció del teatre, ha volgut reconèixer l’enorme a tasca feta per l’actriu i co-fundadora del Lliure, Carlota Soldevila, en el centenari del seu naixement. És precisament per això, que presidia la sala un petit cotxe, semblant al que la Carlota utilitzava durant els anys 70 del segle passat, al que li tenia una gran estima, perquè per ella era una mena de símbol de la seva independència i llibertat.

Juan Carlos Martel Bayod, director del teatre, ha afirmat que “Cal dotar de recursos econòmics, espai i temps de creació els artistes, perquè puguin desenvolupar-se i expressar-se lliurement“.

1 – En el marc dels Ajuts a la creació, Carla Rovira, l’artista resident del Lliure durant aquesta temporada, el proper dijous 5 de desembre, estrena el seu nou espectacle “POSARÉ EL MEU COR EN UNA SAFATA“. Un projecte d’investigació documental sobre la mort, que es podrà veure a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc fins al 22 del mateix mes.

En paraules de la creadora, “l’espectacle parla de com encarem la mort com a societat i com a individus“. El resultat que es mostrarà al públic recull les experiències de la mateixa creadora, dels membres de l’equip artístic, com també de metges d’urgències, infermers de cures pal·liatives, astrofísics, etc. en contacte permanent amb la mort.

2 – Per altra banda, de l’11 al 22 de desembre, l’entrada a l’espectacle de Carla Rovira donarà accés també a TURBA, el work in progress de la companyia resident Mos Maiorum, que culminarà durant el 2020 en forma d’espectacle. El projecte s’articula en dues parts: Anatomia d’una turba, dissecció escènica de la recerca feta, i Proposta escènica: Turba, amb participants.

Continua llegint →

– 159 –  Teatre – CLÀSSICS DESGENERATS  (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2019.01.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 117)

Deixa un comentari

CLÀSSICS DESGENERATS (temp. 18/19 – espectacle nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest espectacle ha format part del fòrum de debat artístic i social “DONES LLIURES“, un fòrum creat per donar veu als evidents greuges que provoquen a les dones, les barreres imposades a la nostra societat per raó de sexe.

CLÀSSICS DESGENERATS ha nascut arran d’una pregunta essencial: “què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones?“. Vuit dramaturgues i directores han “reescrit” vuit textos del nostre patrimoni cultural alliberant-los de les connotacions de gènere.

Una mirada femenina de deu minuts sobre un clàssic … deu ni do la proposta ….. I Cristina Clemente va agafar les regnes de coordinació de les vuit lectures dramatitzades estructurades en dues sessions.

Per un tema d’agenda nosaltres només hem pogut veure la segona d’aquestes sessions amb només quatre de les lectures.

Deixem constància de les lectures de la primera sessió sobre les que no podem opinar:

  • DORA GREY a partir d’El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde – dramatúrgia i direcció Carol López / intèrprets Marta Bayarri i Eduard Buch
  • LA MAISON DU LORS a partir de Lolita de Vladímir Nabókov – dramatúrgia i direcció Carla Torres / intèrprets Anna Barrachina i Roser Vilajosana
  • TAQUES DE TARDOR a partir d’Otel·lo de William Shakespeare – dramatúrgia i direcció Denise Duncan / intèrprets Malcolm McCarthy i Carol Muakuku
  • FRANKENSTEIN a partir de la novel·la de Mary Shelley – dramatúrgia i direcció Clàudia Cedó / intèrprets Enric Cambray i Júlia Truyol

…. I seguidament comentem les quatre lectures a les que si vam assistir:

  • DELICADA (🐌🐌🐌) – a partir de La guerra dels mons d’H. G. Wells dramatúrgia i direcció Marta Buchaca
    intèrprets Laura Conejero i Josep Julien

Una reconducció del text per parlar del masclisme en l’àmbit laboral i ho concreta en el món de la publicitat. Un home i una dona, creatius publicistes tots dos, parlen d’un anunci de compreses. La idea creiem que és encertada i les interpretacions ens han agradat força.

