Arxiu d'etiquetes: Pere Riera

– 186 – Teatre – LA DANSA DE LA VENJANÇA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – 2019.02.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

LA DANSA DE LA VENJANÇA (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam fer cap a La Villarroel per veure LA DANSA DE LA VENJANÇA, un text de Jordi Casanovas escrit l’any 2015 i dirigit per Pere Riera.

Pere Riera és la primera vegada que dirigeix un text que no és d’ell, i a la roda de premsa va manifestar la seva por en fer una interpretació errada del que l’autor volia expressar, però va quedar atrapat per la història …..

Un text molt dur en el que Jordi Casanovas s’endinsa en el món dels conflictes de parella i ens parla d’en Roger i la Clàudia, una parella que se separa després d’anys de matrimoni i parlen de l’educació del seu fill, intentant d’entendre les raons que els ha portat al divorci.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pablo Derqui és un inquietant Roger, propietari d’una editorial, una persona aparentment freda i egòlatra que només pot estar amb el seu fill dos dies de cada quinze.

Laia Marull interpreta a la Clàudia, emocionalment inestable que té la custòdia del “nano”. Un pacte al qual havien arribat, i que en una trobada, aparentment imprevista, es trenca.

Fent servir paraules del mateix Jordi Casanovascom es possible que allò que un cop va ser un nucli d’estima, s’hagi de convertir per força en un camp de batalla?

Pablo Derqui i Laia Marull conformen un magnífic duet interpretatiu que ens fa saltar de la butaca amb ganes d’intervenir. Una lluita dialèctica entre tots dos, plena de retrets, autodestructiva, que s’acaba focalitzant en la “possessió” del que més s’estimen, el seu propi fill. Pau és el personatge present i absent alhora, el fill de tots dos que ha començat a tenir problemes de comportament a l’escola.

Dos personatges d’una gran complexitat, tots dos amb clars i ombres que fa difícil que generin el nostre recolzament a l’un o l’altre, i unes interpretacions convincents, mes en el cas de Pablo Derqui que veiem en el personatge des del minut zero, i no tant en el cas de la Laia Marull que ens va començar a convèncer a mitja obra.

Continua llegint

– Teatre – INFÀMIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 21/01/2016

Segona proposta teatral d’aquest passat dijous; sortim a corre-cuita de l’Institut del Teatre sense haver gairebé tingut temps d’aplaudir el treball sensacional de “Coronel Ocell” i haig de dir que el meu l’esforç d’encadenar dues produccions teatrals en una mateixa tarda ha tingut premi.

Arribem a La Villarroel, per tal de veure INFÀMIA, amb grans expectatives, després d’haver assistit a la seva roda de premsa la setmana passada. … i la veritat és que potser en contra del que acostuma a passar en casos com aquest, (quan abans de veure una producció t’has creat grans expectatives), aquesta vegada no ens ha defraudat gens, perquè hem gaudit de valent veient TEATRE dins del teatre.

Infamia - La Villarroel

Amb aquest INFÀMIA, el seu autor Pere Riera ha encertat novament després del seu merescut èxit a BARCELONA, producció que vàrem poder veure l’any 2013 al TNC. A més a més aquesta proposta, de passada, també ha servit per posar de nou on li pertocava a la grandíssima actriu Emma Vilarasau, després del malaguanyat paper que va d’haver d’interpretar a “Caiguts del Cel” la temporada passada.

Tal com ens va explicar el mateix Pere Riera en la roda de premsa la setmana passada, ell ha tingut la sort d’haver estat molt ben assessorat pels actors que treballen en aquesta producció, per què reconeix que en certa manera, encara que sempre ha admirat el treball que exerceixen els actors al llarg de tota la seva vida, al mateix temps han estat per ell, els grans desconeguts.

Continua llegint

– Roda de premsa – INFÀMIA – La Villarroel – 12/01/2016

Aquest dimarts he tornat per fi, a assistir de nou a una roda de premsa de Teatre. Ha estat a La Villarroel per tal d’escoltar les explicacions dels protagonistes (autor i actors) de INFÀMIA, que es podrà veure en aquesta sala a partir d’aquest pròxim dissabte 16 de gener en sessions prèvies, encara que l’estrena oficial no serà fins al dia 27.

Es tracta d’un text de nova creació escrit pel dramaturg Pere Riera i escrit especialment per La Villarroel, a partir d’una xerrada en una trobada entre la directora artística de la sala Tania Brenlle i en Pere.

Després de l’estrena de “BARCELONA” l’any 2013 (veure la crònica de Voltar i Voltar), Pere Riera es va voler deixar un marge de temps per escriure quelcom que li satisfés prou; es va donar compte de sobte, de la responsabilitat que tenia en escriure un determinat text, perquè assegut a les últimes files del teatre escoltava el que els espectadors comentaven de “Barcelona”… i es va arribar a espantar una mica de què aquella obra que ell havia escrit i dirigit, havia pres una volada que ni ell havia previst; els espectadors trobaven nous significats a aspectes que ell ni tan sols havia pensat, fent-la seva i trobant-li missatges “polítics” que ell no havia pensat d’escriure, ja que sols volia explicar una història sobre l’amistat.

INFÀMIA - La Villarroel - 1

Continua llegint

– Teatre – BARCELONA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya

Per Miquel Gascón

Segon intent de veure aquesta producció que ja prometia d’entrada. La setmana passada varem haver d’anul·lar la nostra assistència perquè precisament aquell dia es va morir la meva “sogre predilecte” tal i com li acostumava a dir… i ella reia ben a gust perquè li feia gràcia aquesta rucada meva.

No varem voler que aquesta producció al TNC ens quedes marcada d’alguna manera com si per nosaltres estigues maleïda i fa pocs dies varem tornar a comprar les entrades de nou i ja posats la varem fer coincidir amb el dia del col·loqui, que al TNC van variant de dia sense gaires miraments i sense cap respecte als abonats que han reservat les seves localitats fa molts mesos, tenint en compte la primera data anunciada.

Barcelona cartell

Haig de dir, que “BARCELONA”, esta sent una agradable sorpresa per molts “teatraires” i molts d’ells ja diuen que es tracta de la millor producció de la temporada del TNC. Veritablement nosaltres coincidim plenament amb aquesta valoració i creiem que teatre contemporani català com aquest és el que fa que a casa nostra estimem cada cop mes el Teatre amb majúscules. El seu autor i també director PERE RIERA, és el responsable d’aquesta meravella d’espectacle.

Barcelona 2

El que en un principi hauria de ser un argument a un país qualsevol durant una guerra qualsevol, es va anar transformant en una història en el que mes important és la relació entre dues amigues amb dues concepcions de vida antagòniques…… durant les 12 hores d’un dia a Barcelona, concretament el 18 de març de 1938 (matí, tarda o nit), des de què surt el sol fins que es posa, durant un dels tres dies on els bombardejos a la ciutat per l’aviació feixista italiana a les ordres de Franco, va massacrar la població civil catalana, on van morir 2500 persones….. un altre “Guernika”, amb moltes mes víctimes i que s’ha intentat silenciar.

Continua llegint