Arxiu d'etiquetes: Míriam Escurriola

– 215 – Teatre – AKELARRE (🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.03.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 159)

AKELARRE (temp. 18/19 – espectacle nº 159)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Maldà, nit d’AKELARRE, on unes bruixes ens han convidat a retornar amb elles al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia.

AKELARRE és un espectacle de creació col·lectiva que compta amb la direcció de Miriam Escurriola, direcció musical de Gerard Sesé, textos de Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Gerard Sesé, Laia Alsina Riera, Laura Pau i Míriam Escurriola, la música d’Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya i Gerard Sesé i les interpretacions de Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i  Gerard Sesé.

The Feliuettes són les actrius i cantants Maria Cirici, Laia Alsina Riera i Laura Pau amb una extensa trajectòria individual. Com a companyia, creada en 2015, el primer espectacle va ser “The Feliuettes” que va fer dues temporades al Maldà i el segon “Cobi, Curro i Naranjito” a la sala Muntaner en 2017. L’estiu de 2018 van representar l’espectacle “Hop!era”, de Jordi Purtí i Toni Albà en una producció del Théâtre Edouard VII de Paris.

En aquesta última creació, AKELARRE, The Feliuettes reflexionen sobre la vida quotidiana que els hi ha tocat viure, des de la perspectiva de ser dones. L’entorn laboral, l’embaràs, la menstruació, el sexe, l’amor, els estereotips, … amb una multiplicitat de personatges posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les.

AKELARRE és un espectacle divertit i combatiu, un cabaret amb humor negre i on impera l’absurd per treure a escena temes punyents sobre igualtat de gènere que afecten homes i dones.

La llibertat de la dona ha estat coartada per la societat patriarcal durant tota la història de la humanitat, i amb aquesta proposta d’AKELARRE pretenen “conjurar” totes les idees preconcebudes a l’entorn de la dona i el seu rol a la societat. Una proposta on les tres actrius i Gerard Sesé es riuen d’elles mateixes de manera satírica i amb un punt important de provocació. Com elles diuen, “ens burlem de les contradiccions en les quals vivim”.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA (🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta proposta presentada per la companyia Les Kuatre és l’última presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona en el Teatre del Raval.

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA és una adaptació de l’obra de Martin Crimp i  està dirigida per Míriam Escurriola i amb direcció musical d’Alexandre Fortuny.

Les Kuatre és una companyia teatral fundada entre quatre exalumnes d’ESART Barcelona: Albert Baldomà, Judit Ferrer, Laura Roqué i Núria Serra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El primer muntatge de la companyia va estar ID, una peça de creació col·lectiva dirigida per Arnau Marín i estrenada a la Sala Hiroshima el desembre de 2016, i que a nosaltres ens va sorprendre molt positivament.

Segons manifesten els eixos del seu treball són la teatralitat contemporània, la barreja de llenguatges, la performance, el moviment i la creació.

Amb aquesta segona proposta de la companyia no ens hem sentit tan confortables i a moments ens hem trobat absolutament descol·locats sense entendre el que ens estàvem explicant. Un inici molt accidentat, amb problemes tècnics que va fer endarrerir-lo mitja hora.

Un espai escenogràfic que vol semblar un pàrquing abandonat amb neumàtics, cables, andròmines per terra i un vell cotxe.

Dues noies escolten un cassete amb els últims missatges rebuts per Anne, una amiga comú que ha desaparegut. Apareixen dos personatges més i entre tots quatre intenten esbrinar que va passar amb ella.

Continua llegint

– Teatre (168) – EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 30.01.2017

EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Anne Sullivan va néixer el 14 d’abril de 1866 i tenia dos germans. Orfe de mare amb 8 anys va tenir cura del seu pare durant un temps mentre els seus germans s’estaven amb uns parents. Finalment, ella i el seu germà petit van acabar en un orfenat i el germà va morir. Anne sempre es va sentir culpable d’aquesta mort. Va contraure una malaltia, anomenada tracoma, que li va provocar la ceguesa. Va anar a parar a l’Escola Perkins per a invidents a la ciutat de Boston i va patir diverses operacions per recuperar una mica de vista. Va estudiar i va acabar sent professora de nens cecs.

