Arxiu d'etiquetes: Laia Marull

– 186 – Teatre – LA DANSA DE LA VENJANÇA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – 2019.02.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

LA DANSA DE LA VENJANÇA (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam fer cap a La Villarroel per veure LA DANSA DE LA VENJANÇA, un text de Jordi Casanovas escrit l’any 2015 i dirigit per Pere Riera.

Pere Riera és la primera vegada que dirigeix un text que no és d’ell, i a la roda de premsa va manifestar la seva por en fer una interpretació errada del que l’autor volia expressar, però va quedar atrapat per la història …..

Un text molt dur en el que Jordi Casanovas s’endinsa en el món dels conflictes de parella i ens parla d’en Roger i la Clàudia, una parella que se separa després d’anys de matrimoni i parlen de l’educació del seu fill, intentant d’entendre les raons que els ha portat al divorci.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pablo Derqui és un inquietant Roger, propietari d’una editorial, una persona aparentment freda i egòlatra que només pot estar amb el seu fill dos dies de cada quinze.

Laia Marull interpreta a la Clàudia, emocionalment inestable que té la custòdia del “nano”. Un pacte al qual havien arribat, i que en una trobada, aparentment imprevista, es trenca.

Fent servir paraules del mateix Jordi Casanovascom es possible que allò que un cop va ser un nucli d’estima, s’hagi de convertir per força en un camp de batalla?

Pablo Derqui i Laia Marull conformen un magnífic duet interpretatiu que ens fa saltar de la butaca amb ganes d’intervenir. Una lluita dialèctica entre tots dos, plena de retrets, autodestructiva, que s’acaba focalitzant en la “possessió” del que més s’estimen, el seu propi fill. Pau és el personatge present i absent alhora, el fill de tots dos que ha començat a tenir problemes de comportament a l’escola.

Dos personatges d’una gran complexitat, tots dos amb clars i ombres que fa difícil que generin el nostre recolzament a l’un o l’altre, i unes interpretacions convincents, mes en el cas de Pablo Derqui que veiem en el personatge des del minut zero, i no tant en el cas de la Laia Marull que ens va començar a convèncer a mitja obra.

Continua llegint

– Teatre – INCENDIOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya  – 2017.11.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 100)

INCENDIOS (temp. 17/18 – espectacle nº 100)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és una temporada amb excessives reposicions. Nosaltres no acostumem gairebé mai a veure una proposta teatral per segona vegada, i per tant en principi no pensàvem pas anar a veure aquesta versió en castellà; però un amic que l’havia vist a Madrid, ens la va recomanar, tot dient que es tractava d’una versió molt digne i totalment diferent de la catalana.

Vàrem creure que pagava la pena fer-li cas, però tot i això, anàvem amb una mica de por, perquè tot i que ja fa més de cinc anys que vàrem poder veure la versió que ens va oferir l’Oriol Broggi al Teatre Romea, la tenim encara molt present a la nostra memòria i dubtàvem que aquesta proposta ens agradés tant.

Però ves per on, està clar que no és convenient fer pronòstics, perquè aquesta versió del text de Wadji Mouawad dirigida per Mario Gas ens ha entusiasmat. En sortir del teatre hem conclòs que són dues apostes totalment diferents, que si bé estan basades en el mateix text, són difícilment comparables.

Una escenografia minimalista, amb una rampa i una paret central en color gris, a banda i banda el terra cobert de sorra que evoca un paisatge desèrtic. Unes encertades projeccions acompanyanen els diferents moments de la història.

El text de Mouawad és molt dur i complex i en aquesta versió de Mario Gas ha resultat molt més entenedor, segurament també afavorit pel fet de conèixer la història.

Un text marcat pels secrets familiars (val a dir que un pèl rebuscat i difícilment creïble), que posa damunt la taula la conveniència o no, de desvelar aquests secrets i ens planteja la disjuntiva de si és realment necessari conèixer algunes veritats volgudament amagades.

La història de Nawal Marwan, una dona marcada per la violència i la guerra que ha passat els darrers anys de la seva vida en silenci, sense voler parlar. En la lectura del seu testament expressa com vol ser enterrada i demana als fills, bessons, que busquin la veritat del seu passat. Han de buscar al seu pare, que feien mort, i a un germà del qual desconeixien l’existència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella obre la porta del seu silenci i dels seus secrets i farà que els dos joves descobreixin una veritat incomoda i puguin entendre a la seva mare.

Aquest muntatge es va estrenar a Madrid el 2016 i compta amb un repartiment encapçalat per Nuria Espert que interpreta a Nawal, ja gran, i que ens ha ofert uns monòlegs d’una gran força dramàtica,

Continua llegint

– Teatre – LA LLISTA (🐌🐌🐌 + 🐚) – Espai Lliure del Teatre Lliure – 20/01/2016

Aquesta obra de la canadenca Jennifer Tremblay va ser guanyadora del prestigiós Premi Governor General’s l’any 2008. L’any 2014 va escriure una segona part, The Carousel que també va assolir un gran èxit.

Allegra Futon va ser la protagonista d’aquesta obra en la seva estrena al Canadà i ara s’ha convertit en la directora de la versió catalana, traducció de Cristina Genebat, i amb Laia Marull de protagonista absoluta.

La Llista - Teatre Lliure

LA LLISTA porta a escena un sol personatge, una dona, perfeccionista al màxim, totalment col·lapsada per una feixuga quotidianitat.  Laia Marull és una dona que intenta fer compatible la seva vida familiar, el matrimoni i el que ella considera el seu deure. Es dedica a fer llistes de totes les coses que ha de fer.

Continua llegint