Arxiu d'etiquetes: Daniele Callegari

– Òpera (318) – IL TROVATORE (🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 28.07.2017

IL TROVATORE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

IL TROVATORE és una de les òperes de Giuseppe Verdi, que nosaltres més apreciem i malgrat això aquesta producció presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepció, tant per l’avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l’han interpretat.

IL TROVATORE (El trobador) és una òpera en quatre actes sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma l’any 1853.

La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l’Humà.

La protagonista de la història és Azucena, la gitana, qui per a venjar-se del comte de Luna, (que havia cremat viva la mare d’aquella), porta a la pira al fill d’aquest. Però en el seu deliri venjatiu, a qui realment fica a la foguera és al seu propi fill.
Manrico, un desconegut trobador que festeja Leonora, que està enamorada d’ell des que, anys enrere, la coronés com a cavaller després d’un torneig palatí, i que apareix com a fill de la gitana, és el supervivent de l’error i, per això, germà de l’actual comte de Luna, que desitja a Leonora. El comte imposa el seu matrimoni amb Leonora, però aquesta, enamorada de Manrico, cau a la presó amb la seva “mare” i en descobrir l’assassinat d’aquesta, prefereix el suïcidi. El comte, absolutament fora de si per la pèrdua de la seva estimada, ordena la mort de Manrico, de manera que la gitana acaba consumant la seva venjança en explicar al comte com ha matat al seu propi germà.

La darrera vegada que la vàrem poder veure, va ser en una retransmissió en directe des del Metropolitan de New York, l’any 2015, en una producció de Sir David McVicar, que malgrat era força antiquada, la vàrem valorar molt bé, per la seva qualitat. Podeu veure aquella crònica en aquest enllaç.

Malgrat que l’obra ja està classificada com una obra fosca, la posada en escena és excessivament tètrica, amb quadres de “la pintura negra” del pintor espanyol Francisco de Goya, …. podem dir que no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les òperes es renovin i que inclús siguin transgressores amb la versió original, en aquest cas no veiem cap sentit veure el personatge de Francisco de Goya deambulant per l’escenari durant bona part de la representació…. i sobretot l’excessiva foscor i senzillesa de l’escenografia, amb una sèrie de pantalles mòbils on es reflectien molt malament fragments de les seves pintures i algunes frases en castellà, sense massa sentit.

Continua llegint

– Òpera – MADAME BUTTERFLY (****) – Gran Teatre del Liceu – 26/07/2013

… per MIQUEL GASCÓN

Madame Butterfly - Programa LiceuEns venia molt de gust veure aquesta òpera de nou, ja que l’ultim cop que la verem poder veure en directe i crec que amb la mateixa producció va ser al Liceu la temporada 2005/2006.

Vagament recordo una altra vegada mes llunyà amb la Montserrat Caballè com a protagonista, però mirant el programa de ma, crec que estic equivocat ja que jo tindria llavors 11 anys i en aquella època no pensava ni de lluny en el Liceu.

 MADAME BUTTERFLY és una òpera que inclús la gent que no ha trepitjat un teatre d’òpera, la coneix, si mes no l’ària “Un bel di vedremo”.

canta la soprano Patricia Racette

Vull dir amb això que és molt popular arreu del mon.  És per tant una llàstima que aquest any a Barcelona no és repetís el que ja era habitual en aquestes dates de retransmetre en semi directe a la platja de la Barceloneta l’òpera mes popular de la temporada, gratuïtament i retransmesa també per TV3.  Fins aquest limit han d’arribar lesretallades ???.  TRIST.

Continua llegint

– Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****) – òpera – L’ELISIR D’AMORE (***) – Gran Teatre del Liceu (30/05/2013)

Per MIQUEL GASCÓN

Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****)

El dijous passat varem anar a la representació de l’òpera L’ELIXIR D’AMORE al Liceu, sense saber que el veritable espectacle és produiria abans de començar la representació. Ja a la sortida del metro varem notar un ambient molt diferent a altres dies…. molta gent a la vorera central de les Rambles mirant l’entrada del Teatre, moltes pells i “engalanaments” exagerats, que feia molt de temps que no veiem al Liceu. Desprès de passar el control de les entrades i ja en el hall principal, mentre jo comprava el programa de ma, un “gorila disfressat” es va apropar a l’Imma i li va demanar que li ensenyes el contingut de la bossa que portava a la ma. L’Imma, li va dir…. que passa avui ?… i el “gorila disfressat li va contestar amb un somriure… “és que hoy vienen los PRINCIPES !!!” …. i a l’Imma se li va escapar l’exclamació “COÑO !!!”.

Desprès de la xarrada amb els amics i un cop ja asseguts a les nostres butaques, quant faltaven un parell de minuts per la representació, varem veure com força gent es posava dreta i començava a aplaudir. La reacció immediata a aquests aplaudiments, va ser un veritable clam de crits FORA…FORA, xiulets, que cada cop incrementaven mes el volum. Des del 4art pis nosaltres no veiem als “prínceps del poble“, però us ben asseguro que els crits contra la monarquia dins del Liceu varen ser eixordadors i gairebé unànimes…… havia gent que es girava i ens preguntaven…. que pasa ???  els contestàvem entre crit i crit…. han entrat els prínceps!!!…. d’ immediat es giraven de nou, tot dient “quina barra” i s’unien als crits de desaprovació. La situació era molt i molt tensa i va durar una bona estona fins que es va poder començar la representació.

És veritablement una vergonya la informació que s’ha donat oficialment de l’esdeveniment en alguns mitjans de comunicació, tot dient que van ser algunes persones que van escridassar a la reialesa…. quant la realitat és que el 90% de public assistent des de la Platea al cinquè pis estaven “combregant” amb un crit gairebé unànime de desaprovació a la monarquia.

Continua llegint