Arxiu d'etiquetes: Iván Caelles

– 114 –  Teatre – CAMINS TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2018.12.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 087)

CAMINS TANCATS (temp. 18/19 – espec. nº 087)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dimarts passa, dia 11, va tenir lloc l’estrena a la Sala Versus Glòries de la producció de la Companyia La Maula, CAMINS TANCATS.

Aquesta producció es va estrenar, farà gairebé un any a Barcelona, a l’Auditori de Sant Martí i s’ha representat en diversos espais i teatres arreu de Catalunya i al Teatre Santiago Rusiñol de Madrid.

CAMINS TANCATS, compta amb la direcció de Jesús U.Labay, amb la dramatúrgia compartida de Martí Figueras i Jesús U.Labay i les interpretacions d’Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles.

Es tracta d’una obra que entrellaça dues històries que parlen de pobles que fugen, gent que pateix els efectes de la guerra i de la maldat humana més extrema. Dues històries paral·leles, llunyanes en el temps però amb la guerra com a nexe d’unió.

Enric Barba es presenta davant nostre com a mestre de cerimònies, ens demana que trenquem el gel que acostuma a haver-hi entre les persones que no es coneixen i que ens mirem directament als ulls. Ens diu que ell ha vingut a explicar dues històries. Un actor al qual nosaltres no recordem haver vist treballar al teatre i recordem en canvi, per la seva participació en algunes sèries televisives i algun espot publicitari, un actor que ens ha agradat molt i que presenta uns canvis de registre notables en els diferents papers que interpreta en ambdues històries.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.18  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Nosaltres ja coneixíem aquesta proposta escènica, perquè la vàrem poder veure la temporada passada al Cafè Teatre Llantiol (abril 2017) i llavors ja ens va agradar força; com bé sabeu nosaltres no acostumem a repetir el que ja hem vist, però aquesta vegada ens hem compromès a veure i valorar les 9 obres de teatre de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona, que actualment s’està celebrant al Teatre del Raval.

Des de llavors la proposta ha tingut el seu recorregut i fins i tot fa poques setmanes s’ha pogut veure en temporada a la Sala Barts de Barcelona. Bàsicament és la mateixa producció, però alguns dels seus actors han canviat i s’han incorporat Iván Morillo i Clara Sellés.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

Si no vigiles, et passarà l’arròs“. L’Ari és la més reticent de totes elles però finalment, en quedar-se sola sense al seu hàmster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relació entre els dos canviarà totalment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa més feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, té por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres

Una proposta del gènere de la comèdia, però amb tocs dramàtics plens d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills.

Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills, que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides. Molts moments còmics que ens fan reflexionar, com per exemple l’abús d’utilització dels grups de WhatsApp, com el de “papis i mamis” tan comuns en les escoles dels nostres fills, que vistos en un escenari ens fan posar vermells de vergonya.

Continua llegint