Arxiu d'etiquetes: Joan Yago

– 101 – FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I –  Teatre Lliure de Gràcia (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 065) – 2020.01.11

2 respostes

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I (temp. 19/20 – espectacle nº 065)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre.  Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor  en els seus espectacles.

Fotografia de Silvia Poch

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), “La nau dels bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “FairFly” (2017) i “Els ocells”  (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

Continua llegint →

– 287 – Teatre – ELS OCELLS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.05.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

Deixa un comentari

ELS OCELLS (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció “extra” que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.

La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en “El Cicló” al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.

Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.

ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d’Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius. Es tracta d’una reescriptura lliure de l’obra d’Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d’aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.

Continua llegint →

– Teatre – SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.06.02 (temp. 17/18 – espectacle  nº 286)

4 respostes

SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (temp. 17/18 – espectacle nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

NOSaltres, Mostra de Teatre Inclusiu, és un projecte del Teatre Lliure nascut amb la intenció de mostrar al públic una part de la societat que s’ha volgut amagar, utilitzant el teatre com a mitjà per donar veu als que habitualment romanen invisibles.

Dins d’aquesta Mostra s’han programat 4 espectacles teatrals : “TRANS (MÉS ENLLÀ)“, “CINEMA“, “HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU” i aquest “SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER“, tot seguint els quatre eixos vertebrals proposats: persones amb diversitat sexual i afectiva, persones amb diversitat funcional, persones refugiades i persones sense sostre.

SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom.

El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web  www.sispersonatgesblog.wordpress.com

Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod  i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones que van compartir vivències amb ell. La vida, els retalls de vida, de vegades increïbles, no acabes de saber mai què és realitat i que és ficció, d’un home que va viure i morir al carrer.

This slideshow requires JavaScript.

Tom Giner era una persona, real ? fictícia ?, que, abandonada en néixer va viure fins als 16 anys en un orfenat a la província de Madrid. Actor frustrat, no va aconseguir el seu paper en l’obra de “Sis personatges en cerca d’autor” de Pirandello, que dirigia Ricard Salvat al Romea, per desavinences amb el director al qual no va voler escoltar. Aquest episodi de la seva vida ens ho explica la Carme Sansa en una entrevista gravada.

Continua llegint →

– Teatre – EL FANTASMA DE CANTERVILLE (🐌🐌) Teatre Condal – 2018.02.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 208)

Deixa un comentari

EL FANTASMA DE CANTERVILLE (temp. 17/18 – espectacle  nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Basat en un text original d’Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal.

Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE.

L’empresari nord-americà Hiram B. Ortis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon Canterville vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore.

Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.

This slideshow requires JavaScript.

Joan Pera encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l’actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d’ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais.

Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el món immaterial d’un Lord anglès del segle XVI i una moderna família nord-americana del segle XX. Aquesta família està integrada per Sir Otis (David Olivares), Martha Otis (Betsy Túrnez) i els seus fills Cecil (Òscar Castellví) i Virginia (Elisabet Casanovas). El xoc cultural i generacional entre dos maneres d’entendre el món, una basada en el llinatge i el pes de la història, i l’altra regida pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses.

Continua llegint →

– Teatre (208) – FAIRFLY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 15.03.2017

1 resposta

FAIRFLY –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La Calòrica és una companyia de teatre creada l’any 2010 per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Després de “Sobre el fenomen de les feines de merda” i “el Profeta” aquesta és la tercera i última participació de la companyia dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana,  EL CICLÓ.

Nosaltres també hem pogut veure i gaudir de dues produccions més de la companyia, “Bluf” que vam veure a la Sala Beckett l’any 2015 i “La Nau dels Bojos” al Mercat de les Flors en 2013.

FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d’una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d’un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres,

Fairfly és un espectacle sobre la bombolla de l’emprenedoria i sobre la distància entre allò que ens proposem i allò que acabem fent cada vegada que comencem un projecte col·lectiu.

Quatre amics, dues parelles, treballen a la mateixa empresa i s’enfronten a la decisió de l’obertura d’un ERE que segurament els afectarà. Estan reunits intentant trobar una resposta contundent per defensar els seus drets. La conversa va derivant i es plantegen crear la seva pròpia empresa. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? Volen canviar el món.

Continua llegint →

– Teatre – YOU SAY TOMATO (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Muntaner – 14/10/2015

4 respostes

Agradable sorpresa novament a la Sala Muntaner… i un altre cop amb un text de Joan Yago, del que vàrem veure fa tan sols dues setmanes BLUF a la Sala Beckett.

You Say Tomato 2

Aquesta vegada es tracta de YOU SAY TOMATO, que sota un títol d’una cançó mítica, que pot despistar força, ens trobem amb un excel·lent bombonet de Teatre amb majúscules, d’aquell que no es pot deixar passar.

Una representació que ens parla del món interior de l’espectacle, amb clau d’humor en el qual els protagonistes són una parella de “quarentons” que porten ja 10 anys casats i que mal viuen fent bolos amb el seu espectacle musical farcit de cançons d’amor. A partir d’una discussió que sembla absurda i fins i tot inversemblant, ens adonem que l’autor aprofundeix molt en la relació de la parella i a poc a poc transforma la comèdia inicial en un drama molt real sobre la relació d’aquesta parella, que potser conviuen junts per simple comoditat, però que han deixat la passió i inclús l’amor fora de les seves vides fa molt de temps.

