L’ELISIR D’AMORE (temp. 17/18 – espectacle nº 160)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquesta és una òpera que ens havia agrada molt, malgrat que ens feia més patxoca fa uns anys quan ens estàvem iniciant en el món de l’òpera; ara potser ens comença a cansar, especialment aquesta producció que ja hem vist 3 vegades en directe en el mateix Teatre del Liceu i un munt de vegades tot revisant el DVD que el Teatre va editar fa uns anys, i que evidentment vàrem adquirir ràpidament.
Ahir la vàrem tornar a veure, ja que entrava dins del nostre abonament; segurament no hauríem anat a veure-la, si no fos així, perquè sincerament és una producció de la que ja estem una mica cansats, tot i que reconeixem que Mario Gas, en el seu dia va fer una filigrana, perquè és una proposta escènica molt encertada, que situa l’acció a Roma, a la dècada de 1930, en ple feixisme, donant-li un toc de cinema neorealista.
Recordem l’última vegada que la vam veure, el 30 de maig de 2013, no tant per l’òpera en si, o per les interpretacions de Villazón o Maestri, sinó per la gran escridassada que els espectadors del Liceu vam atorgar als, aleshores, prínceps d’Espanya.
L’ELISIR D’AMORE és un melodrama giocoso en dos actes amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti. Estrenada a Milà el 1832, es tracta d’una òpera còmica que segueix la pauta de l’òpera buffa napolitana però amb una clara inflexió cap al romanticisme. La proposta de Mario Gas va ser estrenada l’any 1983 dins del Festival Grec de Barcelona, la mateixa producció va ser presentada al Festival Castell de Perelada el 1993 i al Liceu el 1998. Mario Gas va revisar el muntatge, introduint algunes modificacions als decorats abans de la seva estrena al Teatre Victòria de Barcelona.