Arxiu d'etiquetes: Teatre del Raval

– 143 – Teatre – COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (🐚) – Teatre del Raval – 2019.01.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 108)

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (temp. 18/19 – espec. nº 108)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És difícil escriure sobre una proposta a la que has estat convidat el dia de l’estrena i no t’ha agradat gens. És difícil perquè saps que al darrere hi ha il·lusió i ganes. És difícil perquè hem vist com l’actor es deixa la pell a escena, intentant en tot moment aconseguir aixecar aquesta “boja comèdia interestel·lar”.

És difícil però no podem dir pas el contrari, perquè fins i tot hem estat a punt de marxar a mitja representació.

I és difícil perquè hem vist que part del públic reia i s’ho passava bé i ha aplaudit generosament en acabar.

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS, una proposta amb un text del que és autor Dani Serra, que està dirigida per Toni Albà i interpretada per Bernat Muñoz.

El Planeta Terra pateix l’amenaça més esfereïdora en dècades. Una amenaça encara més terrible que la cuina anglesa o el “reggaeton”. Busquem els millors cervells de la galàxia per infiltrar-se entre la plaga i desarticular-la des de dins.

Tenim 50 minuts per explicar-te com aconseguir-ho.

Presenta’t com a voluntari, porfa. El cosmos et necessita.

Sabem que aquest tipus de representacions teatrals (monòlegs còmics), no ens acaben de fer el pes, però en veure que a la direcció estava Toni Albà, vàrem pensar que pagaria la pena sortir de casa i anar al Teatre. Com veieu, aquesta vegada el nostre sentit de l’olfacte ens ha fallat radicalment, perquè durant tota la representació no van aconseguir de nosaltres, ni un somriure.

Continua llegint

– 074 –  Teatre – LA DONA DE NEGRE (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 055)

LA DONA DE NEGRE (temp. 18/19 – esp. nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Últims dies a Barcelona abans de les nostres vacances i les nostres últimes escapades “teatraires” per la nostra ciutat. És per això que intentem ser molt curosos amb la selecció del que volem veure aquests últims dies.

Malauradament ens vam equivocar per optar per escollir LA DONA DE NEGRE al Teatre del Raval, a causa de les bones opinions que ens havien fet arribar. Crèiem erròniament que tindria una major qualitat i un com vista, la considerem simplement una proposta per passar l’estona i totalment prescindible.

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de “por” en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la “por” no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de “inquietud o tensió” típiques del gènere.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que  ha estat adaptada i  traduïda al català per Tamar Aguilar.

Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. No és la primera vegada que aquesta obra es representa a Espanya, en la seva versió castellana, però ara el Teatre del Raval ha apostat per portar-la novament i en català, en aquesta ocasió dirigida per Empar López i interpretada per Carlos Vicente i Gerard Clavell.

Continua llegint

– Teatre – A 3 METROS, CIELO (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.07.13 (temp. 17/18 – espect. nº 350)

A 3 METROS, CIELO (temp. 17/18 – espectacle nº 350)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’última vegada que vàrem trepitjar el Cafè Teatre Llantiol, al mes de maig, quan vam anar a veure “Cireres & lentejuelas“, ja ens vam fixar que en aquesta petita sala i en dies determinats s’estava representant aquest espectacle; llavors ens va cridar l’atenció.

Ara aquest espectacle “A 3 METROS, CIELO” s’ha traslladat per uns dies al Teatre del Raval en horari no habitual (22:30), cosa que a nosaltres ens facilita molt poder combinar en el mateix dia aquesta representació amb un altre.

Com suposo ja us heu adonat, no som massa de veure representacions de monòlegs còmics que tant sovintegen la cartellera teatral de Barcelona, i no pas perquè les menyspreem, sinó perquè amb la gran oferta teatral al nostre abast, preferim un altre tipus de teatre, potser mes de text, i que no se suporti en el fet únicament d’aconseguir fer riure als espectadors.

Malgrat tot sabem del cert que aquest tipus d’espectacle tenen una gran acceptació i omplen les platees de Teatres que aposten per aquest gènere. Som conscients també de què aconseguir fer riure en Teatre té moltes més dificultats que interpretar un text dramàtic, perquè necessita de la reacció immediata del públic en directe i sense aquesta reacció positiva, l’espectacle deixa de funcionar.

Per sort hem connectat des del minut zero amb l’actor Adrián Ridau, que de fet és l’ànima que porta gairebé tot el pes de l’espectacle. En aquest cas no es tracta ben bé d’un monòleg còmic, ja que posseeix almenys una dramatúrgia elaborada en clau d’humor al voltant del món de la parella, en el que molts de nosaltres ens podrem veure reflectits.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’actriu Raquel Ramírez és el contrapunt que necessita l’espectacle, per desenvolupar un argument en el que es veu rapidament que en el món de la parella no és tot felicitat, perquè sovint sorgeixen rapidament els problemes en la relació i en la convivència del dia a dia, poden arribar a ser una constant.

Continua llegint

– Roda de premsa THE TRUMPS – Teatre del Raval – 2018.02.26 (temp. 17/18 – RdP 063)

Roda de premsa THE TRUMPS – (temp. 17/18 – RdP nº 63)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa d’ahir.

Al Teatre del Raval es va presentar un espectacle que vol ser “un vodevil gamberro amb cançons” segons va definir gairebé en acabar la presentació, l’actor Mingo Ràfols.

