GERMANES (temp. 19/20 – espectacle 101 – i RdP 045)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
El teatre Tantarantana ha estrenat GERMANES, l’obra potser més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei. La versió catalana del text és d’Helena Tornero.
Aquesta és la tercera producció conjunta del Tantarantana i Arsènic Creació, després de “Shenzhen significa infern” (2018) i “Monster” (2019). També ha co-produït, amb el Festival TNT, “La nit just abans dels boscos” (2013) i “Lampedusa Beach” amb Artescena Social. La companyia Arsènic Creació va néixer en 2005 com a espai de formació teatral i té la seva seu a Granollers a Roca Umbert Fabrica de les arts.
This slideshow requires JavaScript.
Dimarts dia 11 va tenir lloc la roda de premsa i passi de gràfics, de la que us deixem una escena de la representació i també l’àudio de la presentació.
Passi de gràfics de l’onze de febrer al Teatre Tantarantana
Al presentar la proposta, Roberto Romei va afirmar que el text és una reflexió sobre els orígens, sobre la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la necessitat de defensar la pròpia cultura.
PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – espectacle nº 078)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dimecres dia 22, al Tantarantana vam poder veure una proposta de la companyia La Cantera Exploraciones Teatrales, l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, traduït al castellà per Albert Tola. El passat dia 13, a la roda de premsa, la van presentar com una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, on es qüestiona la relació entre l’anomenat tercer món i el món occidental.
La companyia La CanteraExploraciones Teatrales, va néixer a Madrid l’any 2003 i actualment està dirigida i coordinada per Jorge Sánchez, Marta Cuenca i Anahí Muñoz.
Roland Schimmelpfennig (Göttingen 1967) és un dramaturg alemany autor d’un gran nombre d’obres, entre les que hem pogut veure “El drac d’’or” (Teatre Akademia 2014), i la versió catalana de “Peggy Pickit ….” (El Maldà 2017), ambdues dirigides per Moisès Maicas. L’any 2006 la sala Beckett li va dedicar un cicle amb tres propostes, “La dona d’abans”, “La nit àrab” i “Push up 1-3”.
Ara podem veure aquesta versió castellana de Peggy Picket dirigida per Jorge Sánchez i interpretada per Marta Cuenca (Carol), Mireia Gubianas (Liz), Toni Vives (Frank) i Marc Pujol (Martin). A partir del dia 24, el paper de Martin serà interpretat per Joan Sureda.
This slideshow requires JavaScript.
Un treball de direcció impecable que dóna coherència al relat del retrobament de dues parelles amigues, que havien estudiat juntes la carrera de medecina. Després de sis anys intenten renovar els vincles d’amistat en un sopar. Una de les parelles, Carol i Martin, han tornat d’una missió humanitària a l’Àfrica. L’altra parella, Liz i Frank, van aplaudir l’aventura i van prometre que els anirien a visitar, però no s’han bellugat de casa seva.
“Aquella noche fue un desastre” és la primera frase que diu Frank (Toni Vives) en un “aparte” cap als espectadors. La confrontació entre dues maneres diferents de veure el món es fa palesa des d’aquesta primera frase.
Ahir dijous vam fer cap als “Baixos 22” del Teatre Tantarantana per veure MORDISQUITO (Tangos per a tres veus i un fantasma), ambientat en un karaoke, i que finalitza les seves representacions aquest mateix diumenge dia 12 de gener.
Es tracta d’un projecte de la companyia Teatre de Part, creada l’any 2016 per les actrius Xuel Díaz, Anna Herebia i Úrsula Garrido, amb la intenció de fer un teatre musical de petit format i més intimista, en el que el contacte amb el públic sigui el més proper possible. Amb la finalitat de crear aquesta peça de tango argentí han comptat amb David Bo per a la dramatúrgia i amb Marc Vilavella per a la direcció. Després de gairebé un any de feina, s’ha pogut estrenar.
