LA CASA DE LES ARANYES (temp. 19/20 – espectacle nº 077)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest passat dimarts dia 21 vam poder assistir a la “prèvia” d’aquesta proposta, que dilluns ens havien presentat en roda de premsa i que es va estrenar ahir dimecres dia 22 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.
LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba.
Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere.
Uns personatges que no saben si volen fugir de l’espai o d’ells mateixos, però que tenen la certesa que “ningú pot escapar-se de l’indret d’on és ni dels seus pitjors malsons”.
La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l’oblit el poble.
Des d’aleshores, els pocs habitants de la zona malden per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la tranquil·litat.
A la casa de les aranyes hi viu l’Àngel (Francesc Garrido), un metge que ha volgut fugir de la ciutat retornant als seus orígens.
A la casa de les dàlies hi viuen l’Emília (magnífica Rosa Renom), el seu marit Ivan (Pep Ricart) i la seva filla Anna (Àgueda Llorca). Ells hi han arribat després de patir un sotrac econòmic que els hi ha costat el negoci i l’habitatge, i busquen la tranquil·litat. La mare de l’Emília també va viure en aquests indrets.
Els antics propietaris de la casa, Júlia (Verònica Andrés) i Joan (Santi Ricart) van marxar fa temps.
Fotografies de May Zircus
Una trama que ens hauria d’atrapar, ja que transmet una sensació continua d’amenaça, però que no acaba d’aconseguir-ho. Està estructurat en escenes amb diàlegs a dos, on anem de mica en mica descobrint les angoixes i pors de tots els personatges i els lligams que s’estableixen entre ells. Escenes que ens presenten dues èpoques separades en el temps per set anys de diferència. A l’escenari veurem els 6 personatges en diferents moments, però mai veurem més de dos actors a l’escenari al mateix temps.
LA CASA DE LES ARANYES ens ha deixat amb una sensació d’història inacabada, on moltes preguntes queden sense resposta. Un text que no ens ha acabat de convèncer, malgrat les bones interpretacions de tots els intèrprets.
Una escenografia de Max Glaenzel que ens ha sorprès, il·luminació de Maria Domènech i composició musical d‘Isabel Latorre que són especialment significatives en els canvis d’escena.
Aquesta proposta es representarà al TNC fins al dia 9 de febrer i al Teatre Principal de València del 14 al 23 de febrer de 2020.
Text: Paco Zarzoso
Direcció: Lurdes Barba i Paco Zarzoso
Traducció: Albert Arribas
Intèrprets: Verónica Andrés, Francesc Garrido, Àgueda Llorca, Rosa Renom, Pep Ricart, Santi Ricart
Escenografía: Maz Glaenzel \ Vestuari i caracterització: Josán Carbonell \ Il.luminació: Maria Domènech \ Composició musical: Isabel Latorre \ So: Carles Gómez \ Revisió del valencià: Pep Ricart \ Ajudant de direcció: Judit Lucchetti \ Ajudant d’escenografia: Josep Iglesias
Idioma: català i valencià – Durada: 1h30’
