Arxiu d'etiquetes: Marcelo Grande

– Òpera – L’ELISIR D’AMORE (🐌🐌🐌🐌) – de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 2018.01.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 160)

L’ELISIR D’AMORE (temp. 17/18 – espectacle nº 160)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és una òpera que ens havia agrada molt, malgrat que ens feia més patxoca fa uns anys quan ens estàvem iniciant en el món de l’òpera; ara potser ens comença a cansar, especialment aquesta producció que ja hem vist 3 vegades en directe en el mateix Teatre del Liceu i un munt de vegades tot revisant el DVD que el Teatre va editar fa uns anys, i que evidentment vàrem adquirir ràpidament.

Ahir la vàrem tornar a veure, ja que entrava dins del nostre abonament; segurament no hauríem anat a veure-la, si no fos així, perquè sincerament és una producció de la que ja estem una mica cansats, tot i que reconeixem que Mario Gas, en el seu dia va fer una filigrana, perquè és una proposta escènica molt encertada, que situa l’acció a Roma, a la dècada de 1930, en ple feixisme, donant-li un toc de cinema neorealista.

Recordem l’última vegada que la vam veure, el 30 de maig de 2013, no tant per l’òpera en si, o per les interpretacions de Villazón o Maestri, sinó per la gran escridassada que els espectadors del Liceu vam atorgar als, aleshores, prínceps d’Espanya.

L’ELISIR D’AMORE és un melodrama giocoso en dos actes amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti. Estrenada a Milà el 1832, es tracta d’una òpera còmica que segueix la pauta de l’òpera buffa napolitana però amb una clara inflexió cap al romanticisme. La proposta de Mario Gas va ser estrenada l’any 1983 dins del Festival Grec de Barcelona, la mateixa producció va ser presentada al Festival Castell de Perelada el 1993 i al Liceu el 1998. Mario Gas va revisar el muntatge, introduint algunes modificacions als decorats abans de la seva estrena al Teatre Victòria de Barcelona.

Continua llegint

– Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****) – òpera – L’ELISIR D’AMORE (***) – Gran Teatre del Liceu (30/05/2013)

Per MIQUEL GASCÓN

Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****)

El dijous passat varem anar a la representació de l’òpera L’ELIXIR D’AMORE al Liceu, sense saber que el veritable espectacle és produiria abans de començar la representació. Ja a la sortida del metro varem notar un ambient molt diferent a altres dies…. molta gent a la vorera central de les Rambles mirant l’entrada del Teatre, moltes pells i “engalanaments” exagerats, que feia molt de temps que no veiem al Liceu. Desprès de passar el control de les entrades i ja en el hall principal, mentre jo comprava el programa de ma, un “gorila disfressat” es va apropar a l’Imma i li va demanar que li ensenyes el contingut de la bossa que portava a la ma. L’Imma, li va dir…. que passa avui ?… i el “gorila disfressat li va contestar amb un somriure… “és que hoy vienen los PRINCIPES !!!” …. i a l’Imma se li va escapar l’exclamació “COÑO !!!”.

Desprès de la xarrada amb els amics i un cop ja asseguts a les nostres butaques, quant faltaven un parell de minuts per la representació, varem veure com força gent es posava dreta i començava a aplaudir. La reacció immediata a aquests aplaudiments, va ser un veritable clam de crits FORA…FORA, xiulets, que cada cop incrementaven mes el volum. Des del 4art pis nosaltres no veiem als “prínceps del poble“, però us ben asseguro que els crits contra la monarquia dins del Liceu varen ser eixordadors i gairebé unànimes…… havia gent que es girava i ens preguntaven…. que pasa ???  els contestàvem entre crit i crit…. han entrat els prínceps!!!…. d’ immediat es giraven de nou, tot dient “quina barra” i s’unien als crits de desaprovació. La situació era molt i molt tensa i va durar una bona estona fins que es va poder començar la representació.

És veritablement una vergonya la informació que s’ha donat oficialment de l’esdeveniment en alguns mitjans de comunicació, tot dient que van ser algunes persones que van escridassar a la reialesa…. quant la realitat és que el 90% de public assistent des de la Platea al cinquè pis estaven “combregant” amb un crit gairebé unànime de desaprovació a la monarquia.

Continua llegint