Fa un parell de mesos que no coneixíem la formació coral EL COR CANTA i la vam descobrir el passat mes de novembre quan van participar en la representació de “La nit de Sant Joan” presentada per Salut Mental Gràcia-Grup Atra.
Aquella mateixa nit ja vam comprar les entrades pel concert que han ofert aquest diumenge dia 9 de febrer a l’Auditori, amb el títol de “Poesia catalana”.
Una coral compromesa amb la cultura catalana, que aquest diumenge han presentat tres obres de compositors del nostre país.
This slideshow requires JavaScript.
A la primera part del concert dues obres que han estat guardonades en el “Primer Concurs Internacional per a Cor i Orquestra El Cor Canta”, que va premiar “Visions i Cants” i “Camí de sol”. A la segona part “Gloria” obra d’encàrrec ja estrenada pel grup coral durant la temporada passada.
——————————————-
VISIONS I CANTS (🐌🐌🐌+🐚), és obra del jove estudiant de l’ESMUC, Àngel Pérez Ortega (Barcelona 1993), inspirada en quatre poemes de Joan Maragall (1860-1911), La nostra bandera, publicat el 28 de maig de 1903 a la revista Joventut, Cant de novembre, L’ànima de les flors i Cant dels joves tots tres del poemari “Visions i Cants” publicat l’any 1900.
FESTIVAL BEETHOVEN 250 – 2on (temp. 19/20 – espectacle nº 089)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge dia 2 de febrer, i en el marc del Festival que l’Auditori dedica a Ludvig Van Beethoven, vam assistir al segon dels concerts programats amb el títol “Ono dirigeix la cinquena”. Un concert que al nostre entendre va ser molt desigual i que per sort va finalitzar amb una de les obres més representatives de la música universal.
Ludvig Van Beethoven (Bonn 1770-Viena 1817) era descendent d’una família camperola belga. El seu avi va emigrar a Bonn el 1733 treballant com a director de l’orquestra del príncep elector de Colònia. Va tenir quatre fills, un d’ells el pare de Beethoven. Va contraure matrimoni amb una viuda, fet que no va comptar amb l’aprovació de la família. Ludvig Van Beethoven va ser el segon fill d’aquell matrimoni.
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC) dirigida pel seu director titular Kazushi Ono, ens ha ofert un programa integrat per les següents peces:
1 – Ludwig Van Beethoven
Coriolà, op. 62. Obertura (1807) (🐌🐌🐌)
Una versió musical de la tragèdia del líder romà, Cayo Marcio Coriolano, que escull la mort perquè no pot acceptar cap altra opció, davant la seva negativa a destruir Roma.
Va ser composta com a introducció musical a una obra del poeta alemany Heinrich Joseph von Collin a qui se la va dedicar. Aquesta peça va ser estrenada en 1807 en un concert privat.
SUITE TOC núm. 6 (temp. 19/20 – espectacle nº 088)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Després de forces intents, per fi hem pogut veure aquesta proposta de Les Impuxibles que “se’ns havia escapat” d’ençà de la seva estrena en març del 2019 a la Sala Beckett.
SUITE TOC núm.6 és una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides.
A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas.
This slideshow requires JavaScript.
Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya.Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix.
Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest treball, Les Impuxibles han creat un llenguatge propi. Espectacles com “Aüc, el so de les esquerdes” ó “Limbo” ón queda pales el seu compromís social fent servir l’art com altaveu.
En aquest espectacle incorporen la llengua de signes com un llenguatge escènic més.
La simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) és el tema central d’aquesta peça SUITE TOC núm.6, una proposta que vol desestigmatitzar els trastorns mentals en general, redefinint els relats oficials de la malaltia.
Segons comenta Clara Peya, que té diagnosticat aquest trastorn, “és un tema encara tabú en la societat, i creiem que s’ha de parlar“. I l’Ariadna Peya incorpora a la peça la seva pròpia experiència …”als cuidadors cal cuidar-los“ en un moment molt emotiu on reivindica les seves pròpies necessitats” …. Perquè ocupes tant d’espai ?
