Arxiu d'etiquetes: Paco Zarzoso

– 121 – Teatre – LA CASA DE LES ARANYES  (🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 077) – 2020.01.21

LA CASA DE LES ARANYES (temp. 19/20 – espectacle nº 077)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat dimarts dia 21 vam poder assistir a la “prèvia” d’aquesta proposta, que dilluns ens havien presentat en roda de premsa i que es va estrenar ahir dimecres dia 22 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba.

Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere.

Uns personatges que no saben si volen fugir de l’espai o d’ells mateixos, però que tenen la certesa que “ningú pot escapar-se de l’indret d’on és ni dels seus pitjors malsons”.

La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l’oblit el poble.

Des d’aleshores, els pocs habitants de la zona malden per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la tranquil·litat.

A la casa de les aranyes hi viu l’Àngel (Francesc Garrido), un metge que ha volgut fugir de la ciutat retornant als seus orígens.

A la casa de les dàlies hi viuen l’Emília (magnífica Rosa Renom), el seu marit Ivan (Pep Ricart) i la seva filla Anna (Àgueda Llorca). Ells hi han arribat després de patir un sotrac econòmic que els hi ha costat el negoci i l’habitatge, i busquen la tranquil·litat. La mare de l’Emília també va viure en aquests indrets.

Continua llegint

– Grec2014 – Òpera – L’ECLIPSI (***) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 05/07/2014

El mati següent de veure aquest espectacle al TNC, l’Imma va penjar al Facebook, dins del espai que vàrem obrir nosaltres fa unes setmanes, “TEATRE, l’opinió dels espectadors”, el següent comentari:

Ahir òpera al TNC, un lloc inusual per una òpera inusual. “L’ECLIPSI”, una proposta esbojarrada, un vestuari estrafolari, un argument inversemblant, unes veus magnifiques, tant dels cantants com dels dos actors que hi intervenen, i una bona mini-orquestra dirigida per Garcia Demestres compositor d’aquesta obra …. amb un resultat que a mi em va divertir i agradar força.

Eclipsi_FotoMayZircus%281%29

La Leonor i la Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família de la Leonor, coincidint amb un esdeveniment astronòmic: un eclipsi total que enfosquirà la terra durant uns minuts, però que al mateix temps il•luminarà el futur amorós de la parella.

La intenció és que les casi l’alcalde de la ciutat, un vell amic del Ramon, pare de la Leonor i company de caceres. Però a conseqüència d’un contratemps judicial, l’alcalde no podrà oficiar la cerimònia i l’haurà de substituir l’únic regidor disponible en aquesta urgència: el de cementiris. Això obligarà a traslladar el casament dels jardins de la residència de la Leonor als jardins de la necròpoli municipal, amb totes les conseqüències que aquest fet portarà a les núvies i els convidats.

Estic d’acord amb l’Imma en alguns aspectes., però no en tots; m’explico….   sempre es encoratjador comprovar com a Catalunya es continuen estrenant òperes de nova creació i a mes a  mes d’autoria catalana, com es el cas del nostre admirat mestre Albert García Demestres.

Demestre assajant L''ECLIPSI

Demestre assajant L”ECLIPSI

A mi m’agrada la seva obra, però haig de reconèixer que en alguns dels seus passatges musicals, em costa de entrar; en el cas que ens ocupa en general la musica en molt moments em va arribar a emocionar però en d’altres no va ser així. De totes maneres, la música, sense cap mena de dubte,  es el millor de la representació.

Continua llegint