El resultat és una comèdia irònica amb quatre personatges i un músic. A escena tres dones (Xuel Díaz, Laura Yvars i Úrsula Garrido), un fantasma (Rubén Yuste) i un músic (Marc Font Prat). Les tres dones van formar part d’un grup de música, “Vachaché”, dedicat al tango clàssic que aconsegueixen un “bolo” en un congrés d’economia hispano-argenti. Però s’els imposa una condició, no poden interpretar les cançons del compositor argenti, Enrique Santos Discépolo.
Amb elles descobrim la figura d’aquest compositor, nascut a Buenos Aires el 1901 i mort cinquanta anys més tard. Actor i dramaturg, Enrique Santos Discépolo, va ser creador del tango intel·lectual i compromès, que intentava evidenciar una societat socialment injusta. En 1925 va compondre el seu primer tango, “Bizcochito”. Des dels estudis de ràdio, va identificar amb el sobrenom de “Mordisquito” als que considerava crítics de l’oligarquia. Aquesta participació a la ràdio on els seus llibrets eren prèviament aprovats pel Secretari de Premsa del Govern, i el seu suport al peronisme li va fer guanyar-se l’enemistat de molts que el van combatre activament.
LA REVELACIÓ 1.0 (temp. 19/20 – Roda de premsa nº 16 i espectacle nº 026)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Haig de reconèixer que aquest dimarts passat,vaig assistir a la Roda de premsa … sense recordar-me pas que aquesta proposta ja l’havíem vist al Festival Grec del 2018, En arribar al Teatre Tantarantana, em van oferir el dossier de premsa i en començar a llegir em vaig adonar. De ben segur que no hagués anat a la RdP si ho hagués intuït abans de sortir de casa, però un cop allà vaig creure que potser pagava la pena escoltar de boca dels seus protagonistes, quines actualitzacions havien fet a l’espectacle.
Recordava també que aquella primera versió, de fa 16 mesos ens va interessar força pel tema que tractava, però teatralment no ens va arribar a emocionar, potser pel garbuix d’inputs rebuts de la immensa quantitat d’informació abocada a l’escenari, que se’ns va arribar a fer confusa i fins i tot difícil de pair.
En la Roda de premsa d’aquest dimarts, se’ns va informar que en aquella primera proposta s’havia optat per un final esperançador i potser massa “feliç”, … però que malauradament transcorreguts aquests 16 mesos, la realitat de la persecució dels seus protagonistes era un altre molt diferent i que havien volgut actualitzar la proposta per explicar la realitat de la repressió dels estats contra els dissidents, especialment contra als “relators” que destapen la corrupció del poder.
This slideshow requires JavaScript.
És en aquell moment que decideixo donar una nova oportunitat a la proposta i tornar-la a veure, … ara potser amb la ment més oberta i sobretot amb molta més informació de la que nosaltres teníem llavors. Aquesta decisió ha estat tot un encert, perquè aquesta nova versió ens ha satisfet plenament.
Us deixo l’àudio de la roda de premsa, per si algú està interessat en escoltar el que es van explicar …
————————–
… i per tant, com la decisió estava presa, ahir dissabte després del concert del Cor Vivaldi ens vam dirigir al Teatre Tantarantana per veure novament aquesta proposta escrita i dirigida per Jorge-Yamam Serrano que com ja hem comentat abans, ja havíem vist (vegeu aquella ressenya) dins del Festival Grec 2018 a l’Espai Lliure. En aquell moment el nom de la proposta va ser LA REVELACIÓ.
Ara, una nova versió actualitzada amb el nom de LA REVELACIÓ 1.0, i que, segons ens han explicat a la roda de premsa, han incorporat les novetats sobre la polèmica detenció de Julien Assange i posteriorment la nova detenció de Chelsea Manning, que es nega a declarar contra Assange. Segons ens expliquen, l’estat espanyol hi ha tingut molt a veure en la retirada d’asil polític a Assange per part d’Equador, fet que ha comportat la seva detenció i aïllament en una presó d’alta seguretat anglesa, on segons llegim als mitjans, s’està morint.
Resum / valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Abans d’encetar la nova temporada 2019 – 2020, que iniciarem aquest mes de setembre, volem com de costum, fer un resum del que hem vist i publicat durant els 12 mesos de la temporada 2018 – 2019, que ara finalitza.
