Arxiu d'etiquetes: Pep Sais

– 017 – Teatre – EL PÀRE DE LA NÚVIA (🐌🐌) – Teatre Condal (temp. 19/20 – espectacle 007) – 2019.10.30

EL PÀRE DE LA NÚVIA (temp. 19/20 – espectacle nº 007)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir sabíem que anàvem a veure una proposta pensada i creada en exclusiva per ser interpretada pel seu protagonista, en Joan Pera. Sabíem que anàvem a veure una comèdia popular amb un esquema televisiu, estructurada en capítols. Sabíem que era una proposta llarga, de més de dues hores i mitja de durada. Tot Aixó ho sabíem, però confiàvem en el fet que ens ho passaríem bé i riuríem una estona.

I si, però no, vam riure a estones, ens ho vam passar bé a estones, … però sincerament ens hem trobat amb un argument poc treballat, molt lineal i exagerat en excés, i sobretot totalment previsible gairebé des de l’inici … i per acabar de rematar-ho, amb una durada excessiva, amb un guió allargassat (fins a 5 capítols), sense cap necessitat.

Resumint … ens va decebre molt, moltíssim … malgrat la gran actuació i professionalitat de Joan Pere; hem de reconèixer que teníem realment ganes de què l’espectacle arribes a la seva fi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt, i dirigida per en Joel Joan, és una típica comèdia d’embolics esbojarrada, feta a la mida del seu protagonista, un empresari català, en Francesc Ramon Pujols Pinyol, propietari de l’empresa de galetes Pujols-Pinyol, un magnífic Joan Pera. Un actor que gaudeix de valent dalt l’escenari, i que ens mostra la seva gran capacitat de comunicació i la seva inqüestionable proximitat.

En Francesc Ramon està il·lusionat amb el casament de la seva única filla, la Meritxell (Anna Carreño) amb el Bernat (Oriol Casals), un noi com cal, el gendre ideal.

Ha organitzat un gran casament, convidant més de 600 persones, ha contractat una orquestra, una companyia de circ, una empresa de pirotècnia, ….. Però, el dia abans del casament descobreix qui va ser la mare del seu futur gendre … i si resulta que els nuvis són també germans?

Continua llegint

– Teatre – EL FANTASMA DE CANTERVILLE (🐌🐌) Teatre Condal – 2018.02.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 208)

EL FANTASMA DE CANTERVILLE (temp. 17/18 – espectacle  nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Basat en un text original d’Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal.

Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE.

L’empresari nord-americà Hiram B. Ortis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon Canterville vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore.

Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Pera encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l’actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d’ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais.

Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el món immaterial d’un Lord anglès del segle XVI i una moderna família nord-americana del segle XX. Aquesta família està integrada per Sir Otis (David Olivares), Martha Otis (Betsy Túrnez) i els seus fills Cecil (Òscar Castellví) i Virginia (Elisabet Casanovas). El xoc cultural i generacional entre dos maneres d’entendre el món, una basada en el llinatge i el pes de la història, i l’altra regida pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses.

Continua llegint