FESTIVAL BEETHOVEN 250 1er (temp. 19/20 – espectacle nº 082)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Enguany se celebra el 250 aniversari del naixement de Ludvig Van Beethoven i ahir diumenge vam poder assistir al primer dels concerts programats per l’OBC, dins del Festival Beethoven 250, amb el títol d’“Un concert de 1814”.
Ludvig Van Beethoven (Bonn 1770-Viena 1827) compositor, director d’orquestra i pianista és considerat un dels compositors més importants de la història de la música. Reconegut per les seves simfonies també va compondre sonates per a piano , música de cambra, música sacra i l’opera Fidelio. Amb una vida personal problemàtica a causa de la seva creixent sordesa, era irascible i capaç d’interrompre un concert i marxar, si considerava que l’audiència no estava prou al cas.
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC) dirigida per Jan Willem de Vriend (Leiden, Països Baixos 1962), ens ha ofert un magnífic programa integrat per les següents peces:
“TREMATE, EMPI TREMATE” per a soprano, tenor, baix i orquestra op. 116 (🐌🐌🐌🐌)
Es tracta de la primera audició d’aquesta peça, per part de l’OBC, una composició de la primera joventut de Beethoven, escrita durant l’època de formació amb Salieri.
Concert de l’OBC – NADAL A BROADWAY (temp. 19/20 – espectacle nº 059)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
El concert de “NADAL A BROADWAY” a l’Auditori, ha estat el nostre últim espectacle de l’any 2019. De moment descansem d'”Arts Escèniques” fins al dia 3 de gener; de fet aquesta ressenya ja l’hem redactada a la nostra estada a Almansa, província d’Albacete.
Aquest és un dels concerts que esperem amb més il·lusió de tota la temporada, una cita que es repeteix cada any en aquestes dates nadalenques, “100 anys de Bernstein” el 2018 o “Una nit a Broadway amb Andrew Lloyd Webber” el 2017 per esmentar els dos últims. I de nou Alfonso Casado ha estat al capdavant de la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’OBC que ha sonat absolutament magnífica. Com també és habitual en aquests concerts, Mariano Detry ha estat el director d’escena.
This slideshow requires JavaScript.
El programa d’enguany estava dedicat als grans clàssics dels musicals amb peces de “South Pacífic”, “Carousel”, “My Fair Lady”, “The Sound of Music”, “Gypsy”, “Annie Get Your Gun”, “Camelot”, “Els miserables” i “Fiorello!”.
Amb l’orquestra dos cors, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Jove Amics de la Unió, el primer dirigit per Josep Vila Jover és un cor nascut l’any 1996 i resident al teatre Auditori de Granollers des del 2017. El Cor Jove Amics de la Unió està dirigit per Marta Dosaiguas Canal, avui una de les components del cor, i va néixer l’any 2015 i està format per 35 joves d’edats compreses entre els 16 i els 24 anys.
EL MESSIES de Georg Friedrich Händel (temp. 19/20 – espectacle nº 052)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir a l’Auditori de Barcelona una proposta molt esperada com ho demostrava la quantitat de gent que l’omplia. Es tractava de “EL MESSIES” de Georg Friedrich Händel, interpretada aquesta vegada íntegrament, sense talls ni adaptacions.
Sota la batuta del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, amb el Cor Bruckner Barcelona i el Cor Lieder Càmera, amb els solistes María Hinojosa (soprano), Mireia Pintó (mezzosoprano), Alejandro del Cerro (tenor) i Josep-Ramon Olivé (baríton).
Georg Friedrich Händel (Halle-Alemanya 1685 – Londres 1759) va compondre EL MESSIES, tan sols en 24 dies a l’estiu de 1741, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre. Va introduir l’ús de la llengua anglesa en el seu repertori.
El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada Bíblia del rei Jaume, molt influent en la literatura anglesa.
Dramàticament l’oratori s’estructura en tres actes en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre episodis de la vida de Jesucrist: la primera part parla de la profecia del llibre d’Isaïes que anuncia el naixement del Salvador, la segona fa referència a la passió, a la resurrecció i l’ascensió de Crist i acaba amb el conegut “Al·leluia“, i la tercera parla de la victòria de Crist davant la mort, el Judici Final i finalitza amb la paraula “Amén“.