En aquest últim període (2018-2019) hem publicat 400 ressenyes, en les que com sempre bàsicament hem parlat d’Arts Escèniques, …. Teatre, Dansa, Circ, Òpera, Concerts de Música, etc, Tot i l’important nombre, hem fet una forta davallada, si ho comparem amb la temporada anterior (2017-2018) … aproximadament d’un 20% menys, ja que llavors vam arribar a fer les ressenyes de 383 espectacles.
Paradoxalment ara que estem jubilats els dos, hem acudit menys al Teatre. La causa principal és que ara disposem més temps per viatjar, que és de lluny el que més ens ha agradat sempre. Durant aquests 12 mesos hem pogut viatjar al Japó, a l’illa de Fuerteventura, a la nostra molt estimadíssima Nàpols, hem fet una gira per Andalusia pels racons que encara no coneixíem, hem visitat la Vall de Baztan a Navarra i el país basc francès i finalment com cada any al mes d’agost, hem fet una estada de relaxament al Delta de L’Ebre. Durant aquestes escapades (que sumades fan un total de 95 dies), gairebé no hem trepitjat els teatres.
Els números d’aquesta temporada que ara finalitza són:
Ressenyes amb la valoració dels espectacles quehem pogut veure: han estat305
Ressenyes de Rodes de Premsa d’aquesta temporada han estat 84
Ressenyes d’alguns dels més de 100 llibres que ha llegit l’Imma aquesta temporada, 31
Tal i com vam fer la temporada passada, per tal de fer un resum, optem per fer una estadística dels espectacles que hem vist a cada un dels diferents espais, fent esment també dels diferents Festivals als que hem pogut assistir …
…. si cliqueu a sobre del nom de cada producció, podreu veure la ressenya corresponent.
Festival GREC 2019 (33 espectacles)
Com és un festival que se celebra a diferents espais de la ciutat de Barcelona, la relació d’espectacles l’hem integrat a cada un dels teatres als que acostumem a assistir durant tota la temporada. Podeu veure en aquest enllaç quins espectacles són.
Si mirem cada un dels Teatres per separat (alguns d’ells amb diverses sales), podem fer el nostre podi particular, basant-nos en els espectacles que hem vist a cada un d’ells:
Aquesta temporada hem trobat molt a faltar la Sala Muntaner i molt especialment a la nostra amiga Bea (Beatriz Fenollar), taquillera d’aquesta Sala, que malauradament va tancar ara fa un any sense gairebé avisar.
La temporada vinent 2019-20120, que començarà aquest proper cap de setmana, serà la desena en què publiquem les nostres ressenyes teatrals en aquest Blog …. i ja anunciem que segurament serà la darrera, perquè la seva publicació ens dóna massa feina, més de la que estem disposats a assumir a hores d’ara, ja que volem gaudir lliurament del temps que ens queda, sense el lligam d’una feina no remunerada i potser no massa valorada i reconeguda.
Volem gaudir encara més del nostre temps lliure, ara que estem els dos jubilats i viatjar més si la salut ens acompanya; de fet la pròxima setmana comencem un viatge pendent que ens fa especial il·lusió a Sud-amèrica visitant Perú i Bolívia.
Aquest any per tant no assistirem a Fira Tàrrega, ni tampoc al Festival TNT de Terrassa.
PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES (temp. 18/19 – RdP 084 i espectacle nº 305)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Dimarts 28 d’agost, va tenir lloc la roda de premsa (us deixem els àudios al final d’aquest paràgraf) … i ahir dijous va ser l’estrena d’aquesta proposta, quarta de la companyia “Produït per H.I.I.I.T” i primera proposta dins d’El Cicló, “Cicle de Companyies Independents en Residència de Barcelona”, que arriba enguany a la seva cinquena edició, de la mà del Teatre Tantarantana.
This slideshow requires JavaScript.
Dimecres vam fer cap de nou al Teatre Tantarantana per assistir a la “prèvia” de PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES. Per nosaltres aquesta serà l’última obra de la temporada 2018-2019, en canvi per al Tantarantana, és considerada la primera estrena de la temporada 2019-2020, malgrat que la presentació de la nova temporada serà el pròxim 18 de setembre.
La companyia “Produït per H.I.I.I.T” va néixer l’any 2008 de la mà de Laura Daza (actriu i compositora) i Roger Torns (director i dramaturg), amb la intenció de produir obres que provoquin un cop d’efecte amb efecte, un cop a l’estat d’ànim, un desequilibri intel·lectual i fisiològic.
Les tres produccions anteriors han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett el maig del 2018, (podeu veure aquella ressenya) “Hàbitat (doble penetració)” guanyadora de la beca DespertaLab 2018 que nosaltres vam veure a la Sala Atrium l’abril del 2018 (veure ressenya) i “Estrip-tesi” guanyadora de la beca Càtedra Brossa que vam veure a l’Espai Brossa l’agost del 2018 (veure ressenya).
Amb aquest espectacle, PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES la companyia inaugura la seva residència de tres anys al Teatre Tantarantana. Està escrita i dirigida per Roger Torns i compta amb les interpretacions de Laura Daza, Romina Cocca, Alex Sanz i David López.
L’espectacle parteix d’una situació de tensió en la vida d’una família quan el gos de la casa, el Negre, mossega la mà de la Raquel (Laura Daza) sense un motiu aparent. L’Ismael (David López), el germà de la Raquel, no pensa deixar-ho passar.
Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.
Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris (vegeu aquella ressenya).
OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, “Els joves infeliços” que parla de conflictes generacionals.
“OI NÉOI” vol dir “els joves” en grec. També es pot traduir per “els nous” i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.
This slideshow requires JavaScript.
Fotografies de Alfred Mauve
Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.
LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.
Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.
Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.
La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.
Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.
NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.
Ahir dimecres al matí es va presentar en Roda de premsa NEGRATA DE MERDA al Teatre Tantarantana, la primera proposta de la companyia La Pulpe dins del CICLÓ (projecte de suport a la creació del Tantarantana).
Aquesta proposta que es va estrenar també ahir 28 de maig a Barcelona, prèviament havia obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.
Està escrita i dirigida per Denise Duncan i compta amb les interpretacions de Dani Arrébola, Catalina Calvo, Anna Ferran, Salvador Miralles i Mar Pawolwsky. Tots ells, menys la Mar, que no va poder estar present a la presentació, ens van anant explicant el per què de la proposta i el paper dels seus personatges.
Precisament aquests dies s’ha publicat que Denise Duncan serà la dramaturga resident a la Sala Beckett en la temporada 2019-2020; la comissió ha escollit l’autora entre 33 candidatures,”per la seva trajectòria professional i per l’interès sociocultural del seu projecte”.
NEGRATA DE MERDA, parla de la violència. De com la majoria d’actes de violència provenen de la incapacitat d’escoltar-nos i entendre’ns, així com de les pròpies pors, de la rapidesa amb què saltem a l’atac quan sentim que se’ns qüestiona. I de la violència del llenguatge, de com una paraula que “només és una paraula” conté una expressió de pensament i transforma i modela la realitat que vivim.
ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) (temp. 18/19 – espectacle nº 185)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
És dia de Sant Jordi, després de la passejada pels carrers de la ciutat, de bon matí amb paraigües, comprar uns quants llibres i respirar “l’aire” únic que comporta aquest dia, vam tenir la sorpresa de poder estar un parell d’horetes amb el nostre fill que viu a Estocolm i ha vingut per feina a Barcelona.
This slideshow requires JavaScript.
Molt contents, rosa en mà, ens vam dirigir al Teatre Tantarantana on la companyia El Martell feia una prèvia de l’espectacle que s’estrena just l’endemà, dia 24 d’abril.
Es tracta de l’espectacle ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) que forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició.
Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada.
This slideshow requires JavaScript.
Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.
ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, de la Barcelona del 92 i del partit de la Copa de Wembley que es va celebrar també el 1992, ens parla dels nostres dies.
