Arxiu d'etiquetes: Elisabet Casanovas

– 161 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.01.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

LA TENDRESA (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom.

Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol.

Fotografia de David Ruano

LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen de l’Armada Invencible i d’una època on les dones eren poc menys que elements de guarniment en tant que els homes eren els que anaven a la guerra i disposaven el destí de les seves filles.

Creiem per tant que buscar raonaments, en contra, de misogínia, homofòbia o masclisme, com hem llegit en algunes opinions, i sempre al nostre entendre, estaria una mica fora de lloc.

En tot cas, no ens pot deixar de sorprendre que aquest text hagi estat escrit en el context social actual, on hi ha una lluita constant per preservar la igualtat entre homes i dones, sigui quina sigui la seva condició sexual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En paraules d’Alfredo Sanzol “L’espectacle s’anomena La Tendresa perquè parla de la força i de la valentia que cal per expressar l’amor. Una societat sense tendresa, d’altra banda, és una societat en guerra ….. “, “Si volem estimar, hem d’arriscar-nos a patir“.

Un joc escènic on els sis actors protagonistes s’entreguen al 200%, es diverteixen i ens diverteixen.

LA TENDRESA narra la història de la reina Maragda, una reina una mica maga (Marta Pérez) i les seves dues filles, la princesa Robí (Laura Aubert) i la princesa Salmó (Elisabet Casanovas) que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

Continua llegint →

– Teatre – EL FANTASMA DE CANTERVILLE (🐌🐌) Teatre Condal – 2018.02.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 208)

Deixa un comentari

EL FANTASMA DE CANTERVILLE (temp. 17/18 – espectacle nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Basat en un text original d’Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal.

Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE.

L’empresari nord-americà Hiram B. Ortis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon Canterville vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore.

Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Pera encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l’actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d’ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais.

Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el món immaterial d’un Lord anglès del segle XVI i una moderna família nord-americana del segle XX. Aquesta família està integrada per Sir Otis (David Olivares), Martha Otis (Betsy Túrnez) i els seus fills Cecil (Òscar Castellví) i Virginia (Elisabet Casanovas). El xoc cultural i generacional entre dos maneres d’entendre el món, una basada en el llinatge i el pes de la història, i l’altra regida pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses.

Continua llegint →

– Teatre – PARADISE (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2017.10.14 – (temp. 17/18 – espectacle nº 66)

Deixa un comentari

PARADISE – (temp. 17/18 – espectacle nº 66)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Hem de començar dient que ens hem quedat gratament sorpresos per aquesta proposta, ja que a la roda de premsa vam creure que estàvem davant d’una comèdia on els actors protagonistes eren molt joves, però prou coneguts per la seva participació en les sèries de televisió com Merli o la Riera….. i que potser en això bàsicament radicava tot.

I la nostra sorpresa ha estat trobar una comèdia, que si efectivament està dirigida als joves, però apta també per no tan joves, amb un rerefons que podríem dir amarg i una generació d’actors molt preparada, que ha resolt amb solvència la posada en escena.

A PARADISE hem vist tres històries que passen en un mateix espai, l’habitació d’un prostíbul. Tres relats que ens parlen de la família, de la soledat i de l’amor. Cinc actors interpreten a nou personatges en la recerca del seu paradís perdut. Una comèdia construïda des del drama, amb tocs esperpèntics, i amb la Veroshka com a narradora i còmplice de l’espectador.

Dues d’aquestes tres històries s’havien estrenat al Microteatre, la primera amb el nom de “Purpurina” i la segona amb el de “Benjamín“, les dos al 2016. Ara ambdues s’han allargat i s’ha incorporat la tercera història.

Escrita i dirigida per Oriol Vila i Raquel Salvador, l’estètica i el to segueix la línia de la websèrie d’humor Nico&Sunset, que ells mateixos van rodar amb el telèfon mòbil.

Elisabet Casanovas és Veroshka, la narradora i fil conductor de les tres històries i la protagonista de la segona. Aquesta actriu a la que ja vam “descobrir” i ens va enamorar en el seu paper de Serafina a “La senyora Florentina i el seu amor Homer” i ara ens ha tornat a agradat molt, per la seva naturalitat i simpatia que s’encomana en fer un paper entranyable que se’ns ha fet curt.

Continua llegint →

– Teatre (201) – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – 03.03.2017

Deixa un comentari

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc-2

Nosaltres “els voltaires”, tenim la sort de viure al costat dels jardins “Mercè Rodoreda”, que acostumen a estar sempre plens de flors…. ara mateix, malgrat que encara no ha arribat la primavera ja han esclatat un parell d’arbres plens de flors blanques; per altra banda, curiosament també els coloms han fet d’aquest jardí, casa seva. La passió per les Flors que va tenir Mercè Rodoreda, durant tota la seva vida, queda reflectit en un dels seus darrers llibres titulat “Viatges i flors”.

Són flors inventades, d’una naturalesa tan impensable com exuberant. Hi trobarem flors que es passen el dia rient, d’altres que fan olor de sang o les que s’obren en passar perquè les miris. Des de flors boges que s’abracen a les cames dels homes fins al Flor Cavaller, masculina, un flor que fa guàrdia i toca la trompeta del seu pistil per avisar les altres flors que el vent arriba.

Continua llegint →