Continua llegint →

– Teatre – BLUF (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 02/10/2015

2 respostes

Aquesta vegada anàvem a la Sala Beckett sense gaires ganes, després de llegir opinions d’amics “teatraires” als que aquesta producció, BLUF, no els va agradar gaire; malgrat aquestes opinions, ens quedava un bri d’esperança perquè a nosaltres el últim muntatge de la Companyia La Calórica que vàrem veure al Tantarantana “Sobre el fenomen de les feines de merda“, ens va agradar molt.

Per sort, aquest BLUF, novament ens va mostrar un molt bon Teatre de creació pròpia i a més a més de casa nostre, amb una gran dosi d’humor, però al mateix temps fent-nos reflexionar sobre aspectes que tenim a tocar, perquè tracta temes del nostre dia a dia més proper; a vegades ens atrau molt més aquest tipus de Teatre fresc, actual, potser provocatiu i amb força creativitat, que altres produccions potser mes “serioses” amb textos immortals, però moltes vegades llunyans.

Bluf tots

Aquest muntatge teatral va ser estrenat, ara farà un any, a l’octubre del 2014 i dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014; després es veuria al Grec d’enguany i ens vàrem quedar amb ganes de veure’l, però va ser materialment impossible encabir-ho, per l’atipament de la nostra agenda.

Continua llegint →

– Teatre – SOBRE EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA – … (🐌🐌🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03/04/2015

2 respostes

Tornem al Teatre amb cadira de rodes !!! …. l’experiència d’ahir al BARTS, ens va fer perdre la por i comprovem de nou que la gent és amable, que tothom ens ajuda pel carrer i que en arribar al Teatre Tantarantana, tothom es desviu per fer-ho tot molt més fàcil.

Dins del “El Cicló”, cicle de Companyies Independents de Barcelona, que aquesta temporada ha iniciat el Tantarantana, venim a veure treballar per primera vegada a la Companyia “La Calórica” de la que tant hem sentit a parlar, però que vés per on mai havíem pogut veure encara… i això que els nostres coneguts ens diuen que ho veiem “tot”.

La Calòrica, neix l’any 2010 formada per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona; han trobat la manera de tractar temes seriosos i problemàtics des del vessant de l’humor… en el que molt possiblement el riure més esclatant del públic, es transforma de seguida en una reflexió seriosa de si veritablement és o no just riure-se’n de situacions que arriben a ser dramàtiques.

El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre, 2010), que va guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios (València). El seu segon treball, l’Editto Bulgaro, va estrenar-se dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival Grec 2012. Aquell mateix any, la companyia estrena la peça breu Ekstraordinarnyy dins el cicle Aixopluc-Tres d’un glop del Teatre Lliure de Barcelona. L’any 2013 van estrenar La Nau dels Bojos (Premi Adrià Gual 2012),  dins la programació del Festival Grec 2013, que ara fa tot just unes setmanes s’ha pogut veure de nou a La Seca-Espai Brossa. BLUF, va ser estrenat el passat  24 d’octubre dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014.

merda

Amb aquest sobre el fenomen de les feines de merda, ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es dispara una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure.

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (14) – LA NAU DELS BOJOS (***) – Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch – 19/07/2013

Deixa un comentari

Per MIQUEL GASCÓN …

La Nau dels bojos- foto de Voltar i Voltar 2-impLa Nau dels bojos- foto de Voltar i Voltar 3-imp

Ahir divendres 19 de juliol aprofitem una oferta dels TresC i l’afegim als espectacles del GREC2013; aquella tarda nit, per tant tindrem sessió doble de Teatre i les dues propostes a sales diferents del Mercat de les Flors.

La Nau dels bojos- cartellL’obra teatral que no teníem prevista, LA NAU DELS BOJOS de la Companyia “La Calòrica”, ens sorprèn molt favorablement. Ens sorprèn també, veure la sala plena per primer cop fins la bandera…. i a les hostesses els i costa una estona recol·locar als espectadors…. no entenem pas el perquè a segons quins espectacles les entrades no son numerades.

En una de les seves creacions tardanes, el pintor flamenc Hieronymus Bosch, més conegut com el Bosch, va representar una barca plena d’homes i dones que malbaraten les seves vides lliurant-se a l’amor, en el que era una advertència burlesca sobre la pèrdua de valors. Ara la companyia La Calòrica parteix d’aquell quadre per recrear en escena el viatge d’una barca ben similar, en la qual un grup de personatges heterogenis van a la recerca d’una terra en què encara puguin viure. Un jove amb camisa de poeta, una dona de rialla lluminosa, un bisbe, una dama elegant i estranya i un bufó que comanda l’aventura absurda de tots ells són alguns dels personatges d’un muntatge que projecta una mirada deformant sobre el nostre món.

Els actors, tots ells molt joves de la Cia. “La Calòrica” interpreten prou bé, tots els personatges, encara que alguns d’ells no fan per la seva edat. Els que viatgen a la mateixa barca (de la vida), recercant cada un d’ells quelcom important per ells, excepte la prostituta que ja és prou feliç en viatjar en aquell vaixell i almenys tindre esperances de què la seva vida millorarà. No s’adonen que l’important és el propi viatge i no el destí on arribaran.

La “mort” que els acompanya durant tot el viatge, està sempre a l’expectativa de guanyar la jugada en qualsevol moment i la resta de personatges son conscients de la jugada amb la moneda a cara i creu, alguna vegada els hi sortirà creu i el viatge s’haurà acabat.

La posada en escena i l’escenografia em va agradar molt. La direcció d’Israel Solà molt encertada i la interpretació “coral” un veritable anhel d’esperança en les noves generacions perquè el Teatre continui viu.

Continua llegint →