THE TRUMPS, una comèdia explosiva i presentada d’una manera força divertida i peculiar, amb l’aparició per “sorpresa” de Donald Trump a la sala on es feia la presentació de l’espectacle i rebutjar de forma despòtica alguna pregunta que li feien els periodistes.

Donald Trumph ja fa 2 anys que s’ha instal·lat a la Casa Blanca com a president dels Estats Units. Per una sèrie de circumstàncies. Kim Jong-Un, és convidat a la residència dels Trump sense que ho sàpiga ningú.

L’objectiu?… resoldre els seus conflictes amb el president del país més important del món i així evitar una guerra nuclear que podria destruir el planeta terra. Mentrestant, el majordom de la Casa Blanca guarda un parell de secrets i Melània també.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA (🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta proposta presentada per la companyia Les Kuatre és l’última presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona en el Teatre del Raval.

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA és una adaptació de l’obra de Martin Crimp i  està dirigida per Míriam Escurriola i amb direcció musical d’Alexandre Fortuny.

Les Kuatre és una companyia teatral fundada entre quatre exalumnes d’ESART Barcelona: Albert Baldomà, Judit Ferrer, Laura Roqué i Núria Serra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El primer muntatge de la companyia va estar ID, una peça de creació col·lectiva dirigida per Arnau Marín i estrenada a la Sala Hiroshima el desembre de 2016, i que a nosaltres ens va sorprendre molt positivament.

Segons manifesten els eixos del seu treball són la teatralitat contemporània, la barreja de llenguatges, la performance, el moviment i la creació.

Amb aquesta segona proposta de la companyia no ens hem sentit tan confortables i a moments ens hem trobat absolutament descol·locats sense entendre el que ens estàvem explicant. Un inici molt accidentat, amb problemes tècnics que va fer endarrerir-lo mitja hora.

Un espai escenogràfic que vol semblar un pàrquing abandonat amb neumàtics, cables, andròmines per terra i un vell cotxe.

Dues noies escolten un cassete amb els últims missatges rebuts per Anne, una amiga comú que ha desaparegut. Apareixen dos personatges més i entre tots quatre intenten esbrinar que va passar amb ella.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 82)

PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 82)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Penúltima de les propostes presentades a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval, la de “La Bombeta Companyia Teatral”, PEYMANN de Thomas Bernhard.

La Bombeta Companyia Teatral neix l’any 2009 amb estudiants d’El Timbal-Centre de formació i creació escènica, amb el desig de crear veritables projectes artístics que suposin un repte. Tenen la seva seu a Casa Orlandai on realitzen els assajos i les estrenes. Una companyia que treballa en equip, sent la creació i direcció dels projectes fruit de processos assemblearis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) és una dramatúrgia a partir de les peces breus de Thomas Bernhard, escrites després del nomenament, el 1986, del seu director d’escena Claus Peymann, com a director del Burgtheater a Viena.

Claus Peymann (1937) és un director de teatre alemany, un dels protagonistes de la renovació teatral en l’Alemanya dels anys 60-70. Ha apostat per autors nous, entre ells Peter Handke i Thomas Bernhard, i també ha intentat donar una nova vida als clàssics, interpretant-los des de l’actualitat.

Peymann tenia el somni de representar totes les obres de Shakespeare seguides en una sessió de llarguíssima durada, però va acabar representant en el Burgtheater únicament i de forma repetitiva, Hamlet.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – MATAR CABALLOS – Teatre del Raval (🐌🐌) – 2017.10.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

MATAR CABALLOS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns vam encetar la tercera setmana de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval, amb la proposta MATAR CABALLOS de la “Jove Companyia El plató de cinema” amb text de Roger Torns i direcció de Hugo Guzman.

Aquesta companyia va néixer en 2015 i està integrada per exalumnes de l’escola d’interpretació “El Plató de Cinema” de l’Hospitalet de Llobregat. Van presentar la seva primera proposta, “Fuera, delante de la puerta” a la 20ª Mostra de Teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MATAR CABALLOS és el projecte final de carrera dels alumnes de tercer curs d’interpretació i plantegen la història d’un grup compost per sis actors i tres actrius que després de superar diversos càstings són tancats en una casa per ser sotmesos a les últimes proves i aconseguir un paper. A cadascú d’ells se li oferirà un determinat objecte i se li encarregarà un objectiu; estaran dirigits per una veu i vigilats per càmeres (una idea que ens recorda el reality Gran Hermano).

L’única cosa que saben és que ells seran els personatges de la ficció, d’una història en directe que han d’anar construint fins que algú els digui que ha arribat el final.

MATAR CABALLOS parla de la manipulació, dels desitjos malentesos, de la degradació per aconseguir triomfar.

Una proposta carregada d’il·lusions i de ganes de fer-ho bé, d’arribar al públic, nou joves actors que com els que representen tenen ganes de triomfar en el món de les arts escèniques.

Andrea Carmona, Tania SerraNatalia Brandes, Adrià Arnau, Daniel Aragón, Roger VivóHermann Alexander, Sergi Aguilera i David Marsol s’han deixat la pell a l’escenari. Unes interpretacions desiguals, convincents algunes, no tant d’altres, però que no han aconseguit, al nostre entendre, transmetre emocions. Hauríem d’afegir que en alguns dels actors no hi ha una correcta projecció de veu, fet que provoca que en alguns moments no els puguem escoltar de forma correcte i es perdin algunes frases.

Continua llegint