Arxiu d'etiquetes: Anna Maria Ricart

– 093 – Teatre – MRS DALLOWAY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 061) – 2020.01.04

MRS DALLOWAY (temp. 19/20 – espectacle nº 061)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dissabte passat vàrem anar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya … i ens va tornar a passar, … anàvem amb les expectatives molt baixes pel que havíem llegit d’aquesta proposta de Carme Portacelli, dirigint MRS. DALLOWAY de Virginia Woolf, i hem de dir que ens ha sorprès i ens ha agradat molt. A causa del nostre viatge “nadalenc”, hem hagut d’anar l’últim dia de representacions en aquest teatre.

MRS. DALLOWAY és una de les tres adaptacions escèniques que amb veu de dona, ha programat el TNC dins de l’Epicentre Pioneres. La primera va ser “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda que vam veure el passat novembre, i la tercera serà “Solitud” de Víctor Català programada per al mes de març.

MRS. DALLOWAY és la quarta novel·la de Virginia Woolf publicada en 1925.

Fotografia de Sergio Parra

En aquest text Virginia Woolf fa un recorregut en un dia de la vida de la Clarissa Dalloway (extraordinària interpretació de Blanca Portillo), des de que es lleva de bon matí i comença a preparar una festa, fins a l’inici de la festa al vespre.

Clarissa és una dona abocada a fer feliços els altres i ha pres decisions a la seva vida sense tenir en compte els seus veritables desitjos. Casada amb un home ric, Richard Dalloway, que és el gran absent a la seva vida i a l’escenari, gaudeix de totes les comoditats i el seu benestar físic contrasta encara mes amb la seva insatisfacció vital, que acaba qüestionant. En aquestes 24 hores, Clarissa repassa el seu present i el seu passat i pren consciència del que és la seva vida.

Continua llegint →

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

2 respostes

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – AUDIÈNCIA & VERNISSATGE – La Villarroel (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.14 (temp. 17/18 – espect. nº 351)

Deixa un comentari

AUDIÈNCIA & VERNISSATGE (temp. 17/18 – espectacle nº 351)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

En el marc del Festival Grec, a la Sala Villarroel, vam veure ahir AUDIÈNCIA & VERNISSATGE, dos textos de Václav Havel, amb traducció de Monika Zgustová, dramatúrgia d’Anna María Ricart i assessorament de Jordi Casasempera, doctor en filosofia especialista en Havel.

Una proposta sota la direcció de Pere Arquillué que tal com ens va explicar a la roda de premsa, assumeix la seva primera direcció teatral.

Un cop vista l’obra, pensem que la direcció de Pere Arquillué ha estat molt acurada i aconsegueix que ens arribi la ironia d’un autor que és “home de principis”, la seva insistència en continuar sent ell mateix i conservar la seva identitat.

L’elecció dels textos de Havel per al seu debut com a director es deu al fet que aquests “fan un pas més enllà; no donen respostes però sí que insinuen o deixen obertes possibles respostes davant dels problemes que tenim, a partir de la coherència amb un mateix“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Václav Havel (1936-2011) nascut a Praga, fou un reconegut escriptor i polític que va passar quatre anys i mig a la presó (1979-1984) per signar un manifest, després de l’empresonament d’un grup musical. Va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca. D’una manera o altra, va ser president del seu país durant tretze anys.

L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, la dificultat de comunicar-se amb els altres i, encara més, de comprendre’ls, la por al posicionament polític, … són temes presents en tota la seva obra.

Havel escriu AUDIÈNCIA a principis del 1975, una petita peça teatral satírica per fer riure els seus amics (era un autor perseguit pel règim, al qui prohibien publicar). Aquell mateix any escriu una segona peça curta amb el mateix protagonista, Vanek, l’alter ego d’ell mateix, peça que titula com VERNISSATGE.

Aquestes obres es representaven de manera clandestina a domicilis particulars.

