Arxiu d'etiquetes: Ariadna Peya

– 247 – Teatre Musical – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Teatre Victòria (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dijous, d’un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical “Spring Awakening” adaptat per David Pintó.

Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d’aquí valorar la feina i l’enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el cas, passen a teatres més grans i amb més mitjans tècnics i econòmics.

Al nostre entendre, creiem que la feina que realitza Ever Blanchet no és suficientment reconeguda ni pel sector teatral, ni tampoc (encara menys), pels mitjans de comunicació, que únicament es fan ressò de les propostes escèniques que es poden veure als teatres de més aforament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta, tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat mes de marc, és la segona vegada que es representa al Teatre Victòria i bona part dels intèrprets ho fan per primera vegada després d’un càsting a més de 300 aspirants. Marc Vilavella, director de la proposta, ha incorporat doncs, mirades noves a les escenes que conformen l’espectacle. Amb l’Ariadna Peya han treballat noves coreografies tenint en compte que és un espectacle que s’ha adaptat a les mides d’un gran teatre i que compta amb 15 actors, 7 músics en directe i un gran equip darrere. La direcció musical és de Gustavo Llull.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Continua llegint

– 052 – Teatre Musical – MAREMAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2018.09.26 (temp. 18/19 – espectacle. nº 035)

MAREMAR (temp. 18/19 – espectacle nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en “Pèricles, Príncep de Tir“, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR.

Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recorre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li la història de Pèricles.

Amb elles comença un joc de teatre dins del teatre. Ambdues desdoblen els seus personatges, la nena ploranera es convertirà en la Marina del conte, la filla de Pèricles, i la deessa Diana es transformarà en l’alcavota que regenta el bordell on anirà a parar la noia.

El text de Shakespeare és una metàfora sobre la vida, explicada com un viatge a través del mar. És també un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.

Continua llegint

– Fira Tàrrega – Dansa-Teatre – AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES – (🐌🐌🐌🐌🐌) Col.legi Sant Josep – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

AÜC: EL SO DE LES ESQUERDES (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una peça que se’ns havia escapat en la seva estada a Barcelona i que hem considerat imprescindible en aquesta Fira Tàrrega d’enguany, tot i que per agenda hem vist la versió castellana de la peça.

Un espectacle que ens parla de la violència sexual, unes violències sexuals que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. Carla Rovira proposa fragments d’experiència per ser compartits, per posar davant nostre tot allò que habitualment s’amaga, escenes que ni a les mateixes actrius els hi ve de gust recrear. El cos violentat és el transmissor de la por, la rabia, la vergonya, el sentiment de culpa.

Clara Peya al piano ens parla de la melodia d’AÜC, la mà dreta interpreta un lament, les llàgrimes de dolor, d’infinita tristesa per uns fets no volguts, no buscats, no desitjats i que difícilment s’obliden. La mà esquera és un martelleig que encotilla el lament i fa mes difícil la sortida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

AÜC és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari.

Unes interpretacions sentides amb una magnífica coreografia d’Ariadna Peya i on les artistes ens parlen del que han sentit en el procés creatiu de l’espectacle. Un cop de puny a l’estómac que mostra el que no volem veure. Un espectacle que s’allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l’accent en violències menys evidents.

Continua llegint

– Teatre (140) – ID de Les Kuatre (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 23.12.2016

ID de Les Kuatre

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Després d’un intens dia de cuina preparant el sopar de la Nit de Nadal per catorze persones i l’escudella del Nadal, vam fer cap a la Sala Hiroshima on havíem estat convidats per Les Kuatre.

I que és les Kuatre ??? Les Kuatre dona nom als alumnes de 3r de Grau d’Acting d’Esart.

ESART és una institució acadèmica creada pel Grup Montcau, grup dedicat a l’ensenyament des del 1965 i que ha evolucionat obrint una línia de formació en l’àmbit de les Arts Escèniques, Música i Imatge, potenciant la creativitat individual, la innovació i unint-lo als coneixements empresarials i la capacitat emprenedora per facilitar als alumnes un futur on poder desenvolupar-se.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arnau Marin és el director d’aquesta proposta escènica i ens fa la presentació del treball dels quatre alumnes que han participat en aquesta obra de creació col·lectiva que, a través dels diferents llenguatges artístics, investiga i es qüestiona el concepte d’identitat.

Un treball de deu setmanes on han estat acompanyats per cinc coachs: Montserrat Prat, Àngels Bassas, Joan Vázquez, Ariadna Peya (present a la sala) i Maria Canellas.

Quatre són els alumnes que ens deixaran gratament sorpresos en acabar la representació, Laura Roqué, Núria Serra, Albert Baldoma i Judit Ferrer, tots quatre amb unes personalitats ben diferents però que aconsegueixen un treball rodó. Ens parlen de la identitat, de la necessitat imposada en la nostra societat de tenir una identitat pròpia, diferent i alhora que no sigui gaire diferent de la resta de la societat.

Continua llegint

– Teatre (129) – LIMBO (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde – 14.12.2016

LIMBO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Un espectacle que teníem moltes ganes de veure i que se’ns havia escapat en diverses ocasions, tant a Barcelona com en la passada Fira de Teatre de Tàrrega, per coincidir en horaris amb altres propostes que havíem escollit prèviament. Ara en veure que es programava a la Casa Elizalde, ràpidament vàrem reservar entrades. Malauradament l’Imma de nou, per una fatídica coincidència amb un esdeveniment personal, tampoc la va poder veure.

LIMBO és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

limbo-casa-elizalde-voltar-i-voltar-11

Les Impuxibles és la fusió artística d’una pianista i una coreògrafa. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Clara i Ariadna Peya són germanes, creadores i intèrprets. Tenen la mateixa manera d’entendre l’art, com a canal d’expressió, com una manera d’explicar històries que moguin alguna cosa, com una necessitat de comunicar des de l’emoció i la víscera, sense límits, bevent de fonts diverses (dansa, música, teatre, performance…) i fonent-les en un llenguatge propi.

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

Continua llegint

– Teatre Musical (95) – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Teatre Gaudí (🐌🐌🐌🐌) – 16.11.2016

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest musical que ens presenten al Teatre Gaudi i del que vam fer cinc cèntims en la crònica de la roda de premsa, és l’adaptació catalana del musical Spring Awakening basat en l’obra de Frank Wedelind (Hannover 1864-Munic 1918), escrita l’any 1890, amb llibret i lletres de Steven Sater i música de Duncan Sheik.

Fa trenta anys que Josep Maria Flotats, que acabava de tornar a Catalunya amb «Cyrano de Bergerac», va formar una companyia jove, per representar al recuperat Teatre Poliorama «El despertar de la primavera», en una versió de Carme Serrallonga. La va estrenar el 27 de febrer del 1986 i va constituir un altre dels èxits de l’època. Aleshores encara no existia la versió musical.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening), és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. És un musical que ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena a l’Off de Broadway l’any 2006. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estats Units i pel Regne Unit… i ara, Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk.

És l’any 1891, a Alemanya, en un món en el qual els adults són els qui controlen tot. Un grup d’adolescents d’un petit poble s’enfronta a algunes de les grans preguntes que marquen l’adolescència: el sexe, el suïcidi, els misteris de la pubertat i la interminable sèrie de qüestionaments que comencen a aflorar. La història de com intenten trobar les respostes, mentre intenten continuar amb les seves vides dins del col·legi, i dins d’un món extremadament hostil davant tots aquells que s’atreveixen a posar a prova els seus valors.

Continua llegint