Arxiu d'etiquetes: “El Cicló”

– L’HORA BLAVA (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.03.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 225)

L’HORA BLAVA (temp. 17/18 – espec. nº 225)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

PerImma Barba & Miquel Gascón –

Dins de la quarta edició d’EL CICLÓ, el Cicle de Companyies Independents en Residència, que organitza el Teatre Tantarantana, el Col·lectiu La Santa ha presentat la seva proposta L’HORA BLAVA.

Aquesta és la darrera participació d’aquest grup en El Cicló (cada companyia només pot participar tres temporades) després d’haver presentat QUAN ACABI LA NIT (2016) i UNA CASA A L’EST (2017).

Col·lectiu La Santa va néixer el setembre de 2012 a mans d’Adrià Olay, l’Arántzazu Ruiz i l’Anna Lorente incorporant després a la Laura Mihon. La filosofia d’aquest grup teatral es Teatre en Guerra, obrint un espai per a la irreverència i la incorrecció.

L’hora blava és l’estona que va entre el moment de la posta de sol a l’horitzó i el moment en què ja no hi ha llum residual i comença la negra nit.

L’HORA BLAVA és una obra escrita i dirigida per Laura Mihon i interpretada per Adrià Olay i Pau Sastre, que ens parla de compromís, de responsabilitat, d’humanitat i que qüestiona la passivitat davant les injustícies que veiem al nostre voltant.

Continua llegint →

– Roda de premsa CLAQUÉ O NO – Teatre Tantarantana – (rp114) – 16.08.2017

Deixa un comentari

Ahir al matí, vaig acudir a la que serà la meva última roda de premsa d’aquesta temporada 2016/2017.

A l’escenari de la Sala Baixos22 del Teatre Tantarantana, la companyia DARA va presentar el seu 5è espectacle, amb el títol de CLAQUÉ O NO, una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.

Aquesta nova proposta de la companyia Dara, s’engloba dins del III Cicle de Companyies independents en residència al Tantarantana (El Cicló), després que la temporada passada, també a “El Cicló” vàrem poder veure el seu espectacle MARS JOAN (març 2016) i també una nova versió el febrer del 2017.

En aquesta 3ª edició de El Cicló, han format part a més a més de Dara, les companyies Cia Casa Real, La Calòrica, Companyia Ignífuga i Col.lectiu La Santa.

La temporada vinent deixen de formar part 3 d’aquestes companyies (les que he marcat en vermell); per aquest motiu es va obrir fa temps un concurs públic per escollir les 3 “noves” companyies que s’afegiran la temporada vinent i entre les 20 propostes presentades s’han escollit les següents: Obskené, El Eje i El Martell.

La Roda de premsa es realitza en el mateix escenari, on podrem veure la representació de CLAQUÉ O NO, que s’estrenarà avui 17 d’agost. Estan presents Ferran Murillo, director adjunt del Tantarantana, Roc Esquius director i responsable del text i els dos actors Núria Deulofeu i Isidre Montserrat.

Roc Esquius comenta que el fet de programar-se a l’estiu, va condicionar una mica l’escriptura de l’obra i per això ha intentat que sobretot resultés “fresca” i divertida, malgrat que toca temes molt actuals derivats de l’actual crisi econòmica, malgrat que gairebé avui en dia ja no se’n parla de la mateixa.

Continua llegint →

– Teatre (273) – VEN A FRAGUEL ROCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 04.05.2017

Deixa un comentari

VEN A FRAGUEL ROCK –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dins de EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) que empara creacions de joves companyies amb una visió trencadora, la companyia Casa Real presenta al Teatre Tantarantana,VEN A FRAGUEL ROCK, la seva nova proposta.

La Cia Casa Real neix l’any 2011 com a punt de trobada entre professionals de les arts escèniques que compateixen la mateixa manera d’entendre el fet teatral.

Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, els dos dramaturgs d’aquesta proposta ens van explicar a la roda de premsa que, quan buscaven el tema per construir el text van decidir parlar del “gènere” en el més ampli sentit de la paraula, en l’àmbit temàtic de construcció de gènere i d’identitat, i d’altra banda investigar les convencions del gènere negre en teatre. Aleshores van decidir unificar les dos vessants, gènere de ficció i identitat.

VEN A FRAGUEL ROCK, és una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere. Una faula contemporània que explora la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir-nos com a individus.

