Arxiu d'etiquetes: Montse Bonet

– 172 –  Teatre – DELIRI A DOS (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2019.01.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

DELIRI A DOS (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al Teatre Akadèmia vam poder veure ahir al vespre, DELIRI A DOS, un text de l’autor romanès Eugène Ionesco, que no s’havia representat mai a casa nostra. Es tracta del segon muntatge de la companyia Bojum, que dirigeix Montse Bonet, traduït per ella mateixa i per Lluís Hansen, i que interpreten Montse Puga i Òscar Intente.

Bojum Teatre es forma a finals del 2012, fundada per Montse Bonet, amb la voluntat de crear espectacles on el treball actoral es nodreixi d’un llenguatge gestual i físic per acompanyar el text i on les imatges creades i la sonoritat de la paraula tinguin una participació especial. La seva primera proposta va ser “Masticació” a partir de textos de Patrick Kermann que es va estrenar el 2013.

Eugène Ionesco (1912- 1994) és un dels autors més emblemàtics del segle XX i creador amb Samuel Beckett de l’anomenat teatre de l’absurd. Autor entre d’altres d’obres com “La cantante calva”, “Rinoceront” ó el “Rey se muere”.

 Teatre de l’absurd, és aquella modalitat de teatre que es regeix pels principis existencialistes expressats en termes absurds.

La virtut de Ionesco rau en la capacitat de reflectir el caos d’aquest món amb sentit de l’humor i gran humanitat, utilitzant jocs verbals o sense sentit aparent i situacions mancades de “lògica” per tal de fer palesa aquesta realitat. DELIRI A DOS va ser escrita el 1962 i ens parla de la bogeria d’Ell i d’Ella, l’aferrissament de tancar-se enfront del món exterior i de com a la seva manera, lluiten per sobreviure.

Pren l’aire. Aprofita l’ocasió per inventar-te una altra existència. Vés a veure si existeix una altra existència.

L’autor ens presenta dos personatges, ELL i ELLA, tancats en la seva closca, que estan junts des de fa molts anys. Un home i una dona, ja grans, en una mena d’amagatall on s’acumula tot el seu passat, envoltats per un món en guerra, que va penetrant a poc a poc dins el seu cau.

Segons comenta la Montse Bonet en el programa de mà, l’obra conté tots els elements del teatre de Ionesco, sent una barreja de poesia, fantasia, malson, imaginari, …. i també tots els seus temes preferits: la soledat, l’aïllament de l’individu, la seva dificultat per comunicar-se amb els altres i la seva subjecció a pressions exteriors degradants i a la mecànica conformitat de la societat.

Continua llegint

– Teatre – L’ASSASSÍ IMPREVIST (🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2018.05.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 269)

L’ASSASSÍ IMPREVIST (temp. 17/18 – espec. nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous era nit d’estrena a la BADABADOC, una de les nostres sales de referència on sempre ens sentim molt ben acollits.

Protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet presenten l’ASSASSÍ IMPREVIST, una adaptació lliure del relat de Francesc Marí, historiador i escriptor barceloní.

Aquest és el primer treball en solitari de l’actor català, després de 10 anys de creació en la companyia Xucrut Teatre. Nosaltres hem tingut oportunitat de veure’l treballar la temporada passada en “ESTIMA’M QUE TINC PRESSA” en aquesta mateixa sala, peça també dirigida per Montse Bonet.

L’ASSASSÍ IMPREVIST és teatre físic i de text. Una proposta que ens parla del senyor X, una persona que es veurà al centre d’un embolic amb diversos assassinats. Ell és una persona “petita” que sobreviu com pot de la seva feina de notari, una persona que passa desapercebuda arreu, que viu sola amb el seu gos i al que li agrada fer trucs de màgia amb els seus nebots.

Un treballador més, un passatger més al metro, una cara més en què cap tret cobra major importància. Ni simpàtic ni antipàtic, ni alegre ni trist, ni social ni antisocial, el Senyor X és la definició perfecta d’un home comú que no sobresurt per bo ni per dolent en res.

Un anunci amb un error ortogràfic i un encàrrec imprevist el porta a un lloc i a una situació totalment inesperada, posant-lo en el punt de mira d’uns assassinats que han ocorregut a la zona alta de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – LA PERDIU ES DE QUI LA CAÇA (🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.01.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 158)

LA PERDIU ES DE QUI LA CAÇA (temp. 17/18 – espectacle nº 158)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena a La Seca, a la Sala Palau i Fabre, on la companyia Tabú presenta “una odissea eroticomusical” anomenada LA PERDIU ES DE QUI LA CAÇA.

Amb textos de les Mil i una nits i el Decameró de Boccaccio, Ariadna Pastor (autora també de la dramatúrgia) amb la seva veu i Laia Capdevila amb la seva viola, ens endinsen en un viatge on la música i el relat s’entrellacen.

Una proposta que es va programar al Maldà al mes de setembre i que ara torna a la Seca fins al dia 4 de febrer.

Un espectacle de petit format on la paraula i la música desperten en nosaltres els records dels contes ben explicats, a escena únicament dues cadires i un petit moble on l’Ariadna diposita la làmpada que porta en entrar.

Ariadna Pastor és una gran narradora, i ens trasllada amb les seves paraules fent que veiem davant nostra els personatges dels quals parla. Una actriu amb gran expressivitat, carisma i sentit de l’humor.

L’espectacle està dirigit per Montse Bonet, i la música, original d’Òscar Vilaprinyó, ha estat composta íntegrament per a l’espectacle. La música, interpretada a la viola per Laia Capdevila esdevé un personatge més que juga i interactua al llarg de la narració reforçant la paraula.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ENGRUNES (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 61)

ENGRUNES – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 61)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta és la segona peça que hem pogut veure en el marc de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, que s’està celebrant al Teatre del Raval.

ENGRUNES és una proposta de la companyia Rumb Teatre dirigida per Montse Bonet i interpretada per Àgata Cabezas Pintani, Òscar Romera Fernàndez i Maria Jover Pujol.

La companyia Rumb Teatre va néixer sota la residència artística del Centre Cívic de Sant Andreu. Formada per dos actors, cursant estudis a l’Institut del Teatre, Maria Jover i Òscar Romera; neix amb la voluntat d’expressar i comunicar allò que ens colpeix des d’una visió crítica. Engrunes és el seu primer projecte i està dirigit per la directora i actriu Montse Bonet, que ens va enlluernar amb la seva direcció de BLANCA DESVELADA i a la que també hem vist treballar en altres propostes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Engrunes parteix de la història de Hansel i Gretel, dos nens que han de marxar de casa seva amb poc més que engrunes a les butxaques, engrunes que els ha de servir per marcar el camí de tornada. Durant el trajecte, els ocells han esborrat el rastre i no tenen possibilitat de tornar enrere, només poden tirar endavant a la recerca del somni de trobar la “casa de xocolata”.

La proposta s’enllaça amb les històries de les persones que, arreu del món, es veuen abocades a sortir d’un entorn conegut en cerca d’un futur millor, i estan obligats a endinsar-se en un entorn hostil i desconegut. Acompanyats per la incertesa del que es trobaran i l’enyor del que han deixat enrere: la seva família, els seus amics, els seus menjars, els seus cants, …. tot queda enrere en un record dolorós i llunyà.

Continua llegint

– Teatre (230) – ESTIMA’M QUE TINC PRESSA (🐌🐌🐌+🐚) – Badabadoc Teatre – 02.04.2017

ESTIMA’M QUE TINC PRESSA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam poder gaudir d’aquesta proposta de la companyia Xucrut Teatre a la Sala Badabadoc. En paraules de la pròpia companyia : “Estima’m que tinc pressa” és el nostre quart espectacle. La fermentació i la transformació que pateix la col fins a arribar a esdevenir la xucrut, és similar al procés de creació teatral: una fermentació d’idees, moviments, imatges, vivències que donen lloc a l’espectacle final”.

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata i dóna pas a una petita crisi i a un qüestionament de la seva relació.

Les necessitats d’individualitat que imposa la nostra actual societat de consum s’acaba filtrant de tal manera a les nostres vides, que acaba xocant amb una idea de relació estable i duradora en el temps.

Una posada en escena acurada i dinàmica, amb tendresa i humor, basada en el text, i l’expressió corporal. Música en directe de la mà de Fraggel que, a part de participar com a actriu, ha compost la música que toca i canta durant l’espectacle.

Continua llegint

– Teatre – BLANCA DESVELADA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 15/03/2015

Agradabilíssima sorpresa teatral i un excel·lent final per un cap de setmana farcit de diferents espectacles d’arts escèniques, que hem pogut gaudir de valent…. dues òperes, un concert de l’OBC, un espectacle de dansa i aquest bombó teatral que gairebé ens el perdem per manca d’espai lliure a la nostra agenda….. encara sort que l’hem pogut encabir…. hauria estat un greu error de càlcul, no veure-la, perquè ja us avanço que sense cap mena de dubte, es tracta d’una de les millors produccions teatrals que hem vist aquesta temporada.

cartel_Vilella_Aleteo_mar_2015BLANCA DESVELADA es tracta d’un magnífic text, molt ben construït, que atrapa al cap de cinc minuts de començar la representació i que et deixa sense alè al llarg de la seva exposició, fins al seu imprevisible final, en el que els espectadors, de cop, s’assabenten de la coherència total d’aquesta història punyent, que abraça el període que va des de la guerra civil espanyola, fins als nostres dies.

Però el més engrescador i sorprenent de tot plegat, és que és la mateixa autora d’aquest text, ALEJANDRA JIMÉNEZ CASCÓN, la que ens interpreta tots els papers dels 15 personatges que intervenen en el seu argument, i sobretot com ho fa, perquè sense variar el seu vestuari i tan sols canviant el to de veu, l’accent de la parla, la mímica del seu rostre i els moviments giratoris del seu cos, ens transporta sense que ni ens adonem, d’un personatge a un altre en dècimes de segons… a vegades inclús representant converses entre diferents personatges que conviuen en el mateix espai i temps.

No es tracta doncs d’un monòleg en el seu estricte significat de la paraula, sinó d’un festival d’interpretacions en un continuo diàleg protagonitzat en exclusiva per la mateixa actriu. Estem parlant de TEATRE PUR, en el que a través d’una sola intèrpret, podem veure i viure una gran història, en una posada en escena sense escenografia, utilitzant això si, una molt bona il·luminació, que a vegades ens marca els diferents tempos i espais, i una banda sonora que l’acaba d’arrodonir…. tot això, evidentment amb una molt bona direcció per part de Montse Bonet.

Continua llegint