Arxiu d'etiquetes: Cristina Obregón

– Òpera – CENDRILLON de Jules Massenet (La Ventafocs) – (*****) – Gran Teatre del Liceu – 20/12/2013

Divendres passat, abans de tot el seguit de festes nadalenques, varem assistir a l’estrena de l’òpera CENDRILLON de Jules Massenet al Gran Teatre del Liceu.

Cendrillon - Liceu-imp

cendrillon_liceuNo es tracta d’una òpera massa coneguda a casa nostre i tampoc està catalogada com una de les òperes amb la musica mes equilibrada, ja que encara que té moments bellíssims, te d’alta baixos que li treuen força musical. Però,  aquesta producció l’he trobat molt encertada fins el punt de valorar-la amb la màxima puntuació de “Voltar i Voltar”…..  5 estrelles i ben merescudes. Potser la millor posada en escena que hem vist al Liceu en molts anys. L’espectacle perfecte !!!

La partitura de Jules Massenet ho deixa ben clar: Cendrillon és un conte de fades. Laurent Pelly va optar per no resistir-s’hi i va crear un espectacle en el qual deixar-se dur per la fantasia. Un elegant pastitx de fin-de-siècle –que combina la melangia i l’humor, l’element naïf i el poètic, l’estil galant del XVIII i la lleugeresa de Rossini– serveix d’evocador abric sonor per a un muntatge que recorda, per la seva sumptuositat, l’opereta francesa, i pel seu sentit de la màgia i la sorpresa, un títol clàssic de Disney, alhora que evita l’ensucrat embafament amb una pinzellada d’ironia. Encertats trets de còmic. Pelly ret homenatge a Perrault i al seu imperible conte de La Ventafocs. La posada en escena és un llibre de contes de fades que pren vida. La literatura, la música i la posada en escena s’uneixen per crear un univers amable i encantador.

Continua llegint

– Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****) – òpera – L’ELISIR D’AMORE (***) – Gran Teatre del Liceu (30/05/2013)

Per MIQUEL GASCÓN

Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****)

El dijous passat varem anar a la representació de l’òpera L’ELIXIR D’AMORE al Liceu, sense saber que el veritable espectacle és produiria abans de començar la representació. Ja a la sortida del metro varem notar un ambient molt diferent a altres dies…. molta gent a la vorera central de les Rambles mirant l’entrada del Teatre, moltes pells i “engalanaments” exagerats, que feia molt de temps que no veiem al Liceu. Desprès de passar el control de les entrades i ja en el hall principal, mentre jo comprava el programa de ma, un “gorila disfressat” es va apropar a l’Imma i li va demanar que li ensenyes el contingut de la bossa que portava a la ma. L’Imma, li va dir…. que passa avui ?… i el “gorila disfressat li va contestar amb un somriure… “és que hoy vienen los PRINCIPES !!!” …. i a l’Imma se li va escapar l’exclamació “COÑO !!!”.

Desprès de la xarrada amb els amics i un cop ja asseguts a les nostres butaques, quant faltaven un parell de minuts per la representació, varem veure com força gent es posava dreta i començava a aplaudir. La reacció immediata a aquests aplaudiments, va ser un veritable clam de crits FORA…FORA, xiulets, que cada cop incrementaven mes el volum. Des del 4art pis nosaltres no veiem als “prínceps del poble“, però us ben asseguro que els crits contra la monarquia dins del Liceu varen ser eixordadors i gairebé unànimes…… havia gent que es girava i ens preguntaven…. que pasa ???  els contestàvem entre crit i crit…. han entrat els prínceps!!!…. d’ immediat es giraven de nou, tot dient “quina barra” i s’unien als crits de desaprovació. La situació era molt i molt tensa i va durar una bona estona fins que es va poder començar la representació.

És veritablement una vergonya la informació que s’ha donat oficialment de l’esdeveniment en alguns mitjans de comunicació, tot dient que van ser algunes persones que van escridassar a la reialesa…. quant la realitat és que el 90% de public assistent des de la Platea al cinquè pis estaven “combregant” amb un crit gairebé unànime de desaprovació a la monarquia.

Continua llegint