Arxiu d'etiquetes: Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint

– 286 – Òpera – LES PÊCHEURS DE PERLES – de Georges Bizet (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.05.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

LES PÊCHEURS DE PERLES (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena.

A LES PÊCHEURS DE PERLES,  emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons plantejats a l’òpera: amors, religió, gelosia i amistat.

Malgrat que a nosaltres ens ha agradat molt aquesta posada en escena, el resultat global va ser una mica decebedor, especialment en les veus dels protagonistes, potser perquè encara recordàvem l’extraordinària versió que vàrem poder veure en directe als cinemes des del MET de Nova York, l’any 2016, amb les magnífiques veus de Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga) i Nicolas Testé (Nourabad).

LES PÊCHEURS DE PERLES és una òpera amb música de Georges Bizet (1838-1875) i llibret en francès d’Eugène Cormon (1810-1903) i Michel Carré (1822-1872). Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van fer únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps. Una peça composta en plena maduresa artística, tot i que encara no tenia vint-i-cinc anys, i amb trets orientalistes, ja que està situada a Ceilan. El llibret es va inspirar en òperes preexistents com La Vestale (Spontini) o Norma (Bellini) que parla de l’amor prohibit entre una dona consagrada als déus i un pescador.

Continua llegint

– Òpera – L’ELISIR D’AMORE (🐌🐌🐌🐌) – de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 2018.01.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 160)

L’ELISIR D’AMORE (temp. 17/18 – espectacle nº 160)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és una òpera que ens havia agrada molt, malgrat que ens feia més patxoca fa uns anys quan ens estàvem iniciant en el món de l’òpera; ara potser ens comença a cansar, especialment aquesta producció que ja hem vist 3 vegades en directe en el mateix Teatre del Liceu i un munt de vegades tot revisant el DVD que el Teatre va editar fa uns anys, i que evidentment vàrem adquirir ràpidament.

Ahir la vàrem tornar a veure, ja que entrava dins del nostre abonament; segurament no hauríem anat a veure-la, si no fos així, perquè sincerament és una producció de la que ja estem una mica cansats, tot i que reconeixem que Mario Gas, en el seu dia va fer una filigrana, perquè és una proposta escènica molt encertada, que situa l’acció a Roma, a la dècada de 1930, en ple feixisme, donant-li un toc de cinema neorealista.

Recordem l’última vegada que la vam veure, el 30 de maig de 2013, no tant per l’òpera en si, o per les interpretacions de Villazón o Maestri, sinó per la gran escridassada que els espectadors del Liceu vam atorgar als, aleshores, prínceps d’Espanya.

L’ELISIR D’AMORE és un melodrama giocoso en dos actes amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti. Estrenada a Milà el 1832, es tracta d’una òpera còmica que segueix la pauta de l’òpera buffa napolitana però amb una clara inflexió cap al romanticisme. La proposta de Mario Gas va ser estrenada l’any 1983 dins del Festival Grec de Barcelona, la mateixa producció va ser presentada al Festival Castell de Perelada el 1993 i al Liceu el 1998. Mario Gas va revisar el muntatge, introduint algunes modificacions als decorats abans de la seva estrena al Teatre Victòria de Barcelona.

Continua llegint

– òpera – IL TURCO IN ITALIA (****) de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (01/06/2013)

Per MIQUEL GASCON

Il Turco in Italia - Liceu 1-imp

Una magnifica òpera de Rossini escrita fa 200 anys, que encara no s’havia estrenat a Espanya   al Liceu, la qual cosa no acabem d’entendre.  Teníem entrades comprades fora d’abonament precisament pel dia de l’estrena, però com ja sabeu aquell dia va morir la meva “sogre predilecte”  i vam trucar a uns amics per cedir-los les entrades. En Josep i la Gloria ho van acceptar i ens van fer el favor de canviar-les per les seves 15 dies mes tard.

Il Turco in Italia - cartell

Il turco in Italia és una òpera en dos actes de Gioacchino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani. És una opera buffa molt influïda per Così fan tutte de Mozart, que s’estava realitzant al mateix teatre mentre Rossini la componia.

Un home boig, una esposa capritxosa, un amic gelós, una bohèmia descontenta, un turc seductor i un poeta sense inspiració no presenten del tot el millor argument per a una òpera. En canvi, la música és realment bellíssima.

Il Turco in Italia - Liceu 2-imp

La coincidència fa que en la mateixa setmana veiem 4 òperes, dos d’elles de Rossini i ens adonem que cada cop mes som mes Rossinians; les seves operes potser no posseeixen les millors àries, però en conjunt son molt agradables i amb moments inesborrables, sobretot quan fa cantar a varis dels seus protagonistes alhora.

Continua llegint