Continua llegint →

– Teatre (208) – FAIRFLY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 15.03.2017

1 resposta

FAIRFLY –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La Calòrica és una companyia de teatre creada l’any 2010 per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Després de “Sobre el fenomen de les feines de merda” i “el Profeta” aquesta és la tercera i última participació de la companyia dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana, EL CICLÓ.

Nosaltres també hem pogut veure i gaudir de dues produccions més de la companyia, “Bluf” que vam veure a la Sala Beckett l’any 2015 i “La Nau dels Bojos” al Mercat de les Flors en 2013.

FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d’una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d’un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres,

Fairfly és un espectacle sobre la bombolla de l’emprenedoria i sobre la distància entre allò que ens proposem i allò que acabem fent cada vegada que comencem un projecte col·lectiu.

Quatre amics, dues parelles, treballen a la mateixa empresa i s’enfronten a la decisió de l’obertura d’un ERE que segurament els afectarà. Estan reunits intentant trobar una resposta contundent per defensar els seus drets. La conversa va derivant i es plantegen crear la seva pròpia empresa. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? Volen canviar el món.

Continua llegint →

– Roda de premsa – 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME – Teatre Tantarantana – 27/04/2016

Deixa un comentari

Ahir al matí, després de la roda de premsa de la Sala Fènix, vaig anar a una segona roda de premsa al Teatre Tantarantana, a pocs centenars de metres. Es presentava un altre de les propostes de “El Cicló” protagonitzada per la Companyia CASA REAL, amb el llarg títol de “17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme“.

Entre el Teatre Tantarantana i aquesta companyia existeix un lligam molt fort des de fa força temps, que abasta un ampli ventall d’idees i de projectes com pot ser les vetllades dels “Assajar és de covards” o altres espectacles com “El Gran Despropòsit” en 2012, o “Infants Terribles” en el Cicló infantil de la temporada passada.

Aquesta doncs és la primera aportació al Cicló, per públic adult…. i ens explica la història de quatre petits actes aïllats de rebel·lió personal de quatre dones, que combinats acaben comportant la caiguda de les principals multinacionals, entitats financeres i potències polítiques del món…. i de pas també ens explica les 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme.

Roda de premsa - 17 simpàtiques maneres - Teatre Tantarantana - 1

de esquerra a dreta: Laura Vila – Salvador S. Sánchez – Raquel Loscos – Anna Tamayo

Els quatre components que han assistit a la roda de premsa (falten dues actrius), ens expliquen que han treballat per assolir dues capes:

Continua llegint →

– Teatre – SOBRE EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA – … (🐌🐌🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03/04/2015

2 respostes

Tornem al Teatre amb cadira de rodes !!! …. l’experiència d’ahir al BARTS, ens va fer perdre la por i comprovem de nou que la gent és amable, que tothom ens ajuda pel carrer i que en arribar al Teatre Tantarantana, tothom es desviu per fer-ho tot molt més fàcil.

Dins del “El Cicló”, cicle de Companyies Independents de Barcelona, que aquesta temporada ha iniciat el Tantarantana, venim a veure treballar per primera vegada a la Companyia “La Calórica” de la que tant hem sentit a parlar, però que vés per on mai havíem pogut veure encara… i això que els nostres coneguts ens diuen que ho veiem “tot”.

La Calòrica, neix l’any 2010 formada per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona; han trobat la manera de tractar temes seriosos i problemàtics des del vessant de l’humor… en el que molt possiblement el riure més esclatant del públic, es transforma de seguida en una reflexió seriosa de si veritablement és o no just riure-se’n de situacions que arriben a ser dramàtiques.

El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre, 2010), que va guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios (València). El seu segon treball, l’Editto Bulgaro, va estrenar-se dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival Grec 2012. Aquell mateix any, la companyia estrena la peça breu Ekstraordinarnyy dins el cicle Aixopluc-Tres d’un glop del Teatre Lliure de Barcelona. L’any 2013 van estrenar La Nau dels Bojos (Premi Adrià Gual 2012), dins la programació del Festival Grec 2013, que ara fa tot just unes setmanes s’ha pogut veure de nou a La Seca-Espai Brossa. BLUF, va ser estrenat el passat 24 d’octubre dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014.

merda

Amb aquest sobre el fenomen de les feines de merda, ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es dispara una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure.

Continua llegint →

– Teatre – CAMARGATE (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 12/03/2015

1 resposta

Ahir 12 de març, nova nit d’estrena al Tantarantana, dins de “El Cicló“, Cicle de Companyies Independents de Barcelona. En aquesta ocasió, sota una enorme expectació per tal de veure el resultat de CAMARGATE, una recreació teatral basada en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3. Aquesta proposta de Teatre-documental ens la presenta la companyia resident Jorge-Yamam / TeatrodeCerca (Catalunya).

Fa menys de 3 mesos, vàrem veure RUZ-BÀRCENAS al Teatre lliure, una obra de teatre “valent”, que ens va agradar força i que té una similitud a la que ahir vàrem poder veure, ja que tractava en format documental, de l’actualitat de la corrupció del partit al poder a l’estat espanyol, el PP o Partit “Popular”…. i que ens mostrava llavors, la trista realitat d’un estat al qual molts ciutadans, entre els que m’incloc, ens fa vergonya pertànyer, sentiment que es va agreujant a mesura que van passant els dies i es van destapant més afers repugnants.

Fa poques setmanes que vaig tenir la sort de tenir accés a través de les xarxes socials al àudio de la conversa de la Camarga i vaig escoltar mitja conversa, fins que l’allau de noms que Victoria Álvarez vomita (no s’escau millor paraula que aquesta, pel que vaig poder escoltar) …. em va fer farragosa l’audició i vaig plegar.

És per això que us puc assegurar que l’equip de la companyia Jorge-Yamam / TeatrodeCerca ha fet un treball intens i immens, en la presentació d’aquesta conversa, amb els diàlegs REALS de la mateixa. A ulls dels espectadors, podria semblar una broma, o un diàleg manipulat per fer riure al públic, però ben us asseguro que no es tracta pas cap comèdia i que no s’ha afegit RES més del que es va dir amb aquella trista trobada entre els dos voltors disfressats de persones respectables, una d’elles que s’autonomena constantment com a “Presidenta”. L’acció del que veiem té un caire gairebé esperpèntic i còmic, però la realitat és que ens mostra cruament com funciona la corrupció, la política en aquest pais i els seus passadissos.

Haig de reconèixer que en algú moment vaig riure de la situació i del que es deien, i és que no hi ha per menys quan els “voltors” entren a parlar del nombre de “polvos, sin sacarla” …o quan es mofen de companys de partit als que menyspreen com a “homes”. Però la riallada es congela ràpidament al rostre, quan t’adones que no és pas una eina teatral que s’utilitza per a què el públic pugui “respirar”, sinó que tot el diàleg és pura realitat; és llavors quan provoca un enorme rebuig i fàstic, especialment de les pressions i presses de la “Presidenta” per fer buidar el pap a la persona que té al davant.

Continua llegint →

– Teatre – TEENAGE DREAM – (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 05/02/2015

1 resposta

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de la primera proposta del cicle “El Cicló”, una creació de “Projecte NISU“; es tracta de TEENAGE DREAM, una tragèdia familiar amb forma de comèdia esbojarrada que ens va atrapar al cap de pocs minuts de començar.

Solament tres actors masculins a l’escenari, que interpreten els papers de pare, mare i filla respectivament, d’una família que sembla immensament feliç i que tenen els seus rols molt definits, en l’època de l’adolescència de la filla.

Haig de confessar que les primeres escenes em van descol·locar força, perquè el que jo veia a l’escenari, era una crua realitat del que sovint passa a totes les famílies, en la que la sobreprotecció del fill, aniquila de soca-rel, la seva personalitat i la seva llibertat com a persona; en canvi el públic al meu voltant reia per qualsevol paraula o gest dels intèrprets…. i jo no em trobava gaire còmode en aquesta situació…. fins que per fi, em vaig deixar anar i vaig estar seduït per la comicitat de les situacions.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 2-imp Projecte NISU pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l’adolescència; tant els pares com l’adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L’adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l’experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l’edat adulta.

Realment el plantejament de la posada en escena conviden a riure de tot i per tot; ens trobem dins de l’habitació de la filla, i veiem com els pares any rere any tornen a repetir el seu ritual en el dia de l’aniversari de la seva filla…. felicitacions, regals, petons i sobretot demostracions d’un amor desmesurat; a tot això la filla s’ho mira tot des de la “barrera” com si es tractés d’un somni o potser més aviat com un malson, on ella mateixa s’imagina que un “tigre” que acabarà atacant als seus pares…. fins que en despertar, tot esclata i salta pels aires i la convivència resulta insuportable.

Continua llegint →