Arxiu d'etiquetes: Aitor Galisteo-Rocher

– 101 – FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I – Teatre Lliure de Gràcia (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 065) – 2020.01.11

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I (temp. 19/20 – espectacle nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre. Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor en els seus espectacles.

Fotografia de Silvia Poch

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), “La nau dels bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “FairFly” (2017) i “Els ocells” (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

Continua llegint →

– 058 – Teatre – ESPERANT GODOT (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett (temp. 19/20 – espectacle 036) – 2019.11.26

1 resposta

ESPERANT GODOT (temp. 19/20 – espectacle nº 036)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir era dia d’estrena a La Beckett, dins del cicle Samuel Beckett es feia la primera de les representacions d’ESPERANT GODOT amb traducció de Josep Pedrals i dirigida per en Ferran Utzet. Nosaltres vam tenir la sort de poder anar a la prèvia de dimarts.

Cartell a l’entrada de la Sala Beckett

Tal com ens van explicar a la roda de premsa el Cicle Samuel Beckett consta de diferents activitats que es fan en homenatge al dramaturg irlandès en el trentè aniversari de la seva mort, data coincident amb l’aniversari de l’apertura de la Sala Beckett. Com comenta Toni Casares (director de la sala) en el programa de mà:

“Les obres de Samuel Beckett són un tauler de joc en què les peces (persones, personatges, esborranys de persona) malden per mantenir-se vives malgrat les més adverses i absurdes circumstàncies, i a vegades, fins i tot, malgrat elles mateixes.”

La Sala Beckett produeix per primera vegada una de les obres cabdals de l’autor i de la literatura dramàtica contemporània.

ESPERANT GODOT de Samuel Beckett (1906-1989) es va estrenar a París el 1953 amb direcció de Roger Blin i des de la seva estrena ha generat una multitud de tesis, interpretacions i anàlisis des de lectures de clara significació religiosa a altres marcadament èpiques, militars o existencialistes.

Els protagonistes, dos vagabunds, Vladimir i Estragó, al costat d’un arbre, esperen que arribi Godot, amb qui sembla tenen una cita. El públic no arribarà a saber qui és Godot ni quin assumpte han de tractar amb ell.

Continua llegint →

– 287 – Teatre – ELS OCELLS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.05.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

Deixa un comentari

ELS OCELLS (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció “extra” que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.

La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en “El Cicló” al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.

Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.

ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d’Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius. Es tracta d’una reescriptura lliure de l’obra d’Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d’aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.

Continua llegint →

– Teatre (92) – THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌🐌) – 13.11.2016

Deixa un comentari

THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I diumenge 13 ens vam apropar al Tantarantana per tal de veure la proposta que ja ens havia engrescat a partir de la roda de premsa de dimecres.

THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL, es presenta com una comèdia de Salvador S. Sánchez i Cinta Moreno que compta amb la col·laboració de la formació de jazz barcelonina Joel Moreno Codinachs Trio. Però aquest espectacle és molt més que una comèdia i és molt més que un concert.

La companyia “La copla de Wisconsin”ens explica la història de Patty Lemon i Martin Bennet, dos cantants de jazz dels anys 40, ella andalusa i ell català, que es van conèixer viatjant en un vaixell viatjant a Tànger per fer un concert i van iniciar el seu projecte comú a Barcelona. La repressió brutal que en aquella època patien les dones solteres, que no podien cantar i molt menys de nit, i els homosexuals, els va portar a creuar l’Atlàntic per acabar cantant al Carnegie Hall, una de les sales més prestigioses de Nova York.

there-was-a-fiesta-at-carnegie-hall-tantarantana-teatre

Prenent com a fil conductor les cançons d’aquest únic concert, ofert l’any 1959 en aquesta prestigiosa sala els dos autors de la proposta, Salvador S.Sánchez i Cinta Moreno, han realitzat una feina d’investigació de les melodies i cançons d’aquella època. El resultat d’aquesta investigació, acompanyat per una dramatúrgia serveix per explicar la història d’aquests dos artistes que han rescatat de l’oblit.

Al mateix temps aquesta proposta pretén ser un homenatge a molts altres artistes de l’època que es van veure “desembarcats” de l’escena per un franquisme que eradicava tot el que feia olor de jazz.

Continua llegint →

– Teatre (202) – EL PROFETA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 02/06/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La setmana passada vàrem tenir l’encert de poder assistir a l’estrena de “EL PROFETA” la nova proposta de la Companyia La Calòrica, que és sense cap mena de dubte, és la que més ens ha satisfet; potser ha influït que anàvem amb molta informació prèvia, ja que vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació i a més a més, uns dies abans havia pogut veure un assaig d’algunes escenes d’aquesta producció.