Com anècdotes curioses relacionades amb aquest “Messies” llegim en el programa de mà (Albert Torrens), que va ser estrenada el 13 d’abril de 1742 en un concert en el qual es va demanar als homes que acudissin sense espases i a les dones que no portessin faldilles amples per augmentar la capacitat del teatre …..
L’obra ha penetrat tant a la societat britànica, fins al punt de poder-lo considerar un segon himne nacional, i encara avui, els espectadors d’aquell país es posen dempeus per escoltar l’Al·leluia.
Resum / valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Abans d’encetar la nova temporada 2019 – 2020, que iniciarem aquest mes de setembre, volem com de costum, fer un resum del que hem vist i publicat durant els 12 mesos de la temporada 2018 – 2019, que ara finalitza.
En aquest últim període (2018-2019) hem publicat 400 ressenyes, en les que com sempre bàsicament hem parlat d’Arts Escèniques, …. Teatre, Dansa, Circ, Òpera, Concerts de Música, etc, Tot i l’important nombre, hem fet una forta davallada, si ho comparem amb la temporada anterior (2017-2018) … aproximadament d’un 20% menys, ja que llavors vam arribar a fer les ressenyes de 383 espectacles.
Paradoxalment ara que estem jubilats els dos, hem acudit menys al Teatre. La causa principal és que ara disposem més temps per viatjar, que és de lluny el que més ens ha agradat sempre. Durant aquests 12 mesos hem pogut viatjar al Japó, a l’illa de Fuerteventura, a la nostra molt estimadíssima Nàpols, hem fet una gira per Andalusia pels racons que encara no coneixíem, hem visitat la Vall de Baztan a Navarra i el país basc francès i finalment com cada any al mes d’agost, hem fet una estada de relaxament al Delta de L’Ebre. Durant aquestes escapades (que sumades fan un total de 95 dies), gairebé no hem trepitjat els teatres.
Els números d’aquesta temporada que ara finalitza són:
Ressenyes amb la valoració dels espectacles quehem pogut veure: han estat305
Ressenyes de Rodes de Premsa d’aquesta temporada han estat 84
Ressenyes d’alguns dels més de 100 llibres que ha llegit l’Imma aquesta temporada, 31
Tal i com vam fer la temporada passada, per tal de fer un resum, optem per fer una estadística dels espectacles que hem vist a cada un dels diferents espais, fent esment també dels diferents Festivals als que hem pogut assistir …
…. si cliqueu a sobre del nom de cada producció, podreu veure la ressenya corresponent.
Festival GREC 2019 (33 espectacles)
Com és un festival que se celebra a diferents espais de la ciutat de Barcelona, la relació d’espectacles l’hem integrat a cada un dels teatres als que acostumem a assistir durant tota la temporada. Podeu veure en aquest enllaç quins espectacles són.
Si mirem cada un dels Teatres per separat (alguns d’ells amb diverses sales), podem fer el nostre podi particular, basant-nos en els espectacles que hem vist a cada un d’ells:
Aquesta temporada hem trobat molt a faltar la Sala Muntaner i molt especialment a la nostra amiga Bea (Beatriz Fenollar), taquillera d’aquesta Sala, que malauradament va tancar ara fa un any sense gairebé avisar.
La temporada vinent 2019-20120, que començarà aquest proper cap de setmana, serà la desena en què publiquem les nostres ressenyes teatrals en aquest Blog …. i ja anunciem que segurament serà la darrera, perquè la seva publicació ens dóna massa feina, més de la que estem disposats a assumir a hores d’ara, ja que volem gaudir lliurament del temps que ens queda, sense el lligam d’una feina no remunerada i potser no massa valorada i reconeguda.
Volem gaudir encara més del nostre temps lliure, ara que estem els dos jubilats i viatjar més si la salut ens acompanya; de fet la pròxima setmana comencem un viatge pendent que ens fa especial il·lusió a Sud-amèrica visitant Perú i Bolívia.
Aquest any per tant no assistirem a Fira Tàrrega, ni tampoc al Festival TNT de Terrassa.
Aquest cap de setmana ha tingut lloc a l’Auditori el projecte CANTA AMB L’OBC, que s’ha dut a terme per segon any consecutiu. Han estat tres concerts únics, en que un cor de 360 persones han cantat acompanyats dels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la batuta del mestre Miquel Ortega i amb Pere Lluís Biosca com a director assistent.
