Arxiu d'etiquetes: LA DANSA DE LA VENJANÇA

– 186 – Teatre – LA DANSA DE LA VENJANÇA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – 2019.02.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

LA DANSA DE LA VENJANÇA (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam fer cap a La Villarroel per veure LA DANSA DE LA VENJANÇA, un text de Jordi Casanovas escrit l’any 2015 i dirigit per Pere Riera.

Pere Riera és la primera vegada que dirigeix un text que no és d’ell, i a la roda de premsa va manifestar la seva por en fer una interpretació errada del que l’autor volia expressar, però va quedar atrapat per la història …..

Un text molt dur en el que Jordi Casanovas s’endinsa en el món dels conflictes de parella i ens parla d’en Roger i la Clàudia, una parella que se separa després d’anys de matrimoni i parlen de l’educació del seu fill, intentant d’entendre les raons que els ha portat al divorci.

This slideshow requires JavaScript.

Pablo Derqui és un inquietant Roger, propietari d’una editorial, una persona aparentment freda i egòlatra que només pot estar amb el seu fill dos dies de cada quinze.

Laia Marull interpreta a la Clàudia, emocionalment inestable que té la custòdia del “nano”. Un pacte al qual havien arribat, i que en una trobada, aparentment imprevista, es trenca.

Fent servir paraules del mateix Jordi Casanovascom es possible que allò que un cop va ser un nucli d’estima, s’hagi de convertir per força en un camp de batalla?

Pablo Derqui i Laia Marull conformen un magnífic duet interpretatiu que ens fa saltar de la butaca amb ganes d’intervenir. Una lluita dialèctica entre tots dos, plena de retrets, autodestructiva, que s’acaba focalitzant en la “possessió” del que més s’estimen, el seu propi fill. Pau és el personatge present i absent alhora, el fill de tots dos que ha començat a tenir problemes de comportament a l’escola.

Dos personatges d’una gran complexitat, tots dos amb clars i ombres que fa difícil que generin el nostre recolzament a l’un o l’altre, i unes interpretacions convincents, mes en el cas de Pablo Derqui que veiem en el personatge des del minut zero, i no tant en el cas de la Laia Marull que ens va començar a convèncer a mitja obra.

Continua llegint