Arxiu d'etiquetes: Paul Berrondo

– 144 – Teatre Musical – PARIS (Les Cot) (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Barts – 2019.01.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 109)

PARIS (Les Cot) (temp. 18/19 – espec. nº 109)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Des del passat 27 de desembre i fins al 13 de gener té lloc la primera edició del FESTIE, Festival de Teatre Independent!, a la sala Barts. En aquesta edició ha comptat amb tres companyies emergents: The Mamzelles, LES COT i LAminimAL amb tres propostes teatrals, “MAFIA” (que nosaltres vam poder veure a la Sala Atrium), “PARÍS” (estrenada al mes d’octubre al Almeria Teatre) i “Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth”.

Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu de FESTIE, sota la direcció de Sílvia Berna, és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors.

Ahir vam tenir la sort de poder veure PARIS de LES COT, una esbojarrada, surrealista i inversemblant comèdia musical, que ens ha divertit i agradat molt.

Una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, amb música en directe i les veus de les tres integrants de la companyia LES COT: Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral. Una obra creada musicalment per Óscar Peñarroya i amb dramatúrgia i direcció de Paul Berrondo.

LES COT és un trio vocal femení que crea espectacles musicals en què la música es combina amb l’acció teatral. Espectacles vius que despertin l’imaginari creant complicitat amb el públic. Óscar Peñarroya es va incorporar a la companyia com a compositor, pianista, arranjador i director musical i van crear el seu primer espectacle, “Babet, cuina a tres veus” que nosaltres no hem tingut ocasió de veure. En aquest segon espectacle s’han incorporat Paul Berrondo com a dramaturg i director i Jose Novoa com a figurinista i escenògraf.

Continua llegint

– Teatre – L’EFECTE (🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 18/02/2015

Dimecres de la setmana passada vàrem tornar a la Sala Beckett, després de molts mesos de no fer-ho; l’ultima al setembre de l’any passat per veure “Woyzeck” interpretat per la Cia. Parking Shakespeare; considerem aquesta Sala com una de les més interessants per les seves aportacions al Teatre contemporani de tot Catalunya.

l'efecte cartellUna de les raons de no fer-ho, és amb tota seguretat l’horari que té establert per les seves representacions entre setmana, ja que començar la funció a les 21:30 sembla que no és el més apropiat pels espectadors que l’endemà hem d’anar a treballar; un altre de les raons que no ens agrada gens, és que les localitats no siguin numerades, ja que això obliga a estar força temps abans al Teatre per aconseguir una bona localitat… i a patir cues innecessàries i cops de colze en el moment d’obrir les portes de la Sala.

Aquesta vegada venim a veure L’EFECTE, una obra escrita per la dramaturga britànica Lucy Prebble, i que està triomfant en molts teatres europeus. La Sala Beckett, de nou ens ofereix veure aquesta representació en la modalitat de “taquilla inversa”, que consisteix en què els espectadors paguen a la sortida de la representació, en funció del grau de satisfacció obtingut.

A L’efecte, dos joves voluntaris es comprometen a participar en un assaig clínic d’un nou fàrmac antidepressiu que augmenta els nivells de dopamina a l’organisme. En sucumbir a la força gravitatòria de l’atracció i l’amor, però, posaran en entredit l’èxit de l’estudi. Ara bé, què és l’amor? El resultat dels efectes químics d’una pastilla o un misteri que escapa a qualsevol comprensió?

l'efecte 2

Un tipus de Teatre que ens agrada força, perquè tracta de temes contemporanis i el sentim molt proper, però és que a mes a més, aquest text creiem que està molt ben construït per tal d’explicar en breus pinzellades el que pretén, que no és més que mostrar el perill evident dels límits de l’actual medicina en el comportament físic i psicològic de les persones; cada vegada més, prenem medicaments dels que no tenim la seguretat de què han estat prou assajats i fem de conillet d’índies, sense ser conscients. En aquest cas, agreujat pel fet que es “compra” als “conillets humans” per aconseguir rèdits econòmics de forma ràpida i poc ètica.

Continua llegint