Dimecres de la setmana passada vàrem tornar a la Sala Beckett, després de molts mesos de no fer-ho; l’ultima al setembre de l’any passat per veure “Woyzeck” interpretat per la Cia. Parking Shakespeare; considerem aquesta Sala com una de les més interessants per les seves aportacions al Teatre contemporani de tot Catalunya.

Una de les raons de no fer-ho, és amb tota seguretat l’horari que té establert per les seves representacions entre setmana, ja que començar la funció a les 21:30 sembla que no és el més apropiat pels espectadors que l’endemà hem d’anar a treballar; un altre de les raons que no ens agrada gens, és que les localitats no siguin numerades, ja que això obliga a estar força temps abans al Teatre per aconseguir una bona localitat… i a patir cues innecessàries i cops de colze en el moment d’obrir les portes de la Sala.

Aquesta vegada venim a veure L’EFECTE, una obra escrita per la dramaturga britànica Lucy Prebble, i que està triomfant en molts teatres europeus. La Sala Beckett, de nou ens ofereix veure aquesta representació en la modalitat de “taquilla inversa”, que consisteix en què els espectadors paguen a la sortida de la representació, en funció del grau de satisfacció obtingut.

A L’efecte, dos joves voluntaris es comprometen a participar en un assaig clínic d’un nou fàrmac antidepressiu que augmenta els nivells de dopamina a l’organisme. En sucumbir a la força gravitatòria de l’atracció i l’amor, però, posaran en entredit l’èxit de l’estudi. Ara bé, què és l’amor? El resultat dels efectes químics d’una pastilla o un misteri que escapa a qualsevol comprensió?

Un tipus de Teatre que ens agrada força, perquè tracta de temes contemporanis i el sentim molt proper, però és que a mes a més, aquest text creiem que està molt ben construït per tal d’explicar en breus pinzellades el que pretén, que no és més que mostrar el perill evident dels límits de l’actual medicina en el comportament físic i psicològic de les persones; cada vegada més, prenem medicaments dels que no tenim la seguretat de què han estat prou assajats i fem de conillet d’índies, sense ser conscients. En aquest cas, agreujat pel fet que es “compra” als “conillets humans” per aconseguir rèdits econòmics de forma ràpida i poc ètica.

La posada escena és prou atractiva, amb el públic molt proper a l’espai escènic i situat a tres bandes; una molt bona direcció, a la que per sort ja ens té força acostumats Carol López cada vegada que participa en una producció teatral i que per nosaltres és un senyal inequívoc de què paga la pena anar a veure el que ens presenta.

Les interpretacions molt treballades per part dels quatre protagonistes, encara que haig de remarcar que cada cop en sorprèn més favorablement Nausicaa Bonnín, actriu que no hem vist massa treballar però que l’any passat ens va enamorar amb el seu treball a “La dama de les Camèlies” a l’Espai Brossa.

Pau Roca està de nou que se surt, aprofitant al màxim el regal de paper que li toca interpretar, que el converteix en l’ànima d’aquest espectacle, amb la seva peculiar naturalitat i simpatia. Montse Germàn també molt creïble i natural acompanyant els dos protagonistes principals i Paul Berrondo en el paper que menys pes té a l’obra i poder això repercuteix en la percepció de l’espectador veure’l com el  personatge menys creïble, amb una dicció mes “plana”.

La nostra valoració de tres “cargols voltaires”, indica que és una producció teatral que ens ha agradat força, encara que en alguns moments ens va donar la sensació d’un text allargassat en excés en el temps, per la qual cosa va fer que no acabes d’arribar a assolir les expectatives que ens havien anunciat cròniques d’altres Blogs amics que també parlen de Teatre. No obstant això, que admeto que és un argument molt subjectiu, creiem que és una bona producció teatral que mereix l’èxit que està obtenint.

L’efecte (The Effect), va guanyar el Critics Circle Award a la millor nova obra de teatre el 2013. Es va estrenar el novembre de 2012 al National Theatre de Londres.

Autora: Lucy Prebble

Traducció: Jordi Prat i Coll // Direcció: Carol López

Intèrprets: Connie: Nausicaa Bonnín // Tristan: Pau Roca // Dra. James: Montse Germán // Tom: Paul Berrondo

Escenografia: Paula Bosch // Il·luminació: Luis Martí // Vestuari: Berta Riera // Música i so: Pablo Miranda // Moviment: Íngrid López Belmonte // Disseny cartell: Edu Buch // Fotografia cartell: Bito Cels // Ajudant de direcció: Jan Vilanova // Producció: David Costa i Adriana Nadal

bàlsam de cargol