El Profeta - La Calorica 1

La Calòrica porta molts mesos treballant en aquesta proposta escènica i s’ha intentat documentar el més possible dels diferents temes que aborda aquesta vegada i ho fa seriosament, abandonant almenys de moment aquella pàtina de comèdia que havien tingut sempre els seus espectacles.

Malgrat que algunes crítiques d’altres Blogs amics, comenten que es tracta d’un tema de “creences religioses”, jo no estic gens d’acord amb aquesta visió i més aviat crec que el tema que intenten abordar és “la defensa d’allò en el que creus“, i per fer-ho no et queda més remei, que convertir-te en una mena de “PROFETA”, amb els teus seguidors i opositors.

Per parlar d’aquest tema, han treballat conjuntament tots els membres de la Companyia durant molt de temps, investigant en profunditat i històricament, els tres temes que han volgut abastar en la seva visió dels fets, i que han volgut concretar durant un període de 100 anys, des de la primera història el 1916 fins a la tercera situada en l’actualitat. Malgrat que la dramatúrgia s’ha anat modificant durant el procés de creació i també durant els assajos, la persona que ha posat el fill a l’agulla i que ha escrit les paraules definitives del text, ha estat en Israel Solà, que a la vegada ha dirigit la proposta.

Continua llegint →

– Teatre – BLUF (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 02/10/2015

2 respostes

Aquesta vegada anàvem a la Sala Beckett sense gaires ganes, després de llegir opinions d’amics “teatraires” als que aquesta producció, BLUF, no els va agradar gaire; malgrat aquestes opinions, ens quedava un bri d’esperança perquè a nosaltres el últim muntatge de la Companyia La Calórica que vàrem veure al Tantarantana “Sobre el fenomen de les feines de merda“, ens va agradar molt.

Per sort, aquest BLUF, novament ens va mostrar un molt bon Teatre de creació pròpia i a més a més de casa nostre, amb una gran dosi d’humor, però al mateix temps fent-nos reflexionar sobre aspectes que tenim a tocar, perquè tracta temes del nostre dia a dia més proper; a vegades ens atrau molt més aquest tipus de Teatre fresc, actual, potser provocatiu i amb força creativitat, que altres produccions potser mes “serioses” amb textos immortals, però moltes vegades llunyans.

Aquest muntatge teatral va ser estrenat, ara farà un any, a l’octubre del 2014 i dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014; després es veuria al Grec d’enguany i ens vàrem quedar amb ganes de veure’l, però va ser materialment impossible encabir-ho, per l’atipament de la nostra agenda.

Continua llegint →

– Teatre – SOBRE EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA – … (🐌🐌🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03/04/2015

2 respostes

Tornem al Teatre amb cadira de rodes !!! …. l’experiència d’ahir al BARTS, ens va fer perdre la por i comprovem de nou que la gent és amable, que tothom ens ajuda pel carrer i que en arribar al Teatre Tantarantana, tothom es desviu per fer-ho tot molt més fàcil.

Dins del “El Cicló”, cicle de Companyies Independents de Barcelona, que aquesta temporada ha iniciat el Tantarantana, venim a veure treballar per primera vegada a la Companyia “La Calórica” de la que tant hem sentit a parlar, però que vés per on mai havíem pogut veure encara… i això que els nostres coneguts ens diuen que ho veiem “tot”.

La Calòrica, neix l’any 2010 formada per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona; han trobat la manera de tractar temes seriosos i problemàtics des del vessant de l’humor… en el que molt possiblement el riure més esclatant del públic, es transforma de seguida en una reflexió seriosa de si veritablement és o no just riure-se’n de situacions que arriben a ser dramàtiques.

El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre, 2010), que va guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios (València). El seu segon treball, l’Editto Bulgaro, va estrenar-se dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival Grec 2012. Aquell mateix any, la companyia estrena la peça breu Ekstraordinarnyy dins el cicle Aixopluc-Tres d’un glop del Teatre Lliure de Barcelona. L’any 2013 van estrenar La Nau dels Bojos (Premi Adrià Gual 2012), dins la programació del Festival Grec 2013, que ara fa tot just unes setmanes s’ha pogut veure de nou a La Seca-Espai Brossa. BLUF, va ser estrenat el passat 24 d’octubre dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014.

merda

Amb aquest sobre el fenomen de les feines de merda, ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es dispara una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure.

Continua llegint →