Arxiu d'etiquetes: Santi Ricart

– 216 – Teatre – TERCETS (🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.03.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 160)

TERCETS (temp. 18/19 – espectacle nº 160)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam estar convidats a l’Escenari Joan Brossa a l’estrena de TERCETS, dues peces breus de Joan Oliver dirigit per Artur Trias.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899-1986), narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va adoptar aquest nom per ser el quart de deu germans i dir-se Pere, (era un dels seus noms de bateig), en honor als seus besavis, Pere Oliver (fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) i Pere Turull, els dos Peres més rics de Sabadell al segle XIX.

Joan Oliver formaba amb Francesc Trabal i Armand Obiols, entre d’altres, “La Colla de Sabadell” que enguany celebra el seu centenari.

TERCETS està integrada per “Tercet en re” i “Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet”. Ambdues peces estan unides per la mateixa temàtica del trio amorós i totes dues presenten un estil provocador, un humor absurd i una crítica descarada a la burgesia. Dues peces breus poc conegudes que s’interpreten per primera vegada en un escenari.

En paraules d’Artur TriasEns jactem d’estrenar dues de les peces breus més significatives en les quals Joan Oliver combina la influència de l’avantguardisme amb l’humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establers per una societat tancada i endarrerida“.

TERCET EN RE (🐌+🐚), escrita el 1959, ens parla d’un escriptor que ha perdut la inspiració i s’enfronta a un full en blanc. Esteve Callís (Santi Ricart) intenta concentrar-se però és el mes d’agost, fa molta calor i tot el distreu. Una veïna, una trucada telefònica, unes visites, ….. Excuses per emmascarar la seva falta d’inspiració.

Un personatge únic que, alhora, ens suggereix d’altres.

Una complicada interpretació, ja que es tracta d’un monòleg en el que en Santi Ricart té quatre interlocutors diferents, dos d’ells personatges invisibles que sembla que tingui davant. En aquesta peça ens ha fallat quelcom de la posada en escena o potser ha estat una interpretació que no ens hem acabat de creure.

Continua llegint

– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vàrem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaració de la independència de Catalunya i la proclamació de la República.

Va ser un dia intens, emocional i físicament esgotador, però al mateix temps un dia històric que vàrem arribar a pensar que mai podríem viure.

Al vespre, malgrat que estàvem esgotats físicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vàrem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípides a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camí en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns núvols en constant moviment. Per aquest camí accedeix Efraïm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camí marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germà que reclama el dret a l’herència, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Continua llegint

– Teatre (45) – L’HABITACIÓ DEL NEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Almeria – 03.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’HABITACIÓ DEL NEN – 

Ens feia molta il·lusió veure aquesta nova adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet que ens va impactar molt quan la vam veure, al Lliure de Gràcia, ara farà 13 anyets de res, amb un cast per no oblidar, encapçalat per Emma Vilarasau i  Pere Arquillué.

habitacio_nenI la veritat és que també ens feia una certa por pel record extraordinari que teníem.

I doncs bé, hem sortit molt satisfets del resultat d’aquesta proposta.

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l’aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l’edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. Però un imprevist, una més que evitable distracció, sacsejarà la vida d’aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual.

A la roda de premsa, en Víctor Alvaro que és el director del Teatre i director d’aquesta proposta, va explicar el perquè va decidir tornar a programar-la i dirigir-la personalment.

Amb el propòsit de fer un homenatge al seu amic Pepitu (Josep Mª Benet i Jornet), que pateix la malaltia d’Alzheimer volien des de la seva companyia GATARO, estrenar l’ultima obra que va escriure en Pepitu… “L’ESTIU CREMA” però la manca de finançament per portar-la a escena els va fer pensar en L’HABITACIÓ DEL NEN on els recursos necessaris eren inferiors i per tant assumibles.

L’Habitació del nen és una obra inquietant sobre les relacions de parella i l’amor filial. Ens explica una història on el misteri i les emocions hi són presents tota l’estona, on estem atrapats en la visió contraposada de dues maneres d’enfocar la vida.

El fill s’ha esverat en recordar que avui és el seu aniversari, portarà caramels a l’escola i el regal que li fan els pares li agrada d’allò mes. És un nen somiador i imaginatiu.

Un matrimoni encara jove, amb un fill petit, en una situació econòmica que s’intueix bona i una relació sentimental estable. La felicitat. I de sobte un incident, una distracció i la realitat s’esquerda. Què ha passat en el curs de l’incident?

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – La Villarroel – 14/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LEHMAN TRILOGY

Estem a la Sala Villarroel i una plataforma blanca simulant marbre és tota l’escenografia. Els sis actors surten a escena.

Ens diuen que estem al port de Nova York, és l’any 1844 i Heyum Lehman (Santi Ricart) acaba d’arribar després d’una travessia de més de tres mesos. És un jueu circumcidat que procedeix de Rimpar, Baviera, a Alemanya. L’oficial d’immigració que li dóna el permís d’entrada el rebateja com a Henry. S’estableix a Montgomery (Alabama) i obre una petita botiga de teixits i peces de roba.

Ell és el cap.

LEHMAN TRILOGY 1 - La Villarroel

Arriben els seus germans, Emanuel (Òscar Muñoz) i Mayer (Jordi Rico). Emanuel és el braç. Mayer és una patata que lliga el cap amb el braç.

Canvien el nom de la botiga i la rebategen com a Lehman Brothers i inicien una frenètica carrera.

