Arxiu d'etiquetes: Laura López

– Teatre – SI MIREU EL VENT D’ON VE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.02.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 206)

SI MIREU EL VENT D’ON VE (temp. 17/18 – espectacle nº 206)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vam poder gaudir d’aquesta esplèndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduïda de l’anglès per Marc Rosich i dirigida per Fernando Bernués.

Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred.

És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i el funeral del cap de família.

A la primera part l’atenció queda centrada a l’interior de la casa, on comencem a intuir les relacions entre els membres de la família i on se’ns plantegen un munt de preguntes que en caure el telo a la mitja part no han tingut resposta.

A la segona part centrem l’atenció en l’exterior de la casa, els camps i les pomes, i comencem a entendre les relacions de dependència d’aquesta família dominada per una mare possessiva.

Irene (Emma Vilarasau) és la mestressa d’aquesta finca on viu amb el seu fill Roy (Lluís Marquès) i el seu germà Len (Eduard Farelo). La seva filla Brenda (Laura López) va marxar de casa fa tres anys i torna en assabentar-se de la mort del pare. També torna Linda (Claudia Cos) que havia estat companya de jocs dels fills de la Irene.

Continua llegint →

– Fira Tàrrega – Teatre – A X AMOR O MUJERES ÁUREAS – Plaça Albers (🐌🐌+🐚) – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 008)

Deixa un comentari

A X AMOR O MUJERES ÁUREAS (Fira Tàrrega) – (temp. 17/18 – espectacle nº 008)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Un espectacle que vol posar el focus a la dona escriptora del segle XVII, la gran oblidada de la literatura de l’anomenat Siglo de Oro. A escena un grup d’escriptores de l’època, liderades per María de Zayas y Sotomayor, inicien una batalla dialèctica amb l’escriptor Lope de Vega.

És també una reivindicació de l’espectacle de carrer, de la paraula en els patis, en els corrals, en les estances, en les esglésies, …

Una posada en escena sobre un escenari en forma de creu, molt propera als espectadors.

This slideshow requires JavaScript.

Unes interpretacions que ens han agradat molt, encapçalades per Manel Veiga i Pilar Martínez, amb música interpretada en directe composta i interpretada per Jaco Abel, aspecte que s’ha d’agrair en aquests temps.

Continua llegint →

– Teatre (227) – BARBES DE BALENA (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 30.03.2017

2 respostes

BARBES DE BALENA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

La setmana passada va ser una mica complicada per poder assistir al Teatre amb l’Imma, com de fet estem acostumats sempre a fer-ho; ella estava vivint la seva darrera setmana de feina, prèvia a la seva prejubilació; setmana d’acomiadaments dels companys de feina i amb alguns sopars. Estic convençut que aquesta proposta de BARBES DE BALENA li hauria agradat molt especialment, perquè tracta d’una manera molt peculiar i divertida, dels entrebancs que ha patit la dona a la nostra societat i en molts aspectes d’una lluita social semblant a la que ella ha hagut d’enfrontar-se durant 45 anys de professió, en l’empresa privada.

Un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

L’Imma, salvant les distàncies, va ser una de les primeres dones d’estudiar a la Universitat d’Econòmiques, als anys 70 del segle passat, l’especialitat d’actuari, fent la carrera tota sola rodejada dels seus companys, tots ells homes. Ella ha patit també durant la major part de la seva vida professional, les “cotilles” que la societat ha implementat perquè la dona no pugui arribar amb facilitat als càrrecs més alts de la direcció en les empreses; malgrat tot, no es pot queixar del que ha aconseguit i del lloc on ha arribat professionalment.

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista “encotillades”, fan un repàs per un món on es considerava (… i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l’home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat.

Continua llegint →

– Teatre – SOTA LA CIUTAT (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure T. LLiure – 15/04/2016

Deixa un comentari

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.

El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoració), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura López i Guillem Motos.

A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.

Continua llegint →

– Teatre – LA POLS (****) – Sala FlyHard – 12/04/2014

6 respostes

Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou.

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint →