Arxiu d'etiquetes: Ana Bofill

– 383 – Teatre – RITA (🐌🐌🐌🐌) – Terrats en cultura – 2019.07.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 294)

1 resposta

RITA (temp. 18/19 –  espectacle  nº 294)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam tenir la sort d’estar convidats a una preestrena d’una nova proposta de la Marta Buchaca, RITA, que es podrà veure avui i demà dins de Terrats en Cultura 2019  i a la sala Beckett del 29 d’octubre al 17 de novembre del 2019 (A la sala Beckett el paper de Júlia el farà l’Anna Moliner).

Recordem que Terrats en Cultura és una iniciativa de l’associació cultural Coincidències, nascuda a Barcelona en 2013, amb la vocació de fer sortir el teatre de les sales convencionals, en considerar que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà. Enguany ha obtingut el Premi Butxaca a la Millor iniciativa per a públics.

This slideshow requires JavaScript.

Fins uns dies abans no hem sabut el terrat on tindria lloc la representació, al barri de les Tres Torres. Un magnífic espai on l’any passat ja vam poder veure “Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo”. (en aquest enllaç podeu veure aquella ressenya)

L’obra de Marta Buchaca tanca el seu díptic sobre la mort que va iniciar amb LITUS, la proposta que vam poder veure a la Sala Flyhard en 2012. (vegeu aquella ressenya)

RITA és una obra sobre la família, sobre els germans, sobre l’amor mare-fills, i, també, és una obra sobre la incapacitat d’acceptar la mort.

RITA es tracta d’una tragicomèdia que protagonitzen dos germans, la Júlia (Sara Espígul) i el Toni (David Bagés). Ella és oncòloga i està embarassada, ell viu sol, amb una gossa que es diu Rita i està separat. Té una filla de catorze anys que es diu Martina.

Són dos caràcters totalment diferents, ell és de tirar pel dret i ella sembla que és incapaç de prendre decisions. Ell és un hipocondríac malaltís i ella una persona tranquil·la i conformista.

Tenen la mare, la RITA, afectada per una malaltia degenerativa, tal vegada Alzheimer, … i està ingressada en una residència. Ja no els reconeix, no parla i gairebé no menja. El seu deteriorament és evident i ells la visiten amb assiduïtat…. bé, més ella que ell.

Continua llegint →

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.18  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

1 resposta

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Nosaltres ja coneixíem aquesta proposta escènica, perquè la vàrem poder veure la temporada passada al Cafè Teatre Llantiol (abril 2017) i llavors ja ens va agradar força; com bé sabeu nosaltres no acostumem a repetir el que ja hem vist, però aquesta vegada ens hem compromès a veure i valorar les 9 obres de teatre de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona, que actualment s’està celebrant al Teatre del Raval.

Des de llavors la proposta ha tingut el seu recorregut i fins i tot fa poques setmanes s’ha pogut veure en temporada a la Sala Barts de Barcelona. Bàsicament és la mateixa producció, però alguns dels seus actors han canviat i s’han incorporat Iván Morillo i Clara Sellés.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

“Si no vigiles, et passarà l’arròs“. L’Ari és la més reticent de totes elles però finalment, en quedar-se sola sense al seu hàmster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relació entre els dos canviarà totalment.

This slideshow requires JavaScript.

De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa més feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, té por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres

Una proposta del gènere de la comèdia, però amb tocs dramàtics plens d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills.

Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills, que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides. Molts moments còmics que ens fan reflexionar, com per exemple l’abús d’utilització dels grups de WhatsApp, com el de “papis i mamis” tan comuns en les escoles dels nostres fills, que vistos en un escenari ens fan posar vermells de vergonya.

Continua llegint →

– Teatre (239) – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌) – Cafè Teatre Llantiol – 19.04.2017

Deixa un comentari

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Fa uns dies vam rebre un missatge de l’Ana Bofill que ens convidava a anar a veure la seva creació “ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS” al cafè teatre Llantiol. Ens va atreure la proposta i aquest dimarts vam fer cap.

Ens hem assabentat que arran de la selecció d’aquesta proposta pel Centre Cultural La Farinera (van fer residència de setembre a novembre del 2016) i per la Nau Ivanow (residència del 9 al 22 de gener de 2017), va néixer a Barcelona la Cia. Fresquita Montes, formada per 4 actrius i un actor, amics, companys i acabats de diplomar en Art Dramàtic a l’Estudi Nancy Tuñón-Jordi Oliver. Ells són: Ana Bofill que és actriu i la dramaturga de la peça, Benjamín Iborra, Maite Morillo, Laia Sánchez i Sara Schkot. Els acompanya en aquesta proposta la viola d’Úrsula Amargós, que li dóna el contrapunt musical amb una petita participació en el terreny actoral.

This slideshow requires JavaScript.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

Continua llegint →