ENGRUNES – 22a Mostra de Teatre Barcelona – (temp. 17/18 – espectacle nº 61)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba –
Aquesta és la segona peça que hem pogut veure en el marc de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, que s’està celebrant al Teatre del Raval.
ENGRUNES és una proposta de la companyia Rumb Teatre dirigida per Montse Bonet i interpretada per Àgata Cabezas Pintani, Òscar Romera Fernàndez i Maria Jover Pujol.
La companyia Rumb Teatre va néixer sota la residència artística del Centre Cívic de Sant Andreu. Formada per dos actors, cursant estudis a l’Institut del Teatre, Maria Jover i Òscar Romera; neix amb la voluntat d’expressar i comunicar allò que ens colpeix des d’una visió crítica. Engrunes és el seu primer projecte i està dirigit per la directora i actriu Montse Bonet, que ens va enlluernar amb la seva direcció de BLANCA DESVELADA i a la que també hem vist treballar en altres propostes.
Engrunes parteix de la història de Hansel i Gretel, dos nens que han de marxar de casa seva amb poc més que engrunes a les butxaques, engrunes que els ha de servir per marcar el camí de tornada. Durant el trajecte, els ocells han esborrat el rastre i no tenen possibilitat de tornar enrere, només poden tirar endavant a la recerca del somni de trobar la “casa de xocolata”.
La proposta s’enllaça amb les històries de les persones que, arreu del món, es veuen abocades a sortir d’un entorn conegut en cerca d’un futur millor, i estan obligats a endinsar-se en un entorn hostil i desconegut. Acompanyats per la incertesa del que es trobaran i l’enyor del que han deixat enrere: la seva família, els seus amics, els seus menjars, els seus cants, …. tot queda enrere en un record dolorós i llunyà.
Els dos universos s’acaben unint mostrant que mite i realitat són més a prop del que ens pensem.
Sens dubte inicialment es tracta d’un tema interessant i rabiosament actual i colpidor. Malauradament no ens ha acabat de satisfer, perquè almenys per nosaltres bona part del text ha estat inaudible i en molts moments la projecció de la veu dels actors no arribava a la fila 3 on estàvem situats; creiem que la direcció no ha tingut en compte les mides del teatre, ja que segurament s’havia representat fins ara en espais escènics més reduïts, o fora d’una caixa escènica tradicional, com és la del Teatre del Raval.
Una proposta plàsticament bonica i plena d’imatges potents, amb una gran dosi de teatre gestual, paraula, dansa, cant i moviment. Magnífica la imatge del mar embravit, o la dels personatges emmascarats que representen els mafiosos que els hi “venen” un futur, o també la dels camps de refugiats amb la cooperant que els hi “ven” esperança.
Una obra que vol convidar a la reflexió i a fer-nos pensar en quin és el nostre paper com a societat en un drama que colpeja a milers de persones.
Unes interpretacions que estem segurs han estat entregades i sentides, però que es perden en un escenari com el del Teatre del Raval.
Com hem dit abans, creiem que aquesta proposta està pensada per un teatre intimista i petit, i avui no l’ha acompanyat gairebé res; no s’han pogut llegir les frases que han estat projectades al fons de l’escenari, la sonoritat ha estat nefasta i tampoc ha jugat a favor seu una il·luminació poc adequada a l’espai, per un muntatge que pretén ser molt visual.