Arxiu d'etiquetes: Teatre del Raval

– 143 – Teatre – COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (🐚) – Teatre del Raval – 2019.01.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 108)

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (temp. 18/19 – espec. nº 108)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És difícil escriure sobre una proposta a la que has estat convidat el dia de l’estrena i no t’ha agradat gens. És difícil perquè saps que al darrere hi ha il·lusió i ganes. És difícil perquè hem vist com l’actor es deixa la pell a escena, intentant en tot moment aconseguir aixecar aquesta “boja comèdia interestel·lar”.

És difícil però no podem dir pas el contrari, perquè fins i tot hem estat a punt de marxar a mitja representació.

I és difícil perquè hem vist que part del públic reia i s’ho passava bé i ha aplaudit generosament en acabar.

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS, una proposta amb un text del que és autor Dani Serra, que està dirigida per Toni Albà i interpretada per Bernat Muñoz.

El Planeta Terra pateix l’amenaça més esfereïdora en dècades. Una amenaça encara més terrible que la cuina anglesa o el “reggaeton”. Busquem els millors cervells de la galàxia per infiltrar-se entre la plaga i desarticular-la des de dins.

Tenim 50 minuts per explicar-te com aconseguir-ho.

Presenta’t com a voluntari, porfa. El cosmos et necessita.

Sabem que aquest tipus de representacions teatrals (monòlegs còmics), no ens acaben de fer el pes, però en veure que a la direcció estava Toni Albà, vàrem pensar que pagaria la pena sortir de casa i anar al Teatre. Com veieu, aquesta vegada el nostre sentit de l’olfacte ens ha fallat radicalment, perquè durant tota la representació no van aconseguir de nosaltres, ni un somriure.

Continua llegint

– 074 –  Teatre – LA DONA DE NEGRE (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 055)

LA DONA DE NEGRE (temp. 18/19 – esp. nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Últims dies a Barcelona abans de les nostres vacances i les nostres últimes escapades “teatraires” per la nostra ciutat. És per això que intentem ser molt curosos amb la selecció del que volem veure aquests últims dies.

Malauradament ens vam equivocar per optar per escollir LA DONA DE NEGRE al Teatre del Raval, a causa de les bones opinions que ens havien fet arribar. Crèiem erròniament que tindria una major qualitat i un com vista, la considerem simplement una proposta per passar l’estona i totalment prescindible.

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de “por” en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la “por” no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de “inquietud o tensió” típiques del gènere.

This slideshow requires JavaScript.

LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que  ha estat adaptada i  traduïda al català per Tamar Aguilar.

Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. No és la primera vegada que aquesta obra es representa a Espanya, en la seva versió castellana, però ara el Teatre del Raval ha apostat per portar-la novament i en català, en aquesta ocasió dirigida per Empar López i interpretada per Carlos Vicente i Gerard Clavell.

Continua llegint

– Teatre – A 3 METROS, CIELO (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.07.13 (temp. 17/18 – espect.  nº 350)

A 3 METROS, CIELO (temp. 17/18 – espectacle nº 350)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’última vegada que vàrem trepitjar el Cafè Teatre Llantiol, al mes de maig, quan vam anar a veure “Cireres & lentejuelas“, ja ens vam fixar que en aquesta petita sala i en dies determinats s’estava representant aquest espectacle; llavors ens va cridar l’atenció.

Ara aquest espectacle “A 3 METROS, CIELO” s’ha traslladat per uns dies al Teatre del Raval en horari no habitual (22:30), cosa que a nosaltres ens facilita molt poder combinar en el mateix dia aquesta representació amb un altre.

Com suposo ja us heu adonat, no som massa de veure representacions de monòlegs còmics que tant sovintegen la cartellera teatral de Barcelona, i no pas perquè les menyspreem, sinó perquè amb la gran oferta teatral al nostre abast, preferim un altre tipus de teatre, potser mes de text, i que no se suporti en el fet únicament d’aconseguir fer riure als espectadors.