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada, obres de les que també hem parlat en aquest blog i que podeu llegir les nostres valoracions, clicant en els enllaços corresponents. Un tipus de teatre documental i de denúncia que ens arriba punyent i clar.

Continua llegint

– Teatre – STOCKMANN (*****) – Les Antonietes – Sala Muntaner – 14/06/2014

Aquest dissabte passat va sortir un dia força reivindicatiu, sense buscar-ho pas.

Pel mati assistència a la primera assemblea de Voluntaris pel Referèndum 9n2014

dissabte 14 juny 201401-imp …. a la tarda vàrem fer acte de presencia a la manifestació convocada per SOM escola, en defensa de la immersió lingüística que tanta por fa a les espanyes i que per aquest motiu, pretenen aniquilar-la.

CARTEL logo vertical…. i finalment vàrem acabar la jornada anant al Teatre…. estrany no ??? …. a veure un altre versió d’un obra força reivindicativa i ja molt coneguda per nosaltres… UN ENEMIG DEL POBLE del escriptor noruec Henrik Ibsen; aquesta vegada però una versió de “Les Antonietes” força reduïda en temps (que no en contingut) que capta perfectament  l’essència del mes important d’aquest excepcional text….. sota el títol STOCKMANN.

Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d’aquella època, però també es perfectament transportable a la nostra societat actual . El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L’obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se’n hagin d’anar del poble.

Les Antonietes en el programa de ma ens diuen : hem titulat l’espectacle STOCKMANN perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se’ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb comptagotes i el futur es mostra carregat d’incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges  d’una tragèdia d’Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable  tragèdia.

Continua llegint

– Teatre – UN ENEMIC DEL POBLE (*****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 24 /01/2014 (repetim en 20/06/2015)

Divendres passat, 24 de gener i desprès d’assistir a la primera part del pre assaig general de l’òpera “La Somnàmbula” de Bellini, al Liceu…..  amb un cop de metro em vaig apropar al Teatre Lliure, on varem poder veure una petita part de l’exposició dedicada a la nostra estimada Anna Lizaran (properament la tornarem a veure amb la tranquil·litat que es mereix i farem la corresponent crònica).

Un enemig del poble 8

Però la nostra fita per aquell dia era poder assistir a la representació de UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen. Abans però estàvem convidats en el mateix foyer del Lliure a un tast de 3 vins de denominació origen Catalunya, acompanyats de 3 lectures dramatitzades (una per cada vi). Una experiència realment insòlita per nosaltres, però summament enriquidora, ja que es tracta d’una iniciativa de portar la cultura del vi a la resta de les cultures de casa nostre.

Però anem al que us vull explicar…

Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és Thomas Stockmann… un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però…. què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides?.  

Un enemig del poble 1

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del “bé comú”, són només alguns dels temes d’aquest clàssic…. un clàssic que esdevé hores d’ara actualíssim, especialment al que respecta a la manipulació que s’està fent des del poder de l’estat espanyol, contra el procés sobiranista que ha empres Catalunya.

Conec be l’obra, com qualsevol Teatraire, perquè l’hem vist un munt de vegades a Barcelona, en diferents muntatges, però aquesta vegada, sense voler em vaig adonar que el President Mas, podria arribar a ser considerat “l’enemic del poble” si les masses es deixen manipular pels poders de l’estat i el presenten com la bestia negra, culpable de totes les desgracies presents i futures… i el mes terrible és que això ja s’està donant a molts territoris arreu de l’estat, gracies a la manipulació del poder (PP-PSOE), amb sentiments mes nacionalistes que cap altre, això si…. l’ùnic nacionalisme “bo”.

Un enemig del poble 2

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

Continua llegint

– Teatre – LA NOSTRA CHAMPIONS PARTICULAR (**) – Teatre Gaudí – 02/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ens declarem seguidors incondicionals de l’autora teatral (i directora) Cristina Clemente, des del dia que la varem descobrir al TNC amb l’obra “Vimbodí vs. Praga” que en aquest mateix bloc. la varem valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles; després d’això, sempre que ens hem assabentat de què estrenaven una altra obra de la Cristina, hem corregut a la sala Teatral i a cegues, sense esperar cap critica…. així varem poder veure també “Volem anar al Tibidabo” i “Nit de Radio dos punt zero” les dues valorades per nosaltres amb 4 estrelles.

la nostra champions particular -cartell

L’altre dia ens varem assabentar per casualitat que estàvem representant un altre obre d’ella al Teatre Gaudí, es tracta de “La nostra champions particular“, i com sempre vam córrer el primer dia que teníem lliure.

Amb aquest text (de fet encara mes reduït del que es pot veure avui), Cristina Clemente va participar a la primera edició del “Torneig de Dramatúrgia Catalana” a Temporada Alta de Girona, l’any 2011 … i va quedar finalista.

L’Aina i el Bernat, després de molt pensar-ho, cedeixen a les pressions socials i familiars i prenen la decisió de tenir un fill. A partir d’aquí ja res no es pot frenar. Han saltat des del trampolí més alt dels jocs olímpics i quan ja has saltat ja no et pots fer enrere, només pots caure. Però malgrat els entrebancs que els sorgiran, econòmics, pràctics, emocionals, i sobretot d’acceptació del pas del temps, ells sempre lluitaran per ser feliços.

la nostra champions particular 5 (6 sur 11)

Continua llegint