Continua llegint →

– Teatre – EL METGE DE LAMPEDUSA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2017.10.26 – Espai Lliure (temp. 17/18 – espectacle nº 84)

2 respostes

EL METGE DE LAMPEDUSA (temp. 17/18 – espectacle nº 84)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El passat dijous, després d’un dia d’infart, enganxats a la tele esperant les declaracions del nostre president Carles Puigdemont i prèvia vacunació de la grip (l’edat no perdona …. ), anem a l’Espai Lliure a veure EL METGE DE LAMPEDUSA, sabent que rebrem una dosi dura de realitat que no volem veure, però que hi és.

La setmana passada a la roda de premsa ens van explicar que l’actor Xicu Masó, que interpreta el personatge del metge italià Pietro Bartolo, va lluitar per poder portar dalt d’un escenari la història d’aquest metge i donar visibilitat al greu problema de les migracions que han omplert el Mediterrani de dolor i mort. “Vaig llegir el seu llibre i vaig veure el documental creat a partir de la seva memòria, Fucoammare, de Gianfranco Rosi, que va guanyar l’Os d’Or al passat festival de Berlín…. Crec que és urgent i necessari que escoltem el metge de Lampedusa“.

Anna Maria Ricart ha fet l’adaptació i la dramatúrgia del llibre “Llàgrimes de sal”, relat de la vida del metge Pietro Bartolo, escrit per ell mateix i per la periodista Lidia Tilotta.

Fill de pescadors, Bartolo fa 26 anys que és metge en la petita illa italiana de Lampedusa, situada davant la costa de Tunísia. Una persona que s’ha convertit en un exemple de coratge, compromís i dignitat.

Miquel Gorriz ha dirigit a Xicu Masó que es posa a la pell del metge de Lampedusa, i ens ha ofert una interpretació amb tal grau d’intimisme, sinceritat i proximitat que ens ha fet aplaudir, fortament colpits, pel que havíem vist i escoltat.

Pietro Bartolo està fortament convençut de la vigència de la Llei del Mar que obliga a salvar qualsevol persona que s’estigui ofegant, qualsevol persona i en qualsevol circumstància. Ell té a la memòria les històries de moltes de les persones a les que ha atès a la seva consulta i de les que recorda el nom: la Jasmine, la Sara, l’Anuar, l’Omar, la Sama, la Favour, ….. Conscient que les xifres només són números, ell lluita per tal de no oblidar les persones i per escoltar les seves històries de misèria, persecució i por.

Continua llegint →

– Teatre (227) – BARBES DE BALENA (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 30.03.2017

2 respostes

BARBES DE BALENA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

La setmana passada va ser una mica complicada per poder assistir al Teatre amb l’Imma, com de fet estem acostumats sempre a fer-ho; ella estava vivint la seva darrera setmana de feina, prèvia a la seva prejubilació; setmana d’acomiadaments dels companys de feina i amb alguns sopars. Estic convençut que aquesta proposta de BARBES DE BALENA li hauria agradat molt especialment, perquè tracta d’una manera molt peculiar i divertida, dels entrebancs que ha patit la dona a la nostra societat i en molts aspectes d’una lluita social semblant a la que ella ha hagut d’enfrontar-se durant 45 anys de professió, en l’empresa privada.

Un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

L’Imma, salvant les distàncies, va ser una de les primeres dones d’estudiar a la Universitat d’Econòmiques, als anys 70 del segle passat, l’especialitat d’actuari, fent la carrera tota sola rodejada dels seus companys, tots ells homes. Ella ha patit també durant la major part de la seva vida professional, les “cotilles” que la societat ha implementat perquè la dona no pugui arribar amb facilitat als càrrecs més alts de la direcció en les empreses; malgrat tot, no es pot queixar del que ha aconseguit i del lloc on ha arribat professionalment.

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista “encotillades”, fan un repàs per un món on es considerava (… i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l’home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat.

Continua llegint →

– Teatre (205) – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 08.03.2017

2 respostes

YERMA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una col·laboració de Projecte Ingenu i el teatre Akadèmia, que, tal com va comentar la directora del teatre a la roda de premsa culmina una fita present a la filosofia del teatre, propiciant sinergies d’intercanvi amb companyies de creació recent.