Malgrat tot sabem del cert que aquest tipus d’espectacle tenen una gran acceptació i omplen les platees de Teatres que aposten per aquest gènere. Som conscients també de què aconseguir fer riure en Teatre té moltes més dificultats que interpretar un text dramàtic, perquè necessita de la reacció immediata del públic en directe i sense aquesta reacció positiva, l’espectacle deixa de funcionar.

Per sort hem connectat des del minut zero amb l’actor Adrián Ridau, que de fet és l’ànima que porta gairebé tot el pes de l’espectacle. En aquest cas no es tracta ben bé d’un monòleg còmic, ja que posseeix almenys una dramatúrgia elaborada en clau d’humor al voltant del món de la parella, en el que molts de nosaltres ens podrem veure reflectits.

This slideshow requires JavaScript.

L’actriu Raquel Ramírez és el contrapunt que necessita l’espectacle, per desenvolupar un argument en el que es veu rapidament que en el món de la parella no és tot felicitat, perquè sovint sorgeixen rapidament els problemes en la relació i en la convivència del dia a dia, poden arribar a ser una constant.

Continua llegint

– Roda de premsa THE TRUMPS – Teatre del Raval – 2018.02.26 (temp. 17/18 – RdP 063)

Roda de premsa THE TRUMPS – (temp. 17/18 – RdP nº 63)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa d’ahir.

Al Teatre del Raval es va presentar un espectacle que vol ser “un vodevil gamberro amb cançons” segons va definir gairebé en acabar la presentació, l’actor Mingo Ràfols.

THE TRUMPS, una comèdia explosiva i presentada d’una manera força divertida i peculiar, amb l’aparició per “sorpresa” de Donald Trump a la sala on es feia la presentació de l’espectacle i rebutjar de forma despòtica alguna pregunta que li feien els periodistes.

Donald Trumph ja fa 2 anys que s’ha instal·lat a la Casa Blanca com a president dels Estats Units. Per una sèrie de circumstàncies. Kim Jong-Un, és convidat a la residència dels Trump sense que ho sàpiga ningú.

L’objectiu?… resoldre els seus conflictes amb el president del país més important del món i així evitar una guerra nuclear que podria destruir el planeta terra. Mentrestant, el majordom de la Casa Blanca guarda un parell de secrets i Melània també.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA (🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 83)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta proposta presentada per la companyia Les Kuatre és l’última presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona en el Teatre del Raval.

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA és una adaptació de l’obra de Martin Crimp i  està dirigida per Míriam Escurriola i amb direcció musical d’Alexandre Fortuny.

Les Kuatre és una companyia teatral fundada entre quatre exalumnes d’ESART Barcelona: Albert Baldomà, Judit Ferrer, Laura Roqué i Núria Serra.

This slideshow requires JavaScript.

El primer muntatge de la companyia va estar ID, una peça de creació col·lectiva dirigida per Arnau Marín i estrenada a la Sala Hiroshima el desembre de 2016, i que a nosaltres ens va sorprendre molt positivament.

Segons manifesten els eixos del seu treball són la teatralitat contemporània, la barreja de llenguatges, la performance, el moviment i la creació.

Amb aquesta segona proposta de la companyia no ens hem sentit tan confortables i a moments ens hem trobat absolutament descol·locats sense entendre el que ens estàvem explicant. Un inici molt accidentat, amb problemes tècnics que va fer endarrerir-lo mitja hora.

Un espai escenogràfic que vol semblar un pàrquing abandonat amb neumàtics, cables, andròmines per terra i un vell cotxe.

Dues noies escolten un cassete amb els últims missatges rebuts per Anne, una amiga comú que ha desaparegut. Apareixen dos personatges més i entre tots quatre intenten esbrinar que va passar amb ella.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 82)

PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 82)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Penúltima de les propostes presentades a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval, la de “La Bombeta Companyia Teatral”, PEYMANN de Thomas Bernhard.

La Bombeta Companyia Teatral neix l’any 2009 amb estudiants d’El Timbal-Centre de formació i creació escènica, amb el desig de crear veritables projectes artístics que suposin un repte. Tenen la seva seu a Casa Orlandai on realitzen els assajos i les estrenes. Una companyia que treballa en equip, sent la creació i direcció dels projectes fruit de processos assemblearis.

This slideshow requires JavaScript.

PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) és una dramatúrgia a partir de les peces breus de Thomas Bernhard, escrites després del nomenament, el 1986, del seu director d’escena Claus Peymann, com a director del Burgtheater a Viena.

Claus Peymann (1937) és un director de teatre alemany, un dels protagonistes de la renovació teatral en l’Alemanya dels anys 60-70. Ha apostat per autors nous, entre ells Peter Handke i Thomas Bernhard, i també ha intentat donar una nova vida als clàssics, interpretant-los des de l’actualitat.

Peymann tenia el somni de representar totes les obres de Shakespeare seguides en una sessió de llarguíssima durada, però va acabar representant en el Burgtheater únicament i de forma repetitiva, Hamlet.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – MATAR CABALLOS – Teatre del Raval (🐌🐌) – 2017.10.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

MATAR CABALLOS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns vam encetar la tercera setmana de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval, amb la proposta MATAR CABALLOS de la “Jove Companyia El plató de cinema” amb text de Roger Torns i direcció de Hugo Guzman.

Aquesta companyia va néixer en 2015 i està integrada per exalumnes de l’escola d’interpretació “El Plató de Cinema” de l’Hospitalet de Llobregat. Van presentar la seva primera proposta, “Fuera, delante de la puerta” a la 20ª Mostra de Teatre.

This slideshow requires JavaScript.

MATAR CABALLOS és el projecte final de carrera dels alumnes de tercer curs d’interpretació i plantegen la història d’un grup compost per sis actors i tres actrius que després de superar diversos càstings són tancats en una casa per ser sotmesos a les últimes proves i aconseguir un paper. A cadascú d’ells se li oferirà un determinat objecte i se li encarregarà un objectiu; estaran dirigits per una veu i vigilats per càmeres (una idea que ens recorda el reality Gran Hermano).

L’única cosa que saben és que ells seran els personatges de la ficció, d’una història en directe que han d’anar construint fins que algú els digui que ha arribat el final.

MATAR CABALLOS parla de la manipulació, dels desitjos malentesos, de la degradació per aconseguir triomfar.

Una proposta carregada d’il·lusions i de ganes de fer-ho bé, d’arribar al públic, nou joves actors que com els que representen tenen ganes de triomfar en el món de les arts escèniques.

Andrea Carmona, Tania SerraNatalia Brandes, Adrià Arnau, Daniel Aragón, Roger VivóHermann Alexander, Sergi Aguilera i David Marsol s’han deixat la pell a l’escenari. Unes interpretacions desiguals, convincents algunes, no tant d’altres, però que no han aconseguit, al nostre entendre, transmetre emocions. Hauríem d’afegir que en alguns dels actors no hi ha una correcta projecció de veu, fet que provoca que en alguns moments no els puguem escoltar de forma correcte i es perdin algunes frases.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.18  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Nosaltres ja coneixíem aquesta proposta escènica, perquè la vàrem poder veure la temporada passada al Cafè Teatre Llantiol (abril 2017) i llavors ja ens va agradar força; com bé sabeu nosaltres no acostumem a repetir el que ja hem vist, però aquesta vegada ens hem compromès a veure i valorar les 9 obres de teatre de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona, que actualment s’està celebrant al Teatre del Raval.

Des de llavors la proposta ha tingut el seu recorregut i fins i tot fa poques setmanes s’ha pogut veure en temporada a la Sala Barts de Barcelona. Bàsicament és la mateixa producció, però alguns dels seus actors han canviat i s’han incorporat Iván Morillo i Clara Sellés.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

Si no vigiles, et passarà l’arròs“. L’Ari és la més reticent de totes elles però finalment, en quedar-se sola sense al seu hàmster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relació entre els dos canviarà totalment.

This slideshow requires JavaScript.

De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa més feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, té por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres

Una proposta del gènere de la comèdia, però amb tocs dramàtics plens d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills.

Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills, que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides. Molts moments còmics que ens fan reflexionar, com per exemple l’abús d’utilització dels grups de WhatsApp, com el de “papis i mamis” tan comuns en les escoles dels nostres fills, que vistos en un escenari ens fan posar vermells de vergonya.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ADAM & EVA, El Musical – Teatre del Raval (🐌🐌+🐚) – 2017.10.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 72)

ADAM & EVA, El Musical – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Cinquena proposta presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval. En aquest cas ,ADAM & EVA, El Musical de Ben Hales dirigit per Silvia Sanfeliu en la direcció escènica i Adrià Bravo en la musical.

Aquest musical de petit format es va estrenar el 2013 a l‘Edimburg  Festival Fringe per la companyia anglesa Splendid Production i sota la direcció de Matt Wilde.

A casa nostra, i un cop feta la seva adaptació, va ser estrenada a la Nau Ivanow un cap de setmana del mes de març. Ara hem tingut l’oportunitat de veure-la.

L’espectacle té com a punt de partida just el matí després de mossegar una poma, quan Adam i Eva es desperten en una part del Jardí de l’Edèn que no reconeixen. I es fan algunes preguntes: On són? Què va passar la nit abans?

L’Arcàngel Oliver es presenta com el seu “agent de transició” i els explica els motius pels quals han estat expulsats del Paradís. Adam culpabilitza a l’Eva del que ha passat i fuig en un intent desesperat de tornar al Jardí de l’Edèn. Eva resta sola i emprèn l’entretinguda tasca de posar nom a tot el que l’envolta. Mentre, Adam, conscient que no podrà tornar mai al paradís perdut, ha d’aprendre a caçar per sobreviure.

Lucífer es descobreix com a la serp que va enganyar a l’Eva i acaba pactant amb l’arcàngel per aconseguir, entre tots dos, que Adam i Eva descobreixen el sexe i siguin els iniciadors de la humanitat. Final feliç.

Ens ha semblat un text simpàtic però molt fluixet i és potser el que menys ens ha agradat d’aquesta proposta escènica. Un inici potent que ens ha fet pensar que gaudiríem força, ha anat seguit d’una història amb una línia argumental a mig camí entre el món adult i l’infantil, amb un seguit de situacions i gags tan evidents, que molt poques vegades ens han fet somriure.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – PORTA’M AL BOSC – Teatre del Raval (🐌🐌🐌🐌) – 2017.10.16  (temp. 17/18 – espectacle nº 71)

PORTA’M AL BOSC – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 71)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Encetem la segona setmana de la Mostra de Teatre de Barcelona que està tenint lloc al Teatre del Raval. Dilluns la companyia “Los genios locos” ens presenta l’obra de Joan Ramon GironèsPORTA’M AL BOSC. Aquesta obra ha estat guardonada recentment amb el premi Ciutat de Sagunto al millor text teatral.

La companyia “Los genios locos” neix l’estiu del 2008 com a grup col·laborador del Casal Lambda (Barcelona), un referent quant a l’associacionisme del col·lectiu gai, lesbià i transsexual. Una companyia que es proposa, d’una banda, impulsar la visibilitat del col·lectiu LGTB a través de les arts escèniques, i d’altra, potenciar els espectacles originals i de creació pròpia. En 2014 va ser seleccionada com a companyia resident a la Fàbrica de Creació de la Farinera del Clot, on aquesta peça va prendre vida.

PORTA’M AL BOSC és un thriller dramàtic que parla sobre els efectes de l’assetjament escolar en els adults, centrant-se especialment en el assetjament escolar homòfob.

En Ricard i l’Ester van estudiar junts a l’Institut. L’Ester no ha oblidat mai el martiri que li van fer viure en Ricard i els seus amics, però sobretot en Ricard. Al cap dels anys l’Ester es converteix en mestra i descobreix, en una reunió de pares, que té a classe el fill d’en Ricard. Sembla que el fill retiri al pare: en Martí presenta problemes greus de conducta, falta al respecte als professors i ataca sense motiu aparent els seus companys de classe. Pot ser que la vida li estigui donant a l’Ester una segona oportunitat per fer el que hagués hagut de fer molts anys enrere?…

Quaranta anys d’escola en “democràcia”, amb un model educatiu on s’aposta per l’acceptació dels que són diferents, ja sigui en l’àmbit cultural, religiós, polític o sexual, no ha evitat que encara segueixin humilien el company que és diferent.

Continua llegint