Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou. 

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

  El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint →