Arxiu d'etiquetes: Teatre Goya

– 348 – GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (🐌🐌🐌) —- Teatre Goya – 2019.07.04 (temp. 18/19 – RdP 068 i espectacle nº 268)

GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (temp. 18/19 – RdP 068 i esp.  nº 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins de la programació del Festival Grec 2019 ahir dijous 4 de juliol, vam poder veure ……… EL CARTÓGRAFO de Juan Mayorga al Teatre Goya.

Juan Mayorga (Madrid, 1965), va explicar a la roda de premsa (us deixem l’àudio al final de l’entrada), que tot va sorgir d’una visita que ell va fer a la ciutat de Varsòvia. A l’hotel, li van donar un plànol de la ciutat i va sortir a passejar per la ciutat. Després de veure una exposició fotogràfica del gueto dins d’una sinagoga, i localitzar els punts on estaven fetes les fotografies, va continuar el recorregut amb el plànol a la mà buscant aquells indrets. D’aquesta passejada, va néixer El Cartógrafo.

Una obra amb dotze personatges pensada per ser interpretada per 4 actors i que finalment ha estat portada a escena per dos, Blanca Portillo i José Luis García-Pérez. L’obra ho permet formalment perquè cada escena està escrita com un duel de dos personatges, però ser interpretat per només dos actors demana un nivell d’exigència elevat en les interpretacions. Nivell que sense dubtes s’aconsegueix en aquest cas.

En aquesta obra són actors-cartògrafs, i dibuixen els seus personatges en diferents temps i espais. Temps separats per quasi un segle, escenes de la Varsòvia del 1942 i escenes de la Varsòvia d’avui.

L’escenografia i el vestuari d’Alejandro Andújar, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo, el so de Mariano García i la direcció que conformen aquest espectacle, són també cartogràfics. El color vermell ho domina tot, roba, utillatge, escenografia, …. Podem dir que hem intentat dibuixar un mapa. Cal recordar que un mapa és més valuós quan és menys evident el que ens deixa veure.

Una proposta que parla de l’extermini dels jueus i que partint de la “Shoah” ens porta als diferents escenaris de l’horror del present. Només sent conscients del passat podem construir un futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– 341- GREC2019 – Teatre – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.06.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

GREC2019 – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte de nou al Teatre Goya per veure l’última proposta de Jordi Casanovas presentada, tan sols dos dies, dins del Festival Grec 2019.

VALENCIANA, un viatge per deu anys de la nostra història recent. Una proposta que, a través de la història d’amistat de tres amigues de València, ens parla de la corrupció, la “ruta del bakalao”, el cas de les nenes d’Alcàsser i la tele-escombraries.

Tres joves amigues, que es van conèixer estudiant periodisme, veuen com els seus camins vitals es van separant a mesura que la crisi econòmica i de valors dels anys noranta es fa gran. Valèria inicia la recerca de la seva identitat per les discoteques de la Ruta Destroy. Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I Encarna dirigeix la comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma a tot el territori valencià.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VALENCIANA, és una obra de ficció basada en fets reals i s’allunya una mica del teatre documental que Jordi Casanovas va utilitzar en propostes com “Ruz-Bárcenas” (espai Lliure 2014),(vegeu ressenya) “Port Arthur” (CCBB 2016) (vegeu ressenya) o “Jauria” (no estrenada a Barcelona).

Una proposta que comença justament amb l’advertiment que “tots els personatges i situacions són ficticis i que qualsevol semblança amb personatges o fets reals són pura coincidència“. Aquest advertiment provoca en el públic una atenció més gran per identificar-los. Són dotze els actors a escena que interpreten una gran quantitat de personatges en escenes curtes i contundents: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero i Carlos Amador.

Els crims d’Alcàsser presentats des de l’òptica del show mediàtic que va crear el pare d’una de les noies i de com els mitjans de comunicació, televisions públiques o privades és disputàvem la seva presencia constant en programes que podem anomenar de tele-escombraria dirigits per personatges com Nieves Herrero o Paco Lobaton.

La corrupció del PP a les terres de la comunitat valenciana, impulsats inicialment per xarxes periodístiques i mediàtiques i convertits més tard en els personatges polítics més corruptes que hem conegut fins ara. Unes persones que van estendre les seves xarxes de corrupció amb total impunitat i deixaven pel camí a tots els que ja no eren profitosos pels seus interessos.

Continua llegint

– 324 – Teatre – FEDRA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.06.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 244)

FEDRA (temp. 18/19 – espectacle nº 244)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al mes de gener estàvem de viatge i ens vam quedar amb ganes de veure, al Teatre Romea, aquesta versió de FEDRA escrita per Paco Becerra i dirigida per Luis Luque, i ara no hem perdut l’ocasió de veure-la al Teatre Goya on farà estada fins al dia 22 de juny.

Aquest espectacle va ser estrenat en la 64a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i va estar programat també en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

Paco Bezerra (Almería, 1978) ha adaptat el text “Hipòlit” d’Eurípides proposant una mirada més contemporània de la figura de Fedra. Lolita Flores, a qui nosaltres hem vist treballar en “La plaza del diamante” (2015) (veure enllaç) i “Prefiero que seamos amigos” (2017) (veure enllaç), interpreta aquesta Fedra lluitadora i passional, una reina turmentada per una passió que no pot reprimir.

L’ha dirigit Luis Luque (Madrid, 1973), de qui nosaltres hem vist fa pocs dies un altre proposta “Todas las noches de un dia” (veure enllaç), en aquest mateix teatre.

Fedra, la reina de l’Illa del Volcà, està malalta: ni menja ni parla ni dorm. Els metges són incapaços d’esbrinar l’origen del seu patiment i el país sencer camina preocupat pel seu estat de salut. Alguns diuen que s’ha tornat boja. Uns altres, que les llargues absències del seu espòs, el rei de l’illa, han acabat per devastar i assolar el seu cor, però ningú coneix la veritat i tots s’equivoquen. I és que la gran responsable de la dolència de Fedra no és una altra que una passió que la turmenta des de fa temps i que ja no pot reprimir; un erotisme immoral i impúdic, un desig violent i indòmit, un amor presoner i indecent.

En aquesta versió els Déus es deixen de banda, enfocant el text a donar protagonisme a una dona empoderada que és capaç de lluitar pels seus desitjos. Una dona que, quan aconsegueix sortir de la depressió en la que està instal·lada, decideix lluitar pel seu dret a estimar qui vulgui i com vulgui. Un viatge de la depressió a l’acceptaciód’un amor meravellós“, per acabar en la frustració, en ser rebutjada per la persona que estima, constatant que “l’amor és un parany que cal aniquilar“.

Continua llegint

– 304 – Teatre – TODAS LAS NOCHES DE UN DIA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2019.06.05 (temp. 18/19 – esp. nº 222)

 TODAS LAS NOCHES DE UN DIA (temp. 18/19 – espectacle nº 222)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La setmana passada teníem previst anar a veure aquesta proposta al Teatre Goya, però sembla que a causa d’un sobtat despreniment de retina de l’actriu protagonista, Ana Torrent, va obligar a suspendre, i fins aquesta setmana no s’han pogut reprendre les representacions amb Emi Ecay en el paper de Sílvia.

TODAS LAS NOCHES DE UN DIA, és un text d’Alberto Conejero dirigit per Luís Luque  i amb Carmelo Gómez en el paper de Samuel.

Un text melodramàtic, íntim i profundament poètic, que es vesteix de thriller per explicar-nos la història d’una dona trencada per un passat desconegut per nosaltres i la del seu jardiner, un home que també ha fugit del seu passat i es refugia en aquest hivernacle. En paraules del seu autor, són dos personatges plens d’ombra que lluiten per trobar una mica de llum. Dues persones atrapades en un passat, que no arribem a conèixer, però que marca el seu present i el seu futur.

Envoltat d’urbanitzacions, en algun lloc prop de nosaltres, sobreviu un vell jardí amb el seu hivernacle. Però ha passat molt temps des que els veïns van veure per última vegada la Silvia, la propietària de la casa. Allí només hi queda el Samuel, el jardiner, maldat per preservar aquest racó oblidat.

Todas las noches de un día comença quan la policia va anar a la casa per intentar descobrir el parador de la Silvia. S’inicia, llavors, un combat entre la vida i els records, entre l’amor i els seus fantasmes…

Una proposta que presenta salts en el temps i que inicialment ens descol·loca una mica fins que entenem que ella és una il·lusió, un record i que ell està responent les preguntes de la policia mentre recorda. Una història d’amor impossible entre dues persones allunyades i properes alhora. Un monòleg que en realitat és un diàleg, i un tercer personatge que no hi és, un policia que interromp les declaracions d’en Samuel, i el fa retornar al present.

Continua llegint

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18  (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta  amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint

– 100 –  Teatre – ESCAPE ROOM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.12.04 (temp. 18/19 – espectacle. nº 078)

ESCAPE ROOM (temp. 18/19 – espec. nº 078)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt.

Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser.

Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, de les relacions de parella, de la impuntualitat com a norma, del cinema d’autor, de l’ego dels actors, de las “super-illes de BCN” ….. una proposta on els quatre personatges són portats a una situació límit que els obliga a treure’s la mascara social que porten incorporada. On també es posa a prova la seva amistat i les seves relacions de parella.

Fotografies de David Ruano

I precisament perquè s’apropa molt a la realitat de la societat en què vivim, la proposta  la sentim molt propera; entre riure i riure ens adonem que alguna d’aquestes riallades venen provocades perquè en més d’una ocasió ens veiem reflectits com si l’escenari fos un mirall.

Dos amics de tota la vida queden per fer un “escape room” amb les seves parelles al barri d’Hostafrancs, on recentment s’ha trobat, en un contenidor, el cadàver d’un home esquarterat…  Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l’habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.

Edu (Joel Joan) és l’amic que proposa el joc a la seva nova i jove parella, Marina (Paula Vives) i als seus amics de tota la vida, Rai (Oriol Vila) i Vicky (Àgata Roca). Un cinquè i inquietant personatge, el doctor Mengele, apareix en pantalla, interpretat per  Ferran Carvajal.

Continua llegint

– 041 – Teatre – SHIRLEY VALENTINE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.09.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 029)

SHIRLEY VALENTINE (temp. 18/19 – espectacle nº 029)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres de la setmana passada va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta SHIRLEY VALENTINE, la primera proposta teatral que inaugura la temporada al Teatre Goya.

SHIRLEY VALENTINE és un monòleg de Willy Russell, un encàrrec del Everyman Theatre de Liverpool que va ser estrenada en 1986, passant dos anys més tard al West End de Londres i estrenant-se a Broadway en 1989. Una peça que encara es continua representant al Regne Unit on l’any 2017 va fer gira per celebrar el seu 30e aniversari.

L’any 1994 (ja fa d’això 24 anys) aquesta mateixa obra es va poder veure a Barcelona, estrenada a la Sala Villarroel i protagonitzada per l’actriu Amparo Moreno, sota la direcció de Rosa María Sardà; va ser reposada 8 anys després al Teatre Goya.

La proposta que es presenta ara al Teatre Goya està dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per Mercè Aránega.

Miquel Gorriz torna al Teatre Goya després de l’èxit de la seva versió d’ART, de Yasmina Reza, que nosaltres vam veure en 2016 en aquesta mateixa sala.

Segons manifesta el mateix Miquel Gorriz en el programa de mà, Shirley Valentine és un formidable monòleg còmic sobre l’empoderament d’una dona vençuda per les circumstàncies, menyspreada pel seu entorn familiar, mancada d’autoestima, la Shirley comença la seva particular revolució amb humor i tendresa.

Una dona de mitjana edat, de Liverpool, amb els fills ja grans i emancipats, parla amb la paret de la seva cuina i qüestiona que n’ha fet de la seva vida, que ha passat per trobar-se atrapada en una vida rutinària i amb un marit que li diu que l’estima sense cap gest d’afecte, sense cap carícia, sense ni tan sols, aixecar els ulls del diari. Una amiga, la seva única amiga, vol que l’acompanyi quinze dies a les illes gregues. Això implica deixar enrere, temporalment, marit i fills. Una proposta que trastoca tot el seu món, tota la seva aparent estabilitat.

Continua llegint