En aquella roda de premsa es va arribar a parlar de la mítica representació de la Núria Espert d’aquesta obra al Teatre Coliseum l’any 1973. Nosaltres els Voltaires hi érem i malgrat que recordem poca cosa més que una posada en escena molt agosarada, realitzada sobre una mena de xarxa, el que si recordem, és que ens va impactar moltíssim. Marc Chornet, va comentar que ell encara no havia nascut, la qual cosa em va fer notar massa el pas dels anys.

Després del gran encert amb la versió de Romeu i Julieta presentada la temporada passada a la Seca i la no tan encertada (sempre des del nostre punt de vista) Top Girls presentada en aquesta mateixa sala, tornen a encertar-la amb aquesta revisió del clàssic de Federico Garcia Lorca.

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l’Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d’un text escrit en 1934, un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola.

Aquesta obra, juntament amb “La casa de Bernarda Alba”(1936) i “Bodas de sangre” (1933) conformen l’anomenada trilogia lorquiana, una trilogia on Lorca mostra la disconformitat amb les normes socials del seu temps, i, on els seus personatges tenen una gran necessitat de realització personal, però no aconsegueixen els seus desitjos perquè s’ho impedeixen la mort, el temps o les mateixes convencions socials.

Continua llegint →

– Teatre (205) – EL BON LLADRE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 10/06/2016

2 respostes

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una proposta que se’ns resistia, ja que no havíem trobat el moment de veure-la, i això que vam poder assistir a un assaig general a la Vilella, ara fa potser tres anys, i on en Xicu Masó donava contínues indicacions a en Josep Julien. El que recordem d’aquella interpretació no té res, però res a veure, amb el que ens hem trobat en el petit espai del Off Romea.

El Bon lladre - cartell

Josep Julien està tan identificat amb el personatge que ens el creiem totalment quan ens mira els ulls i ens explica la seva historia, amb un lleuger tartamudeig que encara el fa més tendre i innocent. La seva interpretació ens ha seduït i la seva expressivitat, les seves mirades i els seus gestos són dels que recordarem molt de temps.

El text de Conor McPherson ens presenta un delinqüent que intenta escapar del seu destí i justificar tot el que ha hagut de fer a la seva vida “professional”, des del convenciment de què ell mai ha volgut fer mal a ningú: “En aquella época jo treballava per al Joe Murray, a sou, com a noi dels encàrrecs, per entendre’ns: li espantava gent, cremava cases, disparava a algú … però només per espantar, eren avisos”.

Continua llegint →

– Teatre – FUENTEOVEJUNA, breve tratado sobre las ovejas domésticas (🐌🐌🐌🐌) – La Seca -Sala Joan Brossa – 11/02/2016

2 respostes

Aquesta adaptació de la coneguda obra de Lope de Vega, FUENTEOVEJUNA, ha estat obra d’Anna Maria Ricart, periodista que treballant a Catalunya Radio va decidir iniciar els seus estudis a l’Institut del Teatre i en 2013 va decidir donar el cop de porta al periodisme per dedicar-se de ple a la seva passió de dramaturga. Amb aquesta adaptació va guanyar el Premi Max 2015 a la Millor Adaptació Teatral.

Fuenteovejuna 1

Segons ella el periodisme i el teatre estan molt vinculats perquè des de tots dos àmbits intenta explicar la realitat del món en el que vivim, amb el periodisme des dels fets reals, amb el teatre des de la ficció.

Va treballar el text pensant en el teatre de carrer i d’aquí l’escenografia circular que ens presenta. Va ser representat al festival de Tàrrega, al Off d’Almagro i al festival Don Quijote de París. Ara aterra a la sala Joan Brossa de la Seca totalment adaptada per aquesta producció. Una aposta per fer un teatre proper a l’espectador i demostrar que els clàssics també són a l’abast de tothom.

Continua llegint →

– Teatre – BALNEARI MALDÀ (La identitat) (🐌🐌) El Maldà – 16/11/2015

Deixa un comentari

Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.

La companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.

Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.

Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.

Continua llegint →