Arxiu d'etiquetes: 22a Mostra de Teatre de Barcelona

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA (🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta proposta presentada per la companyia Les Kuatre és l’última presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona en el Teatre del Raval.

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA és una adaptació de l’obra de Martin Crimp i  està dirigida per Míriam Escurriola i amb direcció musical d’Alexandre Fortuny.

Les Kuatre és una companyia teatral fundada entre quatre exalumnes d’ESART Barcelona: Albert Baldomà, Judit Ferrer, Laura Roqué i Núria Serra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El primer muntatge de la companyia va estar ID, una peça de creació col·lectiva dirigida per Arnau Marín i estrenada a la Sala Hiroshima el desembre de 2016, i que a nosaltres ens va sorprendre molt positivament.

Segons manifesten els eixos del seu treball són la teatralitat contemporània, la barreja de llenguatges, la performance, el moviment i la creació.

Amb aquesta segona proposta de la companyia no ens hem sentit tan confortables i a moments ens hem trobat absolutament descol·locats sense entendre el que ens estàvem explicant. Un inici molt accidentat, amb problemes tècnics que va fer endarrerir-lo mitja hora.

Un espai escenogràfic que vol semblar un pàrquing abandonat amb neumàtics, cables, andròmines per terra i un vell cotxe.

Dues noies escolten un cassete amb els últims missatges rebuts per Anne, una amiga comú que ha desaparegut. Apareixen dos personatges més i entre tots quatre intenten esbrinar que va passar amb ella.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – MATAR CABALLOS – Teatre del Raval (🐌🐌) – 2017.10.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

MATAR CABALLOS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns vam encetar la tercera setmana de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval, amb la proposta MATAR CABALLOS de la “Jove Companyia El plató de cinema” amb text de Roger Torns i direcció de Hugo Guzman.

Aquesta companyia va néixer en 2015 i està integrada per exalumnes de l’escola d’interpretació “El Plató de Cinema” de l’Hospitalet de Llobregat. Van presentar la seva primera proposta, “Fuera, delante de la puerta” a la 20ª Mostra de Teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MATAR CABALLOS és el projecte final de carrera dels alumnes de tercer curs d’interpretació i plantegen la història d’un grup compost per sis actors i tres actrius que després de superar diversos càstings són tancats en una casa per ser sotmesos a les últimes proves i aconseguir un paper. A cadascú d’ells se li oferirà un determinat objecte i se li encarregarà un objectiu; estaran dirigits per una veu i vigilats per càmeres (una idea que ens recorda el reality Gran Hermano).

L’única cosa que saben és que ells seran els personatges de la ficció, d’una història en directe que han d’anar construint fins que algú els digui que ha arribat el final.

MATAR CABALLOS parla de la manipulació, dels desitjos malentesos, de la degradació per aconseguir triomfar.

Una proposta carregada d’il·lusions i de ganes de fer-ho bé, d’arribar al públic, nou joves actors que com els que representen tenen ganes de triomfar en el món de les arts escèniques.

Andrea Carmona, Tania SerraNatalia Brandes, Adrià Arnau, Daniel Aragón, Roger VivóHermann Alexander, Sergi Aguilera i David Marsol s’han deixat la pell a l’escenari. Unes interpretacions desiguals, convincents algunes, no tant d’altres, però que no han aconseguit, al nostre entendre, transmetre emocions. Hauríem d’afegir que en alguns dels actors no hi ha una correcta projecció de veu, fet que provoca que en alguns moments no els puguem escoltar de forma correcte i es perdin algunes frases.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.18  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Nosaltres ja coneixíem aquesta proposta escènica, perquè la vàrem poder veure la temporada passada al Cafè Teatre Llantiol (abril 2017) i llavors ja ens va agradar força; com bé sabeu nosaltres no acostumem a repetir el que ja hem vist, però aquesta vegada ens hem compromès a veure i valorar les 9 obres de teatre de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona, que actualment s’està celebrant al Teatre del Raval.

Des de llavors la proposta ha tingut el seu recorregut i fins i tot fa poques setmanes s’ha pogut veure en temporada a la Sala Barts de Barcelona. Bàsicament és la mateixa producció, però alguns dels seus actors han canviat i s’han incorporat Iván Morillo i Clara Sellés.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

Si no vigiles, et passarà l’arròs“. L’Ari és la més reticent de totes elles però finalment, en quedar-se sola sense al seu hàmster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relació entre els dos canviarà totalment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa més feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, té por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres

Una proposta del gènere de la comèdia, però amb tocs dramàtics plens d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills.

Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills, que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides. Molts moments còmics que ens fan reflexionar, com per exemple l’abús d’utilització dels grups de WhatsApp, com el de “papis i mamis” tan comuns en les escoles dels nostres fills, que vistos en un escenari ens fan posar vermells de vergonya.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ENGRUNES (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 61)

ENGRUNES – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 61)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta és la segona peça que hem pogut veure en el marc de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, que s’està celebrant al Teatre del Raval.

ENGRUNES és una proposta de la companyia Rumb Teatre dirigida per Montse Bonet i interpretada per Àgata Cabezas Pintani, Òscar Romera Fernàndez i Maria Jover Pujol.

La companyia Rumb Teatre va néixer sota la residència artística del Centre Cívic de Sant Andreu. Formada per dos actors, cursant estudis a l’Institut del Teatre, Maria Jover i Òscar Romera; neix amb la voluntat d’expressar i comunicar allò que ens colpeix des d’una visió crítica. Engrunes és el seu primer projecte i està dirigit per la directora i actriu Montse Bonet, que ens va enlluernar amb la seva direcció de BLANCA DESVELADA i a la que també hem vist treballar en altres propostes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Engrunes parteix de la història de Hansel i Gretel, dos nens que han de marxar de casa seva amb poc més que engrunes a les butxaques, engrunes que els ha de servir per marcar el camí de tornada. Durant el trajecte, els ocells han esborrat el rastre i no tenen possibilitat de tornar enrere, només poden tirar endavant a la recerca del somni de trobar la “casa de xocolata”.

La proposta s’enllaça amb les històries de les persones que, arreu del món, es veuen abocades a sortir d’un entorn conegut en cerca d’un futur millor, i estan obligats a endinsar-se en un entorn hostil i desconegut. Acompanyats per la incertesa del que es trobaran i l’enyor del que han deixat enrere: la seva família, els seus amics, els seus menjars, els seus cants, …. tot queda enrere en un record dolorós i llunyà.

Continua llegint