CANTA AMB L’OBC, forma part del projecte EO-LAB II de la Unió Europea, que vol promoure l’acostament de la música clàssica a noves audiències.
Elisenda Carrasco ha estat la directora del cor i David Pintó ha estat el director d’escena. Tres mesos d’assajos amb les 360 persones seleccionades per formar part del cor, i nosaltres hem pogut veure el resultat en el concert de diumenge dia 16.
This slideshow requires JavaScript.
Han interpretat les següents peces del repertori operístic i simfònic-coral:
Avui dimarts a primera hora de la tarda, s’ha fet la presentació i passi de gràfics de la nova edició de CANTÀNIA a l’Auditori. He pogut assistir a l’assaig general de la primera de les sessions, en la que han participat nens de 16 escoles de Catalunya.
CANTÀNIA, reunirà més de 50.000 nens en totes les seves seus de Catalunya, Espanya i Portugal.
Amb música creada especialment per Eduard Iniesta a partir de poemes de Joan Brossa, de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement, i Miquel Desclot, la present edició porta per nom A de Brossa. Per la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori passaran, fins al 7 de juny, 28.800 nens de 615 escoles de tot el territori.
La història d’aquest any ens presenta a la Blanca i la Bruna, que s’endinsen en l’univers del poeta Joan Brossa a través dels objectes i textos trobats en uns arxius foscos, en les catacumbes d’una biblioteca nacional. La Blanca i la Bruna viatgen al món brossià de la màgia, el joc, les paraules, gràcies a unes ulleres molt especials a través de les quals, experimenten una nova mirada cap a elles mateixes i cap a la vida.
Per tal d’aprofundir en l’experiència brossiana, durant els dies de Cantània el Foyer acollirà una exposició amb poemes objecte i poemes visuals de Joan Brossa feta amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa.
Hem estat una setmana “desapareguts”, perquè novament hem volgut gaudir d’un viatge en companyia d’uns bons amics. Aquesta vegada ha estat una escapada de 6 dies per la Vall de Baztan a Navarra, amb algunes visites puntuals al país basc francès. Vàrem preferir no portar l’ordinador i escriure les ressenyes pendents a la nostra tornada.
______________________
LES VARIACIONS ENIGMA D’ELGAR (temp. 18/19 – espectacle nº 190)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge dia d’eleccions i dia d’Auditori. Primer hem anat a votar a la candidatura presentada pel nostre president legítim Carles Puigdemont, i després ens hem encaminat fins a l’Auditori per escoltar aquest concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Miguel Harth-Bedoya.
Miguel Harth-Bedoya (Lima, 1968) és en l’actualitat director de l’Orquestra de Ràdio Noruega a Oslo i director musical de l’Orquestra Simfònica de Fort Worth. Va estudiar direcció d’orquestra als EEUU i al seu Perú natal va ajudar a fundar, en 1993, l’Orquestra Filarmónica de Lima. És fundador i director de Caminos del Inka, organització dedicada a investigar, difondre i preservar el ric llegat musical d’Amèrica del Sud.
El programa ha estat el següent:
JIMMY LÓPEZ (Lima, 1978)
Perú negro (2012) (🐌🐌🐌+🐚)
Es tracta d’una primera audició d’aquesta peça estrenada el 2013 i que el mateix compositor diu que està inspirada en la música afro peruana i fa referència a sis cançons tradicionals: 1. Pregon I– 2. Toro Mata– 3. Ingá– 4. Le dije a papá– 5. Pregón II– 6. Son de los diablos.
El primer moviment està construït sobre un pregó que es torna a repetir en el cinquè moviment amb una orquestració més rica en vent i percussió. El segon moviment té un caràcter melòdic que ens porta a Ingá, una dansa popular de començaments del segle XX i on dominen les cordes. El quart moviment està basat en la cançó “Le dije a papá” d’Eva Ayllón. I després del cinquè moviment ja comentat la peça conclou amb una dansa amb la qual, els descendents d’africans de la Colònia celebraven el Corpus Christi i els carnestoltes.