Continua llegint →

– Fira Tàrrega – Dansa-Teatre – AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES – (🐌🐌🐌🐌🐌) Col.legi Sant Josep – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

2 respostes

AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una peça que se’ns havia escapat en la seva estada a Barcelona i que hem considerat imprescindible en aquesta Fira Tàrrega d’enguany, tot i que per agenda hem vist la versió castellana de la peça.

Un espectacle que ens parla de la violència sexual, unes violències sexuals que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. Carla Rovira proposa fragments d’experiència per ser compartits, per posar davant nostre tot allò que habitualment s’amaga, escenes que ni a les mateixes actrius els hi ve de gust recrear. El cos violentat és el transmissor de la por, la rabia, la vergonya, el sentiment de culpa.

Clara Peya al piano ens parla de la melodia d’AÜC, la mà dreta interpreta un lament, les llàgrimes de dolor, d’infinita tristesa per uns fets no volguts, no buscats, no desitjats i que difícilment s’obliden. La mà esquera és un martelleig que encotilla el lament i fa mes difícil la sortida.

This slideshow requires JavaScript.

AÜC és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari.

Unes interpretacions sentides amb una magnífica coreografia d’Ariadna Peya i on les artistes ens parlen del que han sentit en el procés creatiu de l’espectacle. Un cop de puny a l’estómac que mostra el que no volem veure. Un espectacle que s’allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l’accent en violències menys evidents.

Continua llegint →

2017.09.07 – Fira Tàrrega – Teatre – MÀTRIA (🐌🐌🐌+🐚) – Cal Trepat – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 006)

2 respostes

MÀTRIA (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 006)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Un treball sobre la memòria en un país on l’estat ha fet i continua fent oblidar. Una societat on la figura d’un familiar desaparegut és absolutament pertorbadora.

Carla Rovira ha desenvolupat el seu projecte a partir del fet de l’afusellament del seu tiet avi, l’Enrique Isart Alonso. Amb 23 anys va morir a Cartagena, a mans dels franquistes després d’un judici sumaríssim en el que va ser condemnat a dues penes de mort i cadena perpetua.

La descoberta d’unes cartes personals dels seus darrers anys de vida li va fer proposar aquesta peça de teatre que va de la memòria privada a la memòria col·lectiva i ens proposa diverses línies de reflexió sobre la mort, la família, el silenci, …

Una proposta interessant molt bé construïda, on el Marc ens descol·loca interpretant el paper de Carla, i on tots els components de la nissaga familiar de la Carla apareixen d’una forma o altra. Una primera part que ens va agradar molt i que s’entortolliga potser massa en els darrers 30 minuts, amb unes derivacions de la història que ens ha fet ballar el cap.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre – ASSAJAR ÉS DE COVARDS (🐌) – Àtic22 – 11/04/2016

Deixa un comentari

Avui em toca publicar una d’aquelles entrades del Blog que no en vénen gens de gust escriure-les, perquè l’experiència que ara intentaré descriure, més aviat la vàrem patir més que una altra cosa; em sap greu, perquè es tracta d’una de les sales de Teatre que més ens ha aportat al llarg dels últims anys… Àtic22, o el que és el mateix, el Teatre Tantarantana.

AssajarCovardsASSAJAR ÉS DE COVARDS, és una molt bona idea, atrevida i fins i tot gamberra i que pretén ser molt divertida, si mes no, pensada especialment i sobretot perquè la gent jove passi una bona estona i potser així pugui entrar en aquest món del Teatre per una porta diferent, que l’ajudi posteriorment a anar-hi amb mes assiduïtat a les Sales de Teatre. Es tracta d’una vetllada on es barreja una mica de tot, música en directe, beguda gratuïta, petites lectures dramatitzades i participació voluntària del públic en una posterior posada en escena. Se celebra normalment cada segon dilluns de mes.

El problema al meu entendre és que l’organització, per molt voluntariosa que sigui, al nostre entendre està francament mal portada i els inconvenients que s’han de patir, superen amb escreix les aportacions que la vetllada pot aportar a un públic d’una certa edat, com és el nostre cas.

Continua llegint →