Arxiu d'etiquetes: Teatre Tantarantana

– 373 – GREC2019 – Teatre – OI  NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2019.07.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 287)

GREC2019 – OI  NÉOI (Els nous) (temp. 18/19 – espectacle  nº 287)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.

Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris (vegeu aquella ressenya).

OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, “Els joves infeliços” que parla de conflictes generacionals.

“OI NÉOI” vol dir “els joves” en grec. També es pot traduir per “els nous” i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.

El Projecte PI(È)CE ha acompanyat viatges personals de desenes d’adolescents i ha despertat vocacions artístiques. Dins de l’espectacle d’enguany, hi ha un grup reduït de joves, triats entre els que han intervingut en els darrers anys, que mitjançant la paraula fan palesa la realitat dels barris.

La magnífica música, en directe, està creada i interpretada per Nuno Rebelo i a escena 23 intèrprets-ballarins de diverses edats. Enguany ha comptat també amb la producció executiva del Teatre Tantarantana, amb Salvador Sánchez com a productor i la mateixa sala en la producció executiva. Com sempre el nostre amic Julio Álvarez ha participat com intèrpret de forma apassionada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Una proposta amb moments visualment molt potents i on impressiona l’alt grau d’implicació i entusiasme de tots els participants. Una molt bona posada en escena amb un destacable treball coreogràfic.

Cal destacar que, ahir, un dels nois participants ho feia amb la cama embenada a causa d’un esquinç que s’havia fet a la representació del dia abans. Malgrat això la seva participació va ser total, amb crosses o assegut. Bravo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Concepte: Constanza Brnčić, Albert Tola 

Direcció, coreografia i posada en escena: Constanza Brnčić 

Dramatúrgia i textos (a partir dels escrits dels participants): Albert Tola 

Interpretació: Joves i gent gran participants en el projecte PI(È)CE 

Música: Nuno Rebelo \ Escenografia i vestuari: Sara Ojanguren \ Disseny de la il·luminació: Joan Rey, Constanza Brnčić \ Disseny del so / Concepció sonora: Carlos Gómez \ Disseny del vídeo: Cordelia Alegre, Clàudia Barberà \ Ajudantia de direcció: Beatriz González Magadán \ Producció: Salvador S. Sánchez \ Producció executiva: Teatre Tantarantana 

Idioma: català, castellà i altres llengües

Durada: 75 minuts

– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha  obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.

Continua llegint

– 293 – Roda de premsa NEGRATA DE MERDA – Teatre Tantarantana – 2019.05.29 (temp. 18/19 – RdP 048)

NEGRATA DE MERDA (temp. 18/19 – RdP nº 048)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres al matí es va presentar en Roda de premsa NEGRATA DE MERDA al Teatre Tantarantana, la primera proposta de la companyia La Pulpe dins del CICLÓ (projecte de suport a la creació del Tantarantana).

Aquesta proposta que es va estrenar també ahir 28 de maig a Barcelona, prèviament havia  obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Està escrita i dirigida per Denise Duncan i compta amb les interpretacions de Dani Arrébola, Catalina Calvo, Anna Ferran, Salvador Miralles i Mar Pawolwsky. Tots ells, menys la Mar, que no va poder estar present a la presentació, ens van anant explicant el per què de la proposta i el paper dels seus personatges.

Precisament aquests dies s’ha publicat que Denise Duncan serà la dramaturga  resident a la Sala Beckett en la temporada 2019-2020; la comissió ha escollit l’autora entre 33 candidatures,”per la seva trajectòria professional i per l’interès sociocultural del seu projecte”.

NEGRATA DE MERDA, parla de la violència. De com la majoria d’actes de violència provenen de la incapacitat d’escoltar-nos i entendre’ns, així com de les pròpies pors, de la rapidesa amb què saltem a l’atac quan sentim que se’ns qüestiona. I de la violència del llenguatge, de com una paraula que “només és una paraula” conté una expressió de pensament i transforma i modela la realitat que vivim.

Continua llegint

– 253 – Teatre – ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌) – 2019.04.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És dia de Sant Jordi, després de la passejada pels carrers de la ciutat, de bon matí amb paraigües, comprar uns quants llibres i respirar “l’aire” únic que comporta aquest dia, vam tenir la sorpresa de poder estar un parell d’horetes amb el nostre fill que viu a Estocolm i ha vingut per feina a Barcelona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Molt contents, rosa en mà, ens vam dirigir al Teatre Tantarantana on la companyia El Martell feia una prèvia de l’espectacle que s’estrena just l’endemà, dia 24 d’abril.

Es tracta de l’espectacle ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) que forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició.

Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, de la Barcelona del 92 i del partit de la Copa de Wembley que es va celebrar també el 1992, ens parla dels nostres dies.

Continua llegint

– 202 –  Teatre – ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana.

El col·lectiu José y sus hermanas va “desembarcar” en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos“. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un espectacle sobre l’educació que va més enllà de l’educació: “Abarca la família, la memòria històrica i també el context social actual”.  Sílvia Ferrando, directora i dramaturga de l’obra, apuntava precisament que l’espectacle pren la paraula educació en el sentit més ampli del terme. “Parlem de l’Educació com a construcció de relat, com tot el que ens fa llegir el món d’una manera i no d’una altra, i el que ens condiciona per habitar-lo també d’una manera concreta”.

Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. Un treball basat en les improvisacions i les experiències personals dels sis membres de la companyia que es caracteritza per una gran frescor interpretativa i una gran agilitat en les exposicions.

Continua llegint

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Continua llegint

– 069 – Teatre – NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 050)

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS (temp. 18/19 – esp. nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I de l’Àtic22 als Baixos22 del Tantarantana per veure la proposta NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS que forma part de l’Itinerari “Tria Plats amb D.O.” que ens ofereix espectacles de diferents orígens que ens aporten una mirada sobre el teatre de creació fora de Catalunya.

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS es tracta d’una producció de les companyies valencianes Tabula Rasa i Wichita Co, del dramaturg Víctor Sánchez Rodríguez que també s’encarrega de la direcció de la peça. Un text que el va fer guanyar el Premi a la Millor Autoria Revelació als Premis Max 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El text es va estrenar l’any 2012 al Teatre Lliure en format d’Assaig Obert, i reflexiona sobre la generació dels 80, els anomenats “millennials”. Una generació educada en l’individualisme amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit professional, generació en la qual es van dipositar moltes expectatives, i que avui lluita per sortir del sot de la precarietat i la incertesa.

L’acció està situada en un petit poble al costat del mar, és el 16 de juliol, dia de la Verge del Carme, i el poble sencer es prepara per a la processó. Un grup de vells amics, que fa temps que no es veien, han estat convidats a dinar.

Blanca (Laura Romero) que acaba de tornar de Londres és l’amfitriona i vol compartir amb els vells amics una notícia. Marina (extraordinària Lara Salvador) està embarassada i es pregunta constantment que ha de fer amb el seu fill, ja que no té parella ni feina. Arriben Elena (Silvia Valero) l’aparent triomfadora del grup que ha pogut aixecar una empresa pròpia, Miguel (Bruno Tamarit), és escriptor i homosexual i diu que està escrivint un altre llibre, i Sigfrido (Román Méndez de Hevia) al que van acomiadar de la feina i ara treballa de “pollastre” els caps de setmana. Està casat, però la seva dona no forma part del grup. Ja hi són tots. Feia temps que no es veien tot i que no saben per què van deixar-se de veure.

Continua llegint