Arxiu d'etiquetes: Marta Aran

– Teatre – LA NOIA DE LA LÀMPADA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2017.10.30 (temp. 17/18 – espectacle nº 91)

LA NOIA DE LA LÀMPADA (temp. 17/18 – espectacle nº 91)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I torna a ser dilluns, i que millor aposta que anar novament a la Sala Flyhard, espai pioner en programar també en aquest dia, cosa que és d’agrair infinitament. Per sort alguns teatres han seguit l’exemple i ara ja no estem tan orfes de cultura els dilluns.

Aquest cop LA NOIA DE LA LÀMPADA, el debut dramatúrgic i de direcció de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos després de l’èxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada.

El text està centrat en el conflicte de l’Alba (Lara Díez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectòria professional. Marta Aran aborda la qüestió de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebé “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament.

L’Alba està a punt d’acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del món de laboral. Està a punt d’aconseguir l’oportunitat per la qual ha treballat tants anys… És molt fàcil, ho té a tocar i ella està preparada.

L’Alba es queda embarassada.  I això, sense voler, ho canvia tot.

Quatre personatges amb diferents punts de vista sobre l’embaràs de la protagonista.

Un text que deixa clara la problemàtica que es planteja quan aquest embaràs de risc obliga a la protagonista a agafar la baixa, i el que li havien dit que seria la millor experiència de la seva vida, es converteix per ella, en un trencament dels seus somnis. Una convincent i propera interpretació de la Lara Díez que manifesta obertament el perquè ha decidit tirar endavant un embaràs que no li plau.

Continua llegint

– Teatre – SOTA LA CIUTAT (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure T. LLiure – 15/04/2016

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.

El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoració), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura López i Guillem Motos.

Sota la Ciutat 2

A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.

Continua llegint

– Teatre – LA POLS (****) – Sala FlyHard – 12/04/2014

La Pols

Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou. 

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

  El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint