Arxiu d'etiquetes: Francesc Garrido

– 121 – Teatre – LA CASA DE LES ARANYES  (🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 077) – 2020.01.21

LA CASA DE LES ARANYES (temp. 19/20 – espectacle nº 077)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat dimarts dia 21 vam poder assistir a la “prèvia” d’aquesta proposta, que dilluns ens havien presentat en roda de premsa i que es va estrenar ahir dimecres dia 22 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba.

Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere.

Uns personatges que no saben si volen fugir de l’espai o d’ells mateixos, però que tenen la certesa que “ningú pot escapar-se de l’indret d’on és ni dels seus pitjors malsons”.

La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l’oblit el poble.

Des d’aleshores, els pocs habitants de la zona malden per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la tranquil·litat.

A la casa de les aranyes hi viu l’Àngel (Francesc Garrido), un metge que ha volgut fugir de la ciutat retornant als seus orígens.

A la casa de les dàlies hi viuen l’Emília (magnífica Rosa Renom), el seu marit Ivan (Pep Ricart) i la seva filla Anna (Àgueda Llorca). Ells hi han arribat després de patir un sotrac econòmic que els hi ha costat el negoci i l’habitatge, i busquen la tranquil·litat. La mare de l’Emília també va viure en aquests indrets.

Continua llegint

– Teatre – EN VEU BAIXA (🐌🐌🐌+ 🐚) – Espai Lliure – 18/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres dia 18 era nit d’estrena a l’Espai Lliure i vam entrar al pub irlandès acompanyats de molts convidats. Com és habitual en aquestes nits érem poquets els que anàvem amb la nostra entrada i també molts forats d’invitacions declinades ….  Nit d’estrena.

Un text del dramaturg irlandès Owen McCafferty dirigit per Ferran Madico que, tal com va comentar a la roda de premsa,  feia temps perseguia un text que parlés de reconciliació després d’una època de terrorisme polític.  Quietly  (títol original) és una obra del 2012, avalada pel Writers’Guild Award al millor text teatral, el Fringe First Award i el Stage Award en el Festival d’Edimburg 2013.

En veu Baixa - Teatre Lliure - Ros Ribas 1

Entrem al pub, Robert (Xisco Segura) és el cambrer i està sol, espera que la gent vingui. És el 28 de març del 2009 i els equips de Polònia, (Robert és polonès), i Irlanda del Nord juguen per a la classificació a la copa del món de futbol (haig de felicitar per l’esforç que ha representat per l’equip tècnic del Lliure recuperar aquesta gravació). Robert ho veu per la televisió. Una gran pantalla presideix l’espai. Mentrestant, parla per WhatsApp (anacronisme?) amb les seves dones. Robert és una persona tranquil·la. És un emigrant arribat en cerca d’un futur millor i ha acabat fent el mateix que feia a la seva Polònia natal.

Continua llegint

– Roda de premsa de EN VEU BAIXA – Teatre Lliure – 12/05/2016

Ahir de nou vaig poder assistir a un altra roda de premsa, aquesta vegada d’un espectacle que es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, a partir del dimecres vinent 18 de maig. EN VEU BAIXA és un text del dramaturg irlandès Owen McCafferty, que va escollir Ferran Madico i que ara dirigeix en aquesta nova producció del Teatre Lliure.

28 de març del 2009. Un pub de Belfast. Irlanda del Nord i Polònia s’estan jugant la classificació per a la copa del món de futbol a la TV. Aquesta nit, dos homes de Belfast, de mitjana edat, es trobaran per primera vegada. Tenen un passat en comú. Han de parlar. En veu baixa és una poderosa història sobre la violència. Dues persones radicalment enfrontades, en un mateix espai, unides pel mateix dolor.

En veu Baixa - Teatre Lliure

Ferran Madico feia temps que estava buscant un text que parlés de la reconciliació, després d’uns fets violents lligats a la confrontació armada o a l’anomenat per uns “terrorisme”… i per d’altres “lluita armada d’alliberament nacional”. En aquest text, va trobar força similitud amb el nostre passat recent, després de la guerra civil espanyola i de la violència al país basc. Al mateix temps, posava així distància en parlar d’uns fets similars però que no ens afectaven directament.

Continua llegint

– Teatre – ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

L’ultima activitat cultural que hem fet aquest 2012, i com ja us podeu imaginar és tornar al Teatre.  Aquesta vegada amb la sensació que no gaudirem massa, ja que les critiques llegides no eren molt optimistes.  ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET d’Albert Espinosa…. i per tant per nosaltres ha estat una bona sorpresa ja que ens ha agradat molt.

Els nosters tigres beuen llet

Una família que ha passat per situacions difícils i que amaga molts secrets. La vida d’uns germans que van viure moltes coses plegats i que han d’afrontar reptes en comú. La família. El que som i el que voldríem ser. Una història coral plena de sorpreses. Una història que comença amb un partit de futbol…

Albert Espinosa, artista polifacètic (dramaturg, director, escriptor d’èxit i guionista de sèries com Polseres vermelles), entra a la Sala Gran del TNC anys després de participar en el Projecte T6 (El club de les palles, temporada 2003/2004) i de col·laborar amb Comediants a El gran secret (temporada 2006/2007). Els nostres tigres beuen llet és una peça ambiciosa que ens convida a fer un viatge carregat d’humor i de tendresa, però també d’un dolor molt íntim.

Per arribar a bon terme, Espinosa recull tots els temes habituals en el seu imaginari (la família, la mort, la malaltia…) i es fa acompanyar d’actors amb els qui mai ha treballat en teatre i amb qui feia temps que volia treballar.

Wislawa Szymbroska

Wislawa Szymbroska

En paraules del mateix Espinosa:He creat la meva família fictícia amb el bo i millor del teatre català. Del present i del futur.“… “l’obra va néixer a partir de recordar el meravellós poema «Un encontre inesperat» de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska (Bnin, Polònia, 1923 – Cracòvia, 2012), que em semblen els versos més bonics del món. Ella va morir el dia que vaig acabar l’obra, i per això l’hi vaig dedicar“.

Continua llegint