Helen Adams Keller va néixer el 27 de juny de 1880 i als dinou mesos d’edat una greu malaltia li va provocar la pèrdua total de visió i audició. La seva incapacitat per comunicar-se va ser un gran handicap per la família que la tractaven com si fos un animal de companyia i la deixaven fer el que volia. En fer set anys els seus pares van decidir contractar una instructora i l’Institut Perkins li va enviar a una jove Anne Sullivan. Va aconseguir ensenyar-la a llegir, escriure i parlar i va estudiar a la Universitat de Radcliffe.

el-miracle-danne-sullivan-teatre-del-raval-2

Anne Sullivan i Helen Keller van continuar juntes fins a l’any 1936, any de la mort de l’Anne.; van conviure 49 anys juntes i a la mort de Hellen van ser enterrades juntes, per restar unides per sempre mes.

L’any 1959 es va estrenar l’obra de teatre “The Miracle Worker” basada en la vida d’elles dos i en 1961 i la pel·lícula “El milagro de Ana Sullivan” d’Arthur Penn, interpretada per Anne Brancroft i Patty Duke guanyadores de dos Oscars a millor actriu principal i secundària respectivament. Hi havia hagut una primera pel·lícula, muda, l’any 1919, “Deliverance”, que va ser un fracàs.

Continua llegint

– Teatre (129) – LIMBO (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde – 14.12.2016

LIMBO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Un espectacle que teníem moltes ganes de veure i que se’ns havia escapat en diverses ocasions, tant a Barcelona com en la passada Fira de Teatre de Tàrrega, per coincidir en horaris amb altres propostes que havíem escollit prèviament. Ara en veure que es programava a la Casa Elizalde, ràpidament vàrem reservar entrades. Malauradament l’Imma de nou, per una fatídica coincidència amb un esdeveniment personal, tampoc la va poder veure.

LIMBO és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

limbo-casa-elizalde-voltar-i-voltar-11

Les Impuxibles és la fusió artística d’una pianista i una coreògrafa. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Clara i Ariadna Peya són germanes, creadores i intèrprets. Tenen la mateixa manera d’entendre l’art, com a canal d’expressió, com una manera d’explicar històries que moguin alguna cosa, com una necessitat de comunicar des de l’emoció i la víscera, sense límits, bevent de fonts diverses (dansa, música, teatre, performance…) i fonent-les en un llenguatge propi.

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

Continua llegint

– Teatre – UTILIDAD PROGRAMADA – (🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03.05.2015

La veritat és que quan diumenge passat, 3 de maig vàrem anar al Tantarantana, ja anàvem predisposats a què aquesta obra no ens acabaria de fer el pes … i és que el dia abans havíem llegit una crítica d’un bon amic, que literalment se la carregava; aquest fet a vegades el que provoca és tot el contrari i que quan la veus pels teus propis ulls, et sorprèn favorablement.

Utilidad programada

Nosaltres, SI creiem que hem entès el que ens volia dir el seu autor, en Marc Rosich, però a nosaltres ens agraden molt més els textos directes i no tan metafòrics; els que ja tenim una certa edat, per al·legories, ja vàrem tenir prou abans de la democràcia, quan havíem de llegir sempre entre línies. Es tracta d’un compte per adults, on els protagonistes són el terror i l’angoixa d’uns joves, que estan reclosos en un espai reduït, on viuen en un món que han fabricat d’amagat per ells, sense saber perquè, ni que els espera fora si aconsegueixen “fugir” de la seva realitat.

Segons paraules del mateix autor: Els polítics o el poder volen que només ens preocupem de pagar la hipoteca i veure la televisió. Els personatges són una generació adormida perquè el món els vol narcotitzats. L’obra és el relat del despertar d’un gran engany.

Una de les característiques del teòric poder, és que moltes vegades es borni (com en aquest cas), i no veu més enllà dels seus propis ulls; en realitat no mamen res més que el que els seus superiors li indiquen; aquí poden molt bé representar els governs “protectors” i els poders econòmics que els maneguen al seu gust. Els joves estan tancats en una realitat que desconeixen, molt més dura del que s’imaginen, estan abocats al fracàs per molts estudis i voluntat de superació que tinguin; fins aquí, anem bé.

Utilidad programada - La Hydra - Voltar i Voltar 1-imp

Continua llegint