Arxiu d'etiquetes: LA POLS

Roda de premsa – DRAMATICLES, nova col.lecció de textos teatrals en català – Editorial Comanegra – 14/03/2016

Coincidint amb el bon moment de la dramatúrgia contemporània al nostre país i amb l’objectiu de reivindicar el text teatral com a gènere imprescindible per a la configuració d’una cultura literària, l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre engeguen conjuntament una col·lecció de textos teatrals, amb esperit de continuïtat.

Aquest matí a la seu de l’editorial Comanegra s’ha fet l’acte de presentació a la premsa, presidida per Joan Sala, director de l’editorial i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre.

DRAMATICLES - editorial Comanegra - 3

Fa un temps que Marina Laboreo (Directora d’aquesta col·lecció), va suggerir al seu cap de l’editorial, la possibilitat d’iniciar aquesta iniciativa i es va sorprendre de què ràpidament va ser ben acollida. L’editorial, en posar-se en contacte amb els responsables de l’Institut del Teatre, per tal de conèixer la seva opinió, ràpidament van veure que també la van recolzar de seguida, perquè precisament la nova direcció s’estava replantejant quines accions haurien d’assumir per convertir-se una mica en el pal de paller i la veu del “Teatre i les Arts escèniques”, amb l’objectiu de recolzar qualsevol acció de suport.

Continua llegint

– Teatre – LA POLS (****) – Sala FlyHard – 12/04/2014

La Pols

Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou. 

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

  El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint