YERMA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una col·laboració de Projecte Ingenu i el teatre Akadèmia, que, tal com va comentar la directora del teatre a la roda de premsa culmina una fita present a la filosofia del teatre, propiciant sinergies d’intercanvi amb companyies de creació recent.

En aquella roda de premsa es va arribar a parlar de la mítica representació de la Núria Espert d’aquesta obra al Teatre Coliseum l’any 1973. Nosaltres els Voltaires hi érem i malgrat que recordem poca cosa més que una posada en escena molt agosarada, realitzada sobre una mena de xarxa, el que si recordem, és que ens va impactar moltíssim. Marc Chornet, va comentar que ell encara no havia nascut, la qual cosa em va fer notar massa el pas dels anys.

Després del gran encert amb la versió de Romeu i Julieta presentada la temporada passada a la Seca i la no tan encertada (sempre des del nostre punt de vista) Top Girls presentada en aquesta mateixa sala, tornen a encertar-la amb aquesta revisió del clàssic de Federico Garcia Lorca.

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l’Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d’un text escrit en 1934, un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. 

Aquesta obra, juntament amb “La casa de Bernarda Alba”(1936)  i “Bodas de sangre” (1933) conformen l’anomenada trilogia lorquiana, una trilogia on Lorca mostra la disconformitat amb les normes socials del seu temps, i, on els seus personatges tenen una gran necessitat de realització personal, però no aconsegueixen els seus desitjos perquè s’ho impedeixen la mort, el temps o les mateixes convencions socials.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La relació entre Yerma i el seu marit es va corcant paulatinament perquè, malgrat desitjar-ho amb delit, ella no aconsegueix quedar-se embarassada. La vida passa i la tristor s’apodera de Yerma: la nostàlgia d’un possible amor d’adolescència que mai va esdevenir-se, el desencís de les amistats que s’allunyen pels fills, la pèrdua de la joventut i la llar conjugal que esdevé una autèntica presó. Un retrat cru dels nivells més privats de la nostra societat on s’esdevenen les tragèdies més reals, la tragèdia íntima de Yerma, la tragèdia de no poder desenganxar-se del propi cos. Una posada en escena contemporània, que reflexiona sobre la fecunditat dels nostres temps.

El plantejament inicial d’en Marc era el d’abordar Lorca des de la perspectiva d’una generació que ja ha nascut en la democràcia i que, per tant, no té records “viscuts” de l’època franquista. D’inici tenia la necessitat d’eliminar gran part de la càrrega simbòlica de l’època. Estava doncs davant d’un clàssic que s’havia de versionar i actualitzar. I així ho va enfrontar amb l’Anna Maria Ricart.

“Hauríem de ser capaços d’imaginar-la caminant entre nosaltres, responent amb les seves paraules els nostres dubtes, pors, incerteses … La seva actitud ens molestaria tant com ens atrauria: a vegades la trobaríem reaccionària, altres cops massa moderna. Ens l’estimaríem i l’odiaríem a la vegada”.

Ha volgut conservar l’ambient rural i han construït una escenografia, de la mà de Laura Clos, i una posada en escena que podríem qualificar de màgica i absolutament encertada. Els espectadors, a tres bandes, observem un terra de diferents ceràmiques que assenyalen diferents habitacions, un llit i un vàter al mig de l’escenari … al voltant la terra erma. Yerma (Alba José) i el seu marit Juan (Martí Salvat) viuen el seu matrimoni asfixiats per la constant vigilància dels habitants de l’entorn i el desig irrefrenable d’ella, de quedar embarassada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El camp s’omple de ceps que ens mostren el pas del temps amb el naixement de les fulles i els fruits, un pas del temps que va ofegant la vida de la protagonista en un constant contrast entre la vida que germina al seu voltant i la seva esterilitat. Entre el món exterior i el seu món interior. Les convencions socials obliguen a Yerma a viure tancada en el seu particular mon mentre el seu marit se n’ocupa dels camps, dels pomers i de les ovelles que acaba comprant. Ell, aparentment no necessita res més.

En una societat on mitologia, poesia i realitat s’entrellacen, Yerma és, en paraules del mateix Lorca, “la imatge de la fecunditat castigada per l’esterilitat“. Té les eines per poder ser feliç, però la seva insatisfacció no li permet.

“I el neguit. El neguit permanent que ens ho governa tot, el neguit que no marxa, que tot ho devora sense quedar-se mai saciat”.

“I a poc a poc, Yerma ens resulta molt propera. Molt endins de nosaltres viu Yerma. Una Yerma que té la nostra edat, que lluita per les mateixes il·lusions que tots nosaltres, dia a dia, que s’avergonyeix de les mateixes pors ….”

I un dubte … Gros. Enorme. Estem nosaltres secs? Està sec el món on vivim? Existeix encara una remota possibilitat de convertir en fecund el nostre lloc i temps? I si existeix… Sabem estimar prou bé com per a fer que res bo germini?

Amb aquestes paraules i d’altres que no transcrivim, i que figuren en el programa de mà, Marc Chornet reflecteix a la perfecció el que ens ha transmès la proposta. Sincerament, bravo!

Una il·luminació genial, obra de David Bofarull, i l’encertada música de Miquel G. Font reforcen i acompanyen unes extraordinàries interpretacions de tots els protagonistes, Alba José, Martí Salvat, Xavier Torra, Ariadna Fígols, Isabel Soriano, Roser Tàpias i Cristina López.

En acabar va tenir lloc una interessant xerrada amb María José Ragué de Recomana.cat i l’equip artístic.

I com a cloenda l’enorme alegria de la “remuntada” del Barça. Nit rodona.

Autor: Federico García Lorca

Adaptació: Marc Chornet i Anna Maria Ricart

Direcció: Marc Chornet Artells

Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart

Repartiment:   Yerma – Alba José \ Juan – Martí Salvat \ Víctor – Xavier Torra \ María – Ariadna Fígols \ Vieja – Isabel Soriano \ Muchacha – Roser Tàpias \ Muchacha – Cristina López

Disseny d’espai: Laura Clos ‘Closca’ \ Disseny de vestuari i caracterització: Marta Rafa \ Disseny d’il·luminació: David Bofarull \ Música Original i assessoria de moviment: Miquel G. Font \ Producció executiva: Neus Pàmies \ Fotografia: David Ruano \ Vídeo i edició: Carlos Escrig

Idioma: castellà

Durada: 1